Definició
Els pòlips nasals constitueixen tumoracions prominents de la mucosa nasal que sorgeixen a conseqüència d’una inflamació crònica i poden originar obstrucció i rinorrea.
Causes
La formació de pòlips nasals és un trastorn relativament freqüent. Apareixen en relació amb una inflamació crònica nasal a causa de la qual l’epiteli s’eixampla i es forma una prominència que penja de les parets de les fosses nasals de l’epiteli que la cobreix.
La inflamació de la mucosa sol ésser originada per una rinitis crònica de causa al·lèrgica (el 10 % dels casos) o vasomotora (la major part dels casos). El desenvolupament dels pòlips és afavorit quan la rinitis vasomotora es complica amb processos infecciosos, a les mateixes fosses nasals o als sins para-nasals.
La formació de pòlips pot ésser deguda també a la malaltia de Fernand Widal o tríade ASA, un trastorn de causa desconeguda que consisteix en el desenvolupament de pòlips nasals, asma bronquial i intolerància a uns determinats medicaments antiinflamatoris.
També se’n poden formar en la mucoviscidosi o malaltia fibroquística, un trastorn hereditari caracteritzat per una alteració de les secrecions glandulars. Aquesta malaltia provoca una alteració en l’elaboració de secrecions, de manera que afavoreix l’aparició d’infeccions en les estructures nasals. La inflamació causada per les infeccions repetides origina els pòlips.
Independentment del factor desencadenant del pòlip de què es tracti, mentre no es resolgui la tumoració anirà creixent de manera progressiva. En un primer moment el pòlip és petit, de la grandària d’un gra d’arròs o una llentia. Si la rinitis es manté, continua creixent fins que arriba a tenir la grandària d’un gra de raïm. Si són molt grans o nombrosos poden arribar a omplir del tot les fosses nasals. Sovint, els pòlips es formen també als sins paranasals, especialment als etmoïdals. De vegades s’estenen fins a les coanes, on tenen més espai per a créixer i poden arribar a ésser com una pruna.
Símptomes
La persona que n’és afectada sol presentar signes de rinitis crònica, ja que aquest és generalment l’origen dels pòlips. Així, és habitual que hi hagi obstrucció nasal i rinorrea. Si es tracta d’una rinitis al·lèrgica es poden produir també molts esternuts seguits.
Quan els pòlips són grossos provoquen una gran obstrucció nasal. En els casos en què es localitzen als sins paranasals hi pot haver símptomes semblants als de la sinusitis. També es presenta cefalea frontal i sensació opressiva a la base del nas.
De vegades, en els infants que es troben en període de creixement, els pòlips poden arribar a separar els ossos nasals i originar un eixamplament del nas, amb desplaçament lateral dels ulls i una gran dilatació de la cavitat nasal.
Diagnosi
La prova fonamental per a la diagnosi dels pòlips nasals és la rinoscòpia, que permet l’observació directa. Els pòlips s’observen com unes formacions de color rosat o entre blanc i gris, més aviat pàl·lides, que pengen de la mucosa nasal.
Hi ha diverses proves que permeten de diagnosticar la causa de la formació de pòlips. Així, per exemple, quan els pòlips són de causa al·lèrgica, l’anàlisi de sang i del moc pot indicar un increment dels leucòcits de tipus eosinòfil i un augment dels anticossos de tipus IgE. En els de causa vasomotora, hom sol determinar un increment dels leucòcits neutròfils.
Tractament
Quan els pòlips són petits, el tractament és bàsicament el mateix que el de la rinitis que els ha originats. En alguns casos són útils els medicaments corticoides, per via general o aplicats directament a la mucosa.
Si aquest tractament no és eficaç, cal recórrer a extirpar-los quirúrgicament amb una intervenció efectuada a l’interior de les mateixes fosses nasals.
Encara que s’hagin eliminat, els pòlips tendeixen a reproduir-se si es manté la rinitis que en provocà el desenvolupament. Per aquesta raó, és fonamental d’efectuar controls periòdics per a observar si es tornen a formar. D’altra banda, de vegades cal mantenir un tractament propi de la rinitis causant. Si la rinitis és al·lèrgica, pot ésser eficaç el tractament d’hiposensibilització, que se sol iniciar abans de la intervenció.