Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
Ramon II de Pallars-Ribagorça
Història
Comte de Pallars-Ribagorça (872-~920), potser fill del comte LlopI de Bigorra i d’una dona de la casa comtal de Tolosa.
Degué apropiar-se del comtat l’any 872, quan Bernat de Tolosa, que era comte d’aquestes terres, fou mort per uns fidels de Bernat Plantapilosa La política del nou comte s’orientà cap a consolidar la independència del comtat, separat aleshores del casal tolosà per això cercà l’aliança del Banū Qasī Muḥammad ibn Llop, i convertí el Pallars en bisbat privatiu, segregat del d’Urgell després del 888 Un intent de compra de la ciutat de Saragossa 884 al Banū Qasī fou desbaratat per un exèrcit cordovès comandat pel general Hasim ibn ‘Abd al-Azīz En el seu temps hi hagué dues expedicions sarraïnes…
Jacques Bodmer
Música
Director d’orquestra.
De pares suïssos, inicià els estudis musicals amb Joan Molinari i Ernest Cervera, i després, a Zuric, amb Hermann Scherchen 1946-48 Debutà l’any 1949 a Barcelona amb la direcció de la Història del soldat de Stravinsky i, el mateix any, fou nomenat director musical de la Banda Simfònica Municipal de Mataró, on també fundà l’Orquestra de Cambra de Mataró i l’Associació Musical A Barcelona, el 1950 fundà l’Orquestra Jacques Bodmer i, posteriorment, l’Orquestra de Cambra Catalana, al capdavant de la qual féu concerts per Europa i alguns enregistraments, amb programes com la integral de l’obra per…
,
Miquel Illescas i Córdoba

Miquel Illescas i Córdoba
© FEDERACIÓ CATALANA D'ESCACS
Escacs
Jugador d’escacs i entrenador.
És Gran Mestre Internacional i fou el primer jugador català que arribà als 2640 punts Elo 1996 Començà a destacar en categoria absoluta en guanyar l’Obert de Torrelavega 1983 i assolir dos subcampionats d’Espanya 1984, 1991 Obtingué el títol de Mestre Internacional 1986 i el de Gran Mestre 1988 Guanyà vuit campionats d’Espanya individuals 1995, 1998, 1999, 2001, 2004, 2005, 2007, 2010, que suposa un rècord de victòries en aquesta competició Per equips, ha guanyat el Campionat d’Espanya en set ocasions Entre d’altres, ha jugat amb el Comtal, la Lira, el Vulcà, el Cajacanarias, la Unió…
,
Juan Navarro Baldeweg
Pintura
Arquitectura
Pintor i arquitecte cantàbric.
Format a Cambridge i als estudis dels arquitectes Ramón Vázquez Molezún i Alejandro de la Sota, actualment és catedràtic de l’Escola d’Arquitectura de Madrid Com a artista plàstic s’inicià dins el corrent de l’art conceptual i participà en els Encuentros de Pamplona i en la Biennal de Venècia del 1978 A partir dels anys vuitanta s’interessà per la pintura L’any 1990 obtingué el Premio Nacional de Artes Plásticas La seva investigació arquitectònica, desenvolupada parallelament en el camp pictòric, se centra en el paper configurador de la llum amb relació a l’estructura i els…
Sortu
Política
Formació política de l’esquerra independentista basca presentada al febrer del 2011.
Pren el nom de la paraula basca que significa ‘néixer’ o ‘brotar’ La seva creació fou la resposta dels sectors independentistes abertzales per a dotar-se d’una formació política legalitzada, després dels processos d’illegalització iniciats amb Batasuna Els estatuts de la nova formació promouen ''la constitució d’un Estat Basc en el marc europeu'' per mitjà de la confrontació exclusivament política i democràtica, i per primer cop es rebutjava explícitament l’ús de la violència Malgrat això, al març del 2011, la Sala Especial del Tribunal Suprem, a instàncies de les demandes de l’Advocacia de…
duc
Història
Dignatari o funcionari militar o polític.
A Roma el dux fou de primer segle IV un general o funcionari militar destinat a comandar les forces expedicionàries de les províncies limítrofes, i era subordinat als comites més tard fou també un funcionari polític El nom de duc fou donat també als governadors i generals destacats en fets gloriosos Després foren, generalment, governadors de les províncies o territoria Dioclecià i Constantí I separaren el comandament militar de les províncies de l’administració civil, i el duc n’esdevingué només cap militar La Notitia dignitatum dona vint-i-cinc ducs, tretze a Orient i dotze a Occident Això…
Dolors Payàs i Puigarnau
Cinematografia
Directora i guionista.
Vida Inicià la carrera de periodisme a Pamplona, però al cap de dos anys es traslladà a Barcelona i ben aviat a la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, on s’especialitzà en l’escriptura de guions pel Centre Universitari d’Estudis Cinematogràfics A partir del 1980 elaborà un seguit de guions didàctics que combinaven el documental, la ficció i el docudrama per a la Unitat de Televisió Educativa i Cultural de Mèxic també dirigí cinc curts per a la televisió nacional Gràcies als diners que rebé del Ministeri de Cultura espanyol en guanyar el concurs "La imagen de la mujer en los…
Narcís Agustí i Agustí
Cinematografia
Exhibidor.
Fill de Joan Agustí i Pujol Olot, Garrotxa 1906 – 1965, que inicià l’empresa familiar amb la inauguració del cine Núria 1943-2001, a Olot, i l’emblemàtic teatre Ultònia 1945-2000 de Girona El 1964 Narcís Agustí inaugurà a Olot el Cine Grido, i posteriorment, els multicines Catalunya 1 i 2 1978-2000 i Catalunya 3 1982-2000 a Girona, pioners a la província, i més tard onze sales noves l’any 2000 No obstant això, la seva tasca empresarial se centrà fonamentalment a Tarragona, on obrí nombrosos cinemes, com els Òscar tres pantalles, 1985-2001 —amb la inauguració del qual aparegué per primer cop…
Archivo General de Navarra
Dipòsit documental format a Pamplona amb els arxius diplomàtics, de governació i de comptabilitat de l’antic Regne de Navarra.
És dividit en tres seccions principals la corresponent a la Cámara de Comptos, en la qual, a més de documentació econòmica, hi ha l’antic arxiu reial des del s XII l’arxiu del regne, amb la documentació de les corts i les seccions importants de la dominació francesa i de les guerres carlines, i l’arxiu del consell reial La documentació monàstica més antiga correspon a Sant Joan de la Penya, Siresa, Leire, Albelda i San Millán de la Cogolla
Wenceslau de Molins i de Lemaur
Història
Militar
Militar.
El 1857 ingressà a l’exèrcit i inicià la seva formació militar El 1868, obtingué el grau de capità Cooperà a sufocar les revoltes federalistes de Barcelona 1869 i Gràcia 1870 Intervingué, en contra dels carlins, en diverses accions de la III Guerra Carlina a Navarra, de les quals cal destacar la de Discastillo, la batalla de Montejurra 1873 i la de San Pedro de Abanto i Murrieta 1874 El 1875, arran de la seva participació en l’aixecament del bloqueig de Pamplona i també per la presa de Monte Esquinza i dels pobles de Lácar i Lorca, fou nomenat tinent coronel El mateix any passà a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina