Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
cista
Tapadora bombada, d’espart, que serveix per a tapar les portadores plenes de raïm o els coves i altres recipients plens de fruita, per tal que aquesta no caigui.
lliri de Sant Joan
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les liliàcies, alta de 50 a 100 cm, d’arrel fibrosa, de fulles linears i de flors grosses, ataronjades, en raïm lax.
És conreada com a ornamental i naturalitzada en séquies i altres llocs humits
papilionàcies
Botànica
Família de lleguminoses constituïda per plantes herbàcies o llenyoses, de fulles típicament compostes i estipulades, de flors de corol·la papilionàcia, generalment agrupades en raïm, i de fruits en llegum.
Les arrels de les papilionàcies presenten bacteris simbiòtics assimiladors de nitrògen Comprèn al voltant de 10000 espècies, d’arreu del món Les flors de les papilionàcies són característiques Estan formades per cinc pètals desiguals l’estendard, que ocupa la part central, és més gran que els altres i els envolta en la poncella les ales són laterals els dos d’inferiors, més o menys soldats, formen la carena Papilionàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Adenocarpus telonensis escruixidor Afrormosia sp afrormósía asamela Afzelia sp afzélia Amorpha fruticosa amorfa Anagyris foetida…
calabruixa
Botànica
Gènere de petites plantes bulboses, de la família de les liliàcies, de flors blaves o violades, en raïm terminal, molt freqüent als marges de camins, conreus i pasturatges secs.
La calabruixa grossa o allassa blava M comosum fa de 20 a 50 cm d’alçada i té les flors llargament pedicellades i inodores la calabruixa petita dita també clau de Nostre Senyor M neglectum fa només de 10 a 30 cm i les flors, d’olor de pruna, tenen el pedicel curt o són sèssils
urocordats
Urocordat (tunicat colonial lila)
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Embrancament d’animals del superembrancament dels cordats, caracteritzats perquè en estat larval presenten un cordó nerviós dorsal, un notocordi i fenedures branquials, mentre que en els adults desapareix el cordó nerviós i el notocordi i resten modificades les fenedures branquials, excepte en els de la classe de les apendiculàries, en què es manté tota la vida el notocordi.
El cos dels adults presenta també una coberta o túnica, formada per un polisacàrid, la tunicina, de constitució semblant a la de la cellulosa La corda dorsal o notocordi es forma a la part caudal de les larves, i a aquesta particularitat fa allusió el nom Tenen el cos no segmentat i amb un celoma secundari reduït a la cavitat pericàrdica Bé que són molt diferents d’aspecte els uns dels altres, tots tenen la mateixa organització hi ha formes sèssils a un substrat, amb aspecte d’odre i dues obertures, l’una superior o bucal i l’altra lateral i dorsal cloacal i formes pelàgiques, amb aspecte de…
Pòlip nasal
Patologia humana
Definició Els pòlips nasals constitueixen tumoracions prominents de la mucosa nasal que sorgeixen a conseqüència d’una inflamació crònica i poden originar obstrucció i rinorrea Causes La formació de pòlips nasals és un trastorn relativament freqüent Apareixen en relació amb una inflamació crònica nasal a causa de la qual l’epiteli s’eixampla i es forma una prominència que penja de les parets de les fosses nasals de l’epiteli que la cobreix La inflamació de la mucosa sol ésser originada per una rinitis crònica de causa allèrgica el 10 % dels casos o vasomotora la major part dels casos El…
litxi
Branques de litxi
James Steakley (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Arbre de proporcions mitjanes (10-12 m), de la família de les sapindàcies, de fulles arrodonides, lluents i coriàcies, i fruits en raïm, esfèrics (2-2,5 cm) i vermellosos.
La polpa dels quals, blanca i molt saborosa, alliberada del pericapi corretjós i del seu únic gran pinyol, és consumida, fresca o en conserva, com a fruita de taula sobretot a l’Orient, des d’on s’ha estès arreu del món Originari de la Indoxina, és conreat a l’est asiàtic, a Califòrnia i a Florida
moscatell
Viticultura
Varietat de raïm, els grans grossos i ovalats del qual, d’un color que va del groc pàl·lid al blau negrós, tenen un perfum i un gust dolç, lleugerament moscat.
Hom el conrea especialment a Itàlia, al sud de França, a Grècia, a Tunísia, a l’Alsàcia, al Tirol i a Hongria
plom de verema
Numismàtica i sigil·lografia
Objecte monetiforme de plom, del qual hi ha notícies durant el segle XV i que segurament servia per a controlar la quantitat de raïm que els pagesos lliuraven al portaler.
Dénia
Vista aèria de Dénia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de la Marina Alta, als contraforts més orientals de les serralades prebètiques, oberts a la mar.
La geografia El relleu, d’estil juràssic, és format per plegaments amples interferits per alineacions SW-NE i W-E El sinclinal del Montgó 753 m alt s’alça aïllat sobre una plana alluvial i es prolonga per una plataforma càrstica de 200 m alt planes de Xàbia vers el cap de Sant Antoni un contrafort per la banda de ponent és el tossal de Benimàquia 218 m alt A més del riu Girona, eix de la vall d’Alcalà, que desemboca a la punta de l’Almadrava i fa de límit amb el terme de Setla, Mira-rosa i Miraflor, hi ha barrancs, com el de l’Alberca i el de l’Altet El litoral és de transició entre la costa…