Resultats de la cerca

Es llicencià 1969 i es doctorà 1975 en història a la Universitat de Barcelona Ensenyà a la Universitat de Liverpool 1970-72, al Collegi Universitari de Girona on fou director en funcions, 1978-79 i a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972, on el 1987 obtingué la càtedra d’història contemporània Des del 1992 és catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Girona Collaborador de L’Avenç , ha publicat, entre altres obres La introducción del catastro en Gerona Contribución al estudio del régimen fiscal en Cataluña en tiempos de Felipe V 1971, La Revolución de 1868 en Gerona 1972,…

Vida i obra Sagarra evoca els orígens familiars i la seva infantesa i joventut, fins a vint-i-cinc anys, el 1918, una data que coincideix amb el final de la Primera Guerra Mundial  La voluntat de l’autor de vincular la seva peripècia personal amb la trajectòria collectiva i amb la història pròpiament dita, hi és ben explícita ja des del pròleg de les seves memòries «El meu intent no és sols d’explicar una personal peripècia, sinó presentar sobre les planes del meu llibre el panorama de la vida espiritual d’aquest país durant tot el que va de segle, però amb aquell material de primera mà que…

El nom es féu extensiu a un tipus ampli de poesia lírica susceptible d’ésser cantada, i, entre els romans, simplement llegida o recitada A partir del s XV a Itàlia i del XVI als altres països, els humanistes incorporaren l’oda clàssica a la poesia vulgar mitjançant traduccions i imitacions dels autors de l’antiguitat, per a les quals coses promogueren una forta renovació dels esquemes mètrics i rimats de la poètica en vulgar, i això en una doble direcció que encara té parallels actuals o la incorporació violenta dels paradigmes clàssics, quantitatius, especialment els horacians, als de la…

De formació autodidàctica, dirigí grups culturals i populars de Sants i fundà diverses revistes Deixeble de Pompeu Fabra, feu de corrector de proves i fou director literari d’Editorial Selecta De les seves novelles — Vides inútils 1930, Blanca o bruna 1931, Pel foc de la prova 1932 i Un ram a la finestra 1932— sobresurt Seixanta minuts 1948, de tècnica naturalista i dins l’escenari de les lluites socials esdevingudes entre el 1917 i el 1923 A més de poemes — De l’encís dels dos amors 1922—, publicà teatre — Una creu vora el camí 1933, Carbassot 1935 i L’enlluernat 1951— i contes Herois de…

Militant a la secció universitària del Front Obrer de Catalunya des del 1962, més tard a Convergència Socialista i per fi al PSC PSC-PSOE , després d’una etapa com a professor de teoria econòmica a la Universitat Autònoma de Barcelona 1972-77, ocupà la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat provisional 1977-79 Aquest darrer any fou elegit alcalde de Barcelona amb els vots dels components del " Pacte del progrés” PSC, PSUC , CiU i ERC , càrrec que deixà l’any 1982 i en el qual fou substituït per Pasqual Maragall Entre els anys 1982 i 1991 fou…

El 1977 entrà en política com a militant del Partit Socialista Popular català i el 1980, després d’haver format part de les Joventuts Socialistes, ingressà al PSC Començà la seva activitat institucional com a regidor de l’Ajuntament de Cornellà el 1987, on treballà conjuntament amb Josep Montilla El 1991 passà a treballar al gabinet de la presidència del govern espanyol, aleshores encapçalat per Felipe González , i ocupà els càrrecs de director del Departament d’Anàlisi i sotsdirector del mateix gabinet Coincidint amb la victòria del PP en les eleccions generals del 1996 fou diputat al…

De formació autodidàctica era forner, formà part del cenacle d’avantguarda reusenc S’inicià a La Veu del Camp  de Reus També en l’àmbit local, promogué la publicació noucentista Llaç  1919, on teoritzà sobre les idees del moviment amb el pseudònim J Vilaclara , i collaborà en el naixement de publicacions de to avantguardista com La Columna de Foc  1918-20 i Reus 1973  1923 El 1926 es traslladà a Barcelona, on treballà com a periodista a La Veu de Catalunya i a La Publicitat , i fou redactor comercial de La Humanitat Milità a la Joventut Nacionalista i més endavant a Estat Català Fou…

Fill de l’advocat i polític Carles Trias i Bertran, l’any 1964 es llicencià per la Universitat de Barcelona, on posteriorment es doctorà en filosofia amb una tesi sobre Hegel El lenguaje del perdón , 1980 L’any 1976 s’incorporà a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura, d’on fou professor d’estètica i composició tècnica, i catedràtic del 1986 a 1992 Aquest any passà a la Universitat Pompeu Fabra, on desenvolupà la resta de la seva carrera acadèmica i on fou catedràtic d’història de les idees Fou membre fundador del Collegi de Filosofia Autor molt prolífic, les seves obres…

Establert a Barcelona l’any 1970, es llicencià en filologia hispànica a la Universitat Autònoma de Barcelona, i ha exercit la docència Ha estat secretari del Centre Català del PEN Club i ha traduït una vintena de volums de poesia catalana a l’anglès De la seva labor crítica, s’ha de destacar el paper d’introductor de poetes anglosaxons, així com l’esforç de posar al dia noms caiguts en l’ostracisme i l’oblit Ha tingut cura, dins de la collecció “Les Millors Obres de la Literatura Universal” MOLU, del volum Poesia anglesa i nord-americana contemporània 1994, de l’ Àlbum Ràfols-Casamada veure…

Estudià a l’Escola Superior de Comerç de Barcelona 1897-1901 El 1911, de manera fortuïta, s’orientà professionalment cap a l’àmbit publicitari És considerat l’introductor de la publicitat a Catalunya i a l’Estat espanyol Ensenyà publicitat a la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona 1915 Fou director tècnic de Fama, empresa dedicada a la publicitat, i l’any 1919 fundà la revista Fama , on donà a conèixer les seves teories Fundà el Club Publicitari de Barcelona, a partir del 1939 anomenat Publi-club S’installà a Madrid 1928-35, on dirigí l’empresa de publicitat Veritas Retornat a Barcelona…