Resultats de la cerca
Es mostren 525 resultats
herba d’orenetes
Herba d’orenetes
Wildlife in a Dorset Garden (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papaveràcies, de 30 a 90 cm d’alçària, amb làtex ataronjat, de fulles pinnatisectes, de flors grogues agrupades en petites umbel·les i de càpsules linears.
Es fa en llocs humits Gaudeix de molta predilecció en medicina popular, i el seu làtex es emprat contra les berrugues
matallums
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia anual o biennal, de la família de les crucíferes, de 20 a 80 cm d’alçària, de fulles runcinades o pinnatífides, de flors grogues i petites i de fruits en síliqua.
Es fa en vores de camins, camps incultes, runes, solars suburbans, etc Té propietats antiescorbútiques
impetigen
Patologia humana
Infecció cutània infantil, consistent en la formació, a les mans i a la cara, de vesiculopústules, de les quals raja un suc que es condensa en crostes grogues que cobreixen una ulceració vermellenca.
Produït per microorganismes piògens, és contagiós i autoinoculable
gavià argentat
Gavià argentat
© Corel / Fototeca.cat
Ornitologia
Gavià d’uns 55 cm que té les potes rosades i el dors i les ales grisencs (a la Mediterrània) o bé potes grogues i dors i ales negrencs (a les costes escandinaves).
Habita a les costes i sovint a l’interior És comú als Països Catalans
perlina blanca
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia perenne, de la família de les compostes, subllenyosa, densament llanosa, de 20 a 60 cm d’alt, de fulles sèssils, oblongues i crenulades, i de flors grogues disposades en capítols globosos.
Creix exclusivament en dunes i platjes marítimes És planta remeiera emprada com a depurativa i contra la gota
violeta roquera
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les papilionàcies, de 20 a 40 cm d’alçada, de fulles imparipinnades, de flors grogues, agrupades en ramells axil·lars, i de fruits en llegum lomentaci, sinuosos.
És endèmica de les Illes Balears, on habita roques calcàries
fonollada
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les escrofulariàcies, de tija quadrangular alta de 5 a 50 cm, amb fulles oposades, sèssils i encreuades, amb flors grogues i amb fruits en càpsula loculicida.
Creix en prats i en herbassars humits de les comarques catalanes septentrionals
argelagó
Botànica
Petita mata, de la família de les papilionàcies, amb les branques velles afil·les, gràcils, molt espinoses i les joves, olioses, no espinoses i cobertes de llargs pèls blancs; flors grogues en raïms terminals.
Es fa a la muntanya mediterrània i submediterrània
caragana
Botànica
Jardineria
Gènere d’arbusts o de petits arbres caducifolis, de la família de les papilionàcies, de fulles paripinnades de raquis sovint acabat en espina, estípules molt sovint transformades en espines, i flors generalment grogues.
Originàries de la zona estepicodesèrtica que va de la Rússia meridional a la Xina, són conreades com a plantes ornamentals, per a fer tanques L’espècie més coneguda és C arborescens, de Sibèria i la Manxúria, d’uns 6 m d’alçada Hom l’anomena també acàcia de Rússia
Tortuga d’aigua europea
Morfologia La tortuga d’aigua europea Emys orbicularis , anomenada així perquè és distribuïda per bona part del continent europeu, té la closca llisa i lluent, amb un ratllat groc fi sobre un fons molt fosc Com la tortuga d’aigua que hem anomenat ibèrica Mauremys caspica , la seva àrea de distribució es troba en un procés clar de reducció Jordi Berthold La tortuga d’aigua europea té una closca que pot arribar a mesurar més de 20 cm de longitud és deprimida i oval, més ampla a la part posterior i amb una carena vertebral en els animals joves La closca dorsal i el plastró són units mitjançant…