Resultats de la cerca

Com a professor Mysore, 1918-21 Calcuta, 1921-31 i 1937-41 Oxford 1936-52 es dedicà a l’estudi de les religions orientals i al diàleg amb l’Occident Conseller de l’ONU i de la UNESCO 1931-39, ambaixador a la Unió Soviètica 1949-52, vicepresident de l’Índia 1951-62 i president 1962-67, lluità per l’abolició de les castes Entre les seves nombroses obres, cal destacar The Philosophy of Rabindranath Tagore 1918, An Idealist Wiew of Life 1932, Religion and Society 1947, etc

Fill d’ Albert II de Bèlgica i de Paola Ruffo di Calabria Casat el 1999 amb l’aristòcrata flamenca Matilde d’Udekem d’Acoz, el matrimoni ha tingut quatre fills Elisabet 2001, Gabriel 2003, Manuel 2005 i Elionor 2008 Graduat a la Reial Escola Militar de Brusselles 1980, posteriorment estudià ciències polítiques a les universitats d’Oxford i de Stanford Califòrnia, on obtingué el Màster en Ciències Polítiques 1985 Duc de Brabant, el 1993 fou declarat príncep hereu Accedí al tron en abdicar el seu pare 21 de juliol de 2013

Format a Oxford sota la direcció d’ARadcliffe-Brown i EEvans-Pritchard, fou professor de sociologia índia d’aquesta mateixa universitat entre els anys 1948 i 1951 Posteriorment tornà a l’Índia, primer a la Universitat de Baroda, després a la Universitat de Nova Delhi i finalment a l’Institut de Canvi Social i Econòmic de Bangalore, i es convertí en la figura central per a la formació d’una antropologia índia Entre les seves obres destaquen Religion and Society among Coorgs of South India 1952, Remembered Village 1976 i India Social Structure 1980

Dirigent del partit nacionalista gallès Plaid Cymru en 1945-81 Llicenciat en dret a Aberyswith i master a Oxford, fou doctor honoris causa per la de Galles Lluitador nacionalista i pacifista, aconseguí que el 1982 entrés en servei el quart canal de televisió britànica, en gallès, després que el 1980 anunciés una vaga de fam davant la negativa de M Thatcher a impulsar-lo Fou diputat pel seu partit diverses vegades Escriví diversos llibres, entre els quals Bywyd Cymro ‘Vida d’un gallès’, 1982 i Cymru o Hud ‘Galles eterna’, 2001

Especialitzat en el classicisme francès, fou professor a les universitats de Cambridge, Oxford i Londres Entre 1947 i 1974 dirigí l’institut Courtauld de Londres i tingué cura de les colleccions de la Corona D’entre els seus treballs sobresurten Artistic Theory in Italy 1450-1600 1940 Art and Architecture in France 1500-1700 1953 Picasso's Guernica 1969 Baroque and Rococo Architecture in Naples 1978, i Borromini i The Drawings of Poussin 1979 L’any 1979 hom descobrí la seva implicació en un antic afer d’espionatge i fou desposseït dels seus títols nobiliaris

S'educà a Oxford Com a membre del Partit Nacional Unit, dirigit per Senanayake, fou elegit diputat i nomenat ministre el 1947 El 1951 dimití i fundà un nou moviment, el Partit de la Llibertat Mitjançant un front popular, aconseguí de triomfar en les eleccions del 1956 i esdevingué primer ministre Dugué a terme una política exterior neutralista i, a l’interior, afavorí la llengua i la cultura singalesa en perjudici de les ètnies minoritàries En un moment d’agitació i crisi política, fou assassinat per un bonze extremista, Talduwe Somarana Thero

Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1613 Entre el 1623 i el 1630 fou, probablement, sagristà a l’abadia de Westminster Cap al 1624 esdevingué director del cor de la catedral londinenca de Saint Paul Escriví música vocal religiosa -motets llatins, anthems en anglès-, música per a virginal danses i també per a consort d’instruments fantasies La seva música vocal profana aparegué publicada en les colleccions Private Musicke or The First Booke of Ayres and Dialogues Londres, 1620 i Mottects or Grave Chamber Musique Londres, 1630

Estudià a la Universitat de Sheffield i es doctorà amb una tesi sobre Thomas Weelkes i el madrigal anglès Ensenyà en diverses universitats fins que el 1975 fou nomenat Heather Professor de la Universitat d’Oxford Des del 1976 fins al 1980 formà part del consell editorial de la revista "Music and Letters" i entre el 1979 i el 1983 fou el president de la Royal Musical Association Musicòleg d’amplíssims interessos, fou una autoritat mundialment reconeguda en el camp de la música italiana del Renaixement i el primer Barroc

Baró d’Enveig i senyor de Mosoll, fill i successor del doctor en drets Rafael Rubí i Coll, ministre de l’audiència reial Doctor en lleis, fou jutge de la primera sala de l’audiència de Barcelona i regent de la cancelleria del Consell d’Aragó Durant la guerra dels Segadors, fugí de Barcelona reconegut a Llinars del Vallès, fou salvat de l’execució pel batlle de la població Es refugià a Madrid, on escriví una Relación del levantamiento de Cataluña 1642, manuscrit que actualment és a la Bodleian Library d’Oxford

Viatjà a Parma, on estudià detingudament Correggio, i a Venècia, on fou influït per Veronese, Tintoretto i els Bassano A més de tenir característiques comunes amb els seus parents, fou el creador d’un tipus de paisatge serè i humanitzat, “clàssic” La fugida a Egipte , ~1603, Galleria Doria Pamphili, Roma, que assolí una gran difusió i que hom troba posteriorment en Nicolas Poussin i Claude Lorrain La temàtica i el tractament estilístic d’obres com ara La carnisseria 1585, Christ Church, Oxford, presenten Annibale com a conreador d’un enèrgic realisme popular