Resultats de la cerca

La vila de Batea es troba al cim d’un petit tossal de 376 m d’altitud, al sector meridional del terme El seu castell és esmentat l’any 1153 en la donació que el comte de Barcelona RamonBerenguerIV féu als templers del castell de Miravet amb tots els seus termes segons aquesta escriptura, la fortalesa de Batea formava part de l’ampli territori del castell de Miravet Tot i la reculada menció del lloc, l’existència de la seva església parroquial no consta documentada fins a la darreria del segle XIII, en què el seu rector figura en les relacions de les…

L’església de Cabassers és documentada des del 1172 Es devia bastir arran de la donació del terme de Cabassers als premostratencs del monestir belga de Santa Maria de Monteflabon per part de RamonBerenguerIV el 1149 perquè hi fundessin un monestir de l’orde, que no reeixí Una vegada els monjos van abandonar el lloc vers el 1167, l’església del monestir, que rebia el nom de Santa Maria de Vallclara, va passar a ser seu de la parròquia de Cabassers —dins el bisbat de Tortosa— i tingué aquesta funció fins al començament del segle XVII, quan es construí un…

El poble d’Alfarràs és situat a 281 m d’altitud, a la dreta de la Noguera Ribagorçana, just a l’encreuament de dues carreteres importants, la que es dirigeix vers la Llitera i la que va a la Vall d’Aran El lloc fou conquerit als musulmans el 1147 pel comte Ermengol VI d’Urgell, i poc després, dins el mateix any, el comte RamonBerenguerIV de Barcelona atorgà una carta de poblament als seus habitants De la primitiva església parroquial de Sant Pere, que es devia bastir després de la conquesta de l’indret, se’n tenen escasses referències Inclosa dins el…

Aquesta església és la parròquia del poble de Senyiu, situat al vessant dret de la Valira, prop del coll d’Espina Segons les primeres referències documentals podem suposar que al començament sols fou una església o capella castellera La parroqulalitat del terme es trobava a Sant Julià de Vallsenyiu, que segurament correspon a l’església coneguda en l’actualitat com Sant Pere de la Quadra, a Herbera Més endavant, a partir del segle XIII, Sant Pere de Vallsenyiu es convertí en parròquia en detriment de Sant Julià Vers el 1044, quan el comte Ramon III de Pallars Jussà concedeix en…

Vall-de-roures fou conquerida per primera vegada el 1132 per part d’Alfons I d’Aragó, el Bataller Pels volts del 1157 el comte de Barcelona RamonBerenguerIV conquerí definitivament la vila El castell de Vall-de-roures era d’origen musulmà i fou refet per ordre d’Alfons I el Cast El 1175 aquest mateix comte rei va concedir al bisbe de Saragossa i a l’església catedral de Sant Salvador de la mateixa ciutat la Pena d’Asnarlagaia, que comprenia Vall-de-roures A partir d’aquest moment el bisbe de Saragossa esdevingué senyor de la vila, en feu del rei El…

El lloc de Mèrita es troba situat al nord-oest de Balaguer, entre el club de tennis d’aquesta població i el canal de l’esquerra del Segre, ja dins el terme municipal de Camarasa Es tracta d’un indret poblat des d’antic, doncs, segons l’arqueòleg L Díez-Coronel, hi ha restes d’una villa romana d’època imperial Una de les primeres mencions del lloc de Mèrita a l’edat mitjana data de l’any 1079, en una escriptura per la qual el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Guillem Bernat una almúnia dita d’Avemon, situada al territori de Balaguer la qual confrontava al nord amb el terme de…

El lloc de Carçeia és esmentat per primera vegada el 1153 en el document de donació del castell de Miravet als templers El 1156, el comte de Barcelona RamonBerenguerIV, Guillem de Castellvell i Arnau de Sarrià, entre d’altres, van donar al monestir de Poblet l’hort de Bas amb la seva font situat al terme de Carcheia El castell s’esmenta per primera vegada el 1174, quan Alfons el Castva concedir a Guillem de Castellvell, com a gratitud per la seva ajuda en la conquesta i repoblació, els antics castells sarraïns de Móra, Garcia, Tivissa i Marçà Això fou…

Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer Aquesta…

La ciutat de Sant Carles de la Ràpita s’emplaça prop de la costa, a l’entrada del port dels Alfacs, i és la successora de l’antic lloc de la Ràpita, d’origen andalusí El topònim de l’indret és un terme àrab rabita o ribat , que correspon a una fortificació o castell amb una funcionalitat a la vegada religiosa i militar Al segle XII, el geogràf àrab al-ldrïsï va descriure l’edifici que hi havia a la Ràpita com “una ràpita formosa, forta i inexpugnable vora la mar i que disposava d’una guarnició brava” Parallelament les fonts cristianes confirmen que el 1097, quan encara no s’havia conquerit…

La vila de Tàrrega nasqué al voltant del seu castell, possiblement d’origen àrab, situat en un petit turó a la zona sud-oest de la ciutat, des d’on tenia una posició dominant sobre el conjunt urbà Ara és en ruïnes i molt malmès El castell de Tàrrega fou conquerit pel comte RamonBerenguer I de Barcelona, el qual l’any 1056 l’atorgà en esponsalici a la seva esposa, la comtessa Almodis Dos anys més tard, el 1058, els mateixos comtes de Barcelona feren un conveni amb Ricard Altemir per ipso castro de Tarrega , segons el qual l’esmentat Ricard Altemir s’encarregaria de…