Resultats de la cerca
Es mostren 419 resultats
Arkhangel’sk
Ciutat
Capital de l’oblast’ d’Arkhangel’sk, Rússia, vora la mar Blanca.
És una ciutat fustera i un port important a l’embocadura del Dvina És el principal port en el comerç de fusta de Rússia, bé que només es troba lliure de glaç de maig a octubre La indústria es troba lligada a la fusta serradores, pasta de fusta, paper i d’altres derivats També té indústries químiques d’adob de pells i pesqueres Exporta pells, cuir, lli i mantega El port serveix de base a les rutes marítimes del nord A mitjan s XVI els anglesos fundaren a la zona d’Arkhangel’sk un establiment a Kholmogory que fou traslladat el 1584 a la riba dreta del riu, amb el nom de Novo Kholmogory, canviat…
Ignacio Duato Barcia
Dansa i ball
Ballarí i coreògraf.
Començà a estudiar dansa a la Rambert School de Londres, des d’on Maurice Béjart l’incorporà als seus Ballets du XXe Siècle Completà la seva formació a Brusselles i a Nova York Des del 1981 fins al 1990 treballà al Nederlans Dans Theater contractat per Jiri Kylian, i aquest darrer any entrà com a director artístic i de coreografia del Teatro Lírico Nacional de Madrid, institució que remodelà i rebatejà com a Compañía Nacional de Danza, càrrec del qual dimití l’any 2010 L’any 1983 creà la seva primera coreografia, Jardí tancat , amb Maria del Mar Bonet Des d’aleshores ha realitzat moltes…
Henri Vieuxtemps
Música
Violinista i compositor belga.
Rebé la primera formació musical del seu pare, i posteriorment tingué com a mestre M Lecloux-Dejonc Debutà a sis anys amb un concert de P Rode El 1827 començà una gira de concerts per Lieja i Brusselles, on conegué el seu nou professor, Ch Bériot, amb qui estudià fins el 1831, i de la mà del qual es presentà el 1829 a París El 1833 realitzà concerts per Europa, i entrà en contacte amb músics com L Spohr, R Schumann o N Paganini El 1835 tornà a París per continuar els estudis de composició amb A Reicha Del 1846 al 1851 visqué a Sant Petersburg, on treballà com a solista i…
Sigismund Neukomm
Música
Compositor i pianista austríac.
Era parent de Michel Haydn, de qui fou deixeble a Salzburg fins el 1797, any en què aquest l’envià a Viena a estudiar amb el seu germà Joseph Allà treballà com a compositor, pianista i professor de música fou mestre, entre d’altres, del segon fill de Mozart, Franz Xaver Del 1804 al 1808 visqué a Sant Petersburg encarregat de la capella del teatre alemany, i el 1809 arribà a París, la ciutat on passà més temps i on morí No obstant això, realitzà encara nombrosos viatges Com a pianista de ChM de Talleyrand-Périgaud, l’acompanyà al Congrés de Viena 1814-15 Del 1816 al 1821 fou…
Jurij Aleksandrovic Šaporin
Música
Compositor rus.
A Kíev compaginà la filologia amb estudis de piano, violoncel i composició Installat a Sant Petersburg, estudià al Conservatori amb N Sokolov, M Šteinberg i N Cerepnin 1913-18 El 1919 hi cofundà el Gran Teatre Dramàtic, i amb B Asaf’ev i d’altres s’encarregà de l’Associació de Música Contemporània A partir del 1936 impartí classes de composició i instrumentació al Conservatori de Moscou També fou secretari de la Unió de Compositors soviètics Molt interessat pel text poètic i teatral, i amic d’A Blok, Je Zam’atin i V Majakovskij, basà bona part de la seva obra en textos literaris…
F’odor Ivanovic Šal’apin
Música
Baix rus.
D’origen humil, a vuit anys quedà fascinat pel teatre i rebé les primeres nocions de solfeig i violí Treballà a partir dels dotze anys com a figurant i copista, i a disset entrà a la companyia lírica del Teatre Panajev, on debutà interpretant el Fernando d' Il Trovatore , de Verdi Després cantà a Tbilisi Geòrgia, fins que el 1895 feu de Mefistòfil en el Faust de Ch Gounod, al Teatre Mariinskij de Sant Petersburg A partir d’aleshores inicià una brillant carrera que li permeté recórrer tot el país, fins a arribar a la companyia del Teatre Bol’šoj de Moscou el 1899, amb la qual…
Pere Ferrés i Costa
Literatura catalana
Poeta.
Exercí de mestre 1907-09 a l’Escola Catalana Doctor Robert, adscrita a les escoles del Foment Autonomista de l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on deixà un gran record i on inicià les seves collaboracions a la premsa amb els primers versos i articles a la revista La Ressenya Periòdich d’informació local illustrat i literari , creada el 1907 i dirigida per Anton Busquets, que aviat novembre del 1907 canvià el nom pel de La Ressenya Literària, publicació quinzenal catalana Home de caràcter inquiet i esperit viatger, visqué a Zuric 1909-10, París 1910, Moscou 1910 i Sant Petersburg 1911, i…
Julio Bocca

Julio Bocca
© Frabrizio Ferri
Dansa i ball
Ballarí argentí.
El 1974 ingressà a l’Escola Nacional de Dansa i el 1975 s’incorporà a l’Instituto Superior de Arte del Teatro Colón de Buenos Aires El 1980 formà part del Ballet de Cambra del mateix teatre, i el 1982 va ingressar com a primer ballarí a la Fundació Teresa Carreño de Veneçuela, des d’on arribà al Teatre Municipal de Rio de Janeiro Brasil El 1986 Mikhaïl Barychnikov l’integrà com a primera figura a l’American Ballet Theatre El 1990 fundà la seva pròpia companyia, Ballet Argentino, el primer grup estranger que actuà al Palau Hermitage de Sant Petersburg Convidat a ballar amb les…
biblioteca nacional
Arxivística i biblioteconomia
Biblioteca pública oficial que té el privilegi de rebre exemplars de tot nou llibre publicat dins l’àmbit d’un estat o d’una cultura reconeguda i que exerceix una funció de deganat i coordinació sobre el sistema de biblioteques existent en aquest àmbit.
Els principals objectius de les biblioteques nacionals són la recollida, conservació, preservació i difusió del patrimoni bibliogràfic d’un país, per tal d’assegurar la seva conservació per a les generacions futures Per aconseguir-ho disposen de la legislació anomenada de dipòsit legal , que assegura l’obtenció d’exemplars de tot tipus de documents publicats al territori Aquestes biblioteques també solen tenir competències en l’establiment de les normatives tècniques bibliotecàries d’escala nacional Reben també el nom de biblioteca central nacional o de biblioteca reial , segons els països…
Aleksej Nikolajevic Verstovskij
Música
Compositor rus.
Estudià a l’Institut del Cos d’Enginyers de Sant Petersburg fins el 1817 i alhora rebé classes de piano de D Steibelt i J Field a qui dedicà una sonata per a piano, i de violí, cant i composició Feu el seu debut en el teatre musical l’any 1818, i a partir del 1825 s’hi dedicà plenament en ser nomenat inspector dels Teatres Imperials de Moscou, dels quals fou intendent general 1848-60 Des d’aquest lloc potencià la formació de nous cantants i ballarins d’alta qualitat La seva importància com a compositor rau en el fet que fou el principal representant de l’òpera russa abans de M…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina