El lloc de Mèrita es troba situat al nord-oest de Balaguer, entre el club de tennis d’aquesta població i el canal de l’esquerra del Segre, ja dins el terme municipal de Camarasa. Es tracta d’un indret poblat des d’antic, doncs, segons l’arqueòleg L. Díez-Coronel, hi ha restes d’una vil·la romana d’època imperial. Una de les primeres mencions del lloc de Mèrita a l’edat mitjana data de l’any 1079, en una escriptura per la qual el comte d’Urgell, Ermengol IV, donà a Guillem Bernat una almúnia dita d’Avemon, situada al territori de Balaguer la qual confrontava al nord amb el terme de Mèrita. La seva fortalesa és esmentada el 1106, en una convinença feta entre el vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i el comte Ramon Berenguer III de Barcelona, segons la qual el primer es comprometia a ésser fidel al comte barceloní en canvi de rebre d’aquest darrer, entre d’altres, els castells de Cubells, Camarasa i Mèrita. Posteriorment, és citat el 1199, en què Guerau Ponç IV de Cabrera prometé fidelitat al rei Pere I, i ensems es comprometia pel seu vassallatge a defensar el castro de Merita, com també les fortaleses de Cubells, Camarasa i d’altres.
Per les notícies documentals que s’han citat del segle XII, es dedueix que el domini eminent del castell de Mèrita, com també els de Cubells i Camarasa, fou dels comtes de Barcelona, tot i que el tingueren infundat als Cabrera, vescomtes d’Àger. Molt probablement el lloc de Mèrita es despoblà definitivament entre mitjan segle XIV i l’inici del segle XV.