Resultats de la cerca

Germà dels escriptors Guillem i Aurora Díaz-Plaja , estudià a Barcelona i València i es doctorà en història a Madrid 1945 Del 1948 al 1967 fou lector de literatura castellana en diverses universitats alemanyes, italianes i nord-americanes Collaborà a ABC i La Vanguardia Fou un escriptor prolífic amb més de 150 obres publicades, sobretot de temes d’història molt diversos, des de la biografia fins a l’anecdotari, així com d’història social i cultural, preferentment de l’àmbit castellà El seu assaig El español y los siete pecados capitales 1966 esdevingué un best-seller , que fins i tot tingué…

Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al  Diario de Lérida  amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris  Catalunya Exprés ,  El Periódico de Catalunya  i  El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a  TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…

Vida i obra Fill de Ramon de Sagarra i de l’Espagnol Llicenciat en dret civil i canònic 1875, sostingué la causa carlina durant la tercera guerra Carlina, però després evolucionà cap a posicions catalanistes, especialment en l’àmbit cultural, fet que es reflecteix en la temàtica de la seva obra com a historiador Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona 1906-09 i diputat de la Mancomunitat de Catalunya 1923 per Acció Catalana El 1890 ingressà en la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1920, en l’Institut d’Estudis Catalans Secció Historicoarqueològica, i fou president de l’Ateneu…

Fill del regidor de Barcelona 1824-28 Benet de Sagarra i Mercante Durant la primera guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí El Joven Observador i El Restaurador Catalán Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó 1837 i altres obres també de propaganda carlina Fou regidor de Barcelona 1829-30

Desenvolupament enciclopèdic Les tres primeres són anònimes però s’atribueixen generalment a un mateix autor, situat a la Cancelleria catalanoaragonesa durant els primers anys dels Trastàmara Coll i Alentorn llançà la hipòtesi que podria tractar-se de Dalmau de Mur, arquebisbe de Saragossa i canceller Cervera 1376 – Saragossa 1456 La Crònica del Regnat de Ferran I fou redactada en català poc després del 1418 L’obra narra breument els fets més importants del regnat de Ferran d’Antequera, des de la mort de Martí I 1410 fins a la de Ferran I a Igualada 1416 el compromís de Casp la…

Ferran I de Castella conquereix Lleó

Cop d’estat de Ferran VII Reinstauració de l’absolutisme a Espanya

Mort de Ferran II d’Aragó Inici del regnat de Carles d’Habsburg a les corones de Castella i d’Aragó, que afegeix als seus dominis als Països Baixos, Flandes, el Franc Comtat, l’Artois, Borgonya, Luxemburg i el Charolais

Desenvolupament enciclopèdic L’únic manuscrit conservat, del començament del s XVI, fou descobert al monestir de Cogullada Saragossa per F Oliván Baile, que el considerà un esborrany d’autor És una adaptació dels capítols sobre Ferran I de la Crónica de Juan II de Castilla d’Alvar García de Santa María Burgos 1380 – 1460, propera a la refosa anònima d’aquesta obra que utilitzà Lorenzo Galíndez de Carvajal en la seva edició de la Crónica de Juan II 1517 El text és incomplet, comença al capítol VIII i s’interromp al XLIII S’hi relaten fets del regnat de Ferran I corresponents als anys 1412-15,…

Lligat al Reial Club Deportiu Espanyol en diverses etapes, fou vicepresident primer 1982-89 amb Antoni Baró de president El darrer any accedí a la presidència de manera interina El 1990 creà, juntament amb Agustín Mellado, la primera fundació de futbol a l’Estat espanyol, la Fundació Ferran Martorell, dedicada a fomentar el futbol de base