Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
Teresa d’Entença
Història
Comtessa d’Urgell i vescomtessa d’Àger (1314-27), baronessa d’Alcolea i d’Antillón.
Filla de Gombau d’Entença i de Constança d’Antillón i neta per línia materna del comte Àlvar d’Urgell El seu besoncle, el comte Ermengol X , mancat de successió, pactà amb el rei Jaume II la cessió del comtat d’Urgell a la corona mitjançant el pagament de 100000 sous jaquesos i el casament de la seva reneboda Teresa amb Alfons , fill segon del rei Mort Ermengol X el 1314, s’efectuà tot seguit el casament i el seu marit usà des d’aleshores el títol de comte d’Urgell Ella heretà de la seva mare la baronia d’Antillón Els cònjuges habitaren, els primers anys, al castell de Balaguer, on nasqué…
Exploració física general del nounat
L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanelles , les zones del crani percebudes com a toves i que…
Proporcions corporals del nadó
Les proporcions corporals del nadó són molt diferents de les d’un nen més gran o d’un adult El cap és relativament gran, i representa la quarta part de la longitud total del seu cos La proporció s’anirà modificant progressivament, a mesura que l’infant creix, fins que el cap faci la vuitena part de l’alçada total de l’adult Igualment que succeeix amb el pes, totes les dimensions del cos del nadó es relacionen amb l’etapa de gestació en què ha nascut Els nens nascuts dintre del terme normal de l’embaràs —entre les 37 i les 42 setmanes de gestació— mesuren, de mitjana…
Peronella I d’Aragó
Història
Reina titular d’Aragó i comtessa de Barcelona, muller del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i filla del rei Ramir II d’Aragó.
Quan tenia un any fou promesa al comte de Barcelona, que en tenia vint-i-tres, el qual es féu càrrec del govern d’Aragó 1137 Després d’un primer fill, de nom Pere, nascut el 1152 i que morí infant, el 1154 en tingué un altre, anomenat Ramon, que regnà amb el nom d’Alfons Seguiren dues filles, Dolça i Elionor, un segon fill Alfons mort infant i dos fills més Pere després anomenat Ramon Berenguer, comte de Provença i Sanç, comte de Cerdanya, regent de Provença i regent de Catalunya-Aragó Ramon Berenguer IV, en morir, li llegà el comtat de Besalú i la vall de Ribes En…
Comí
Història
Música
Joglar.
Iniciat a la cort de Jaume I de Catalunya-Aragó, el 1304 fou enviat per Jaume II al rei Robert de Nàpols per tal de fer-li conèixer el repertori joglaresc El 1322 portà al rei Jaume el Sermó de Ramon Muntaner aquest l’elogià com el millor cantor de Catalunya El 1328, encara participà, a Saragossa, en les festes de la coronació d’Alfons el Benigne El seu nom se cita en la Crònica de Ramon Muntaner, testimoni d’aquesta cerimònia Segons el text, després del banquet que seguí la coronació, celebrat al palau de l’Aljafería, els comensals passaren a una sala on s’assegueren al voltant del monarca…
,
Pere de Cervelló i de Queralt
Història
Noble palatí.
Fill de Guillem Ramon de Cervelló i d’Elisenda de Queralt Era coper de l’infant Martí quan aquest el féu alcaid de Sogorb 1387 Fou també coper de la reina Violant Prengué part en l’expedició de Sicília en ajut de Martí el Jove 1393 i li foren donats els béns, confiscats, que tres sicilians rebels tenien a Vilafranca, donació que li fou confirmada essent ja majordom del rei Martí 1396 Lluità encara com a capità a Sicília el 1398 Fou protagonista de diverses qüestions cavalleresques, entre les quals una lluita amb Ponç de Perellós, a França, i una altra amb Guillaume du Chestel,…
Diego Gómez de Sandoval y de Rojas
Història
Noble castellà, primer comte de Castrojeriz (1426) i quart de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Castella.
Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de…
Jordi-Germinal Vives i Roca
Indústria tèxtil
Tècnic tèxtil.
Fill del sindicalista Joan Vives i Remolins Encara infant, a set anys, emigrà amb tota la família a l’Argentina per retrobar-hi el seu pare Hi féu estudis de tècnic tèxtil i posteriorrment muntà una indústria en aquesta branca Dedicat també a l’ensenyament, exercí com a professor de tecnologia tèxtil a I'Instituto Textil Argentino i, arran de la seva remarcable activitat empresarial, fou un dels representants de la Unión Industrial Argentina Des d’infant fou introduït en el medi dels catalans residents en aquest país als deu anys ja freqüentava el Casal Català de…
Dalmau de Queralt i de Rocabertí
Història
Senyor de la baronia de Queralt (Dalmau I de Queralt) i de la vila de Santa Coloma.
Fill i successor de Pere V Prengué part en la guerra de Castella, on fou cap de les forces frontereres 1356 Cedí els feus de Sant Antolí i Timor a Pere de Clariana 1355 i litigà amb la seva mare, a la qual volia treure la possessió de la baronia 1365-66 Per sentència hagué de lliurar-li Vespella i el rei li’n vengué el mer i mixt imperi i les jurisdiccions, en alou, de diversos llocs 1368-69 Ajudà a la defensa de Catalunya contra l’infant de Mallorca 1374 Empenyorà Vespella al seu germà Guerau 1380 Heretà Bellver i Mont-roig de la seva tia Elisenda de Queralt, vídua de Simó de…
Felip IV viatja a Barcelona per intentar clausurar les corts
Felip IV viatja a Barcelona per intentar clausurar les corts, que continuaran amb la presidència del cardenal-infant Ferran d’Àustria, virrei de Catalunya
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina