Resultats de la cerca

Defensora de l’ideal higienista, s’erigí en òrgan propagador de la cultura física, com a funció eminentment educativa Dirigida per Joan Sunyé, Ricard Cabot n’havia impulsat la creació i hi figurà com a redactor Hi collaborà el dibuixant Apa Fou el primer periòdic esportiu en català i duia per subtítol “Revista catalana d’educació física” Se’n publicaren com a mínim 5 números

Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena

Se celebra a Lisboa l’acte de concessió de les estrelles Michelin per a Espanya i Portugal Els restaurants catalans Cocina Hermanos Torres Barcelona i Restaurant Ricard Camarena València reben dues estrelles cadascun i sis més reben la primera estrella la Barra de Carles Abellan Barcelona, Oria Barcelona, Terra s’Agaró, El Xato Alacant, Beat Calp i Orobianco Calp Mantenen les tres estrelles el Celler de Can Roca, Lasarte i Àbac

S’inicià en el Cornellà Atlètic i, posteriorment, també competí per l’Agrupació Atlètica Catalunya A les ordres de Ricard Diéguez, fou campiona de Catalunya de 100 m 1990, 1994, 1995, 1997 i de 60 m en pista coberta 1995 També fou subcampiona estatal de 100 m 1995 i competí un cop amb la selecció espanyola Amb estudis a INEFC, és la directora del centre Eurofitness Can Cuyàs de Barcelona

L’edità Estela fins al número 12 i la Galeria AS després Orientada primer a difondre el nou art religiós reclamat pel concili II del Vaticà, derivà cap a una divulgació eclèctica d’actualitats culturals A part els membres del grup promotor hi han collaborat sovint Daniel Giralt-Miracle, Arnau Olivar, Ricard Creus, Josep ACodina i Josep Carol i esporàdicament JVFoix, JMValverde, Rafael Leoz, Joan Vilacasas, entre altres

Filla i hereva del comte Guillem IV Bertran I i segona muller del comte Ermengol IV d’Urgell, amb qui tingué un fill, Guillem A la mort del seu pare 1096, Adelaida, ja vídua, heretà el comtat i anà a regir-lo amb el seu fill així era establert un llinatge català a l’alta Provença Es casà per segona vegada amb el vescomte Ricard I de Carladès

Fill de Ricard Pichot i Gironès, començà a pintar a setze anys Exposà a Barcelona individualment des del 1939 i a les Exposicions Municipals del 1951 i el 1953, i també a Madrid, Bilbao, Sant Sebastià, etc Cotitzat als EUA, exposà a Palm Beach i a Nova York 1968, 1970 i 1973 Conreà el retrat i la figura, especialment femenina, dins cànons acadèmics i una certa influència de Renoir

A la mort de Balduí IV, i pel seu casament amb Sibilla, filla d’Amalric I, fou reconegut rei de Jerusalem Fou vençut i fet presoner per Saladí a Hattin 1187 aquesta derrota significà la pèrdua de Jerusalem Una vegada alliberat, organitzà el setge d’Acre 1188 El 1192 rebé de Ricard I Cor de Lleó el reialme de Xipre, on establí una dinastia que durà fins al s XV

Entre ells figuren Joan Casanoves II mort el 1739, autor d’un retrat de Felip V, Joan Casanoves i Ricard mort el 1756, autor d’un retrat de Ferran VI, i Antoni Casanoves i Torrents Barcelona 1752 — 1796, el més conegut de la família, que hom ha considerat autor d’una sèrie de dibuixos conservada als Museus d’Art de Barcelona, que probablement ha d’ésser atribuïda a Manuel Tremulles

Continuació del grup Los Solidarios 1922, reuní, entre d’altres, Francisco Ascaso, Buenaventura Durruti, Joan Garcia i Oliver, Aurelio Fernández, Ricard Sanz, Miquel Garcia i Vivancos, Antonio Ortiz, etc Encapçalà dins l’anarcosindicalisme una tendència putxista i anarcobolxevic i intervingué activament en la preparació de la sèrie d’insurreccions revolucionàries de 1932-33 contra la República Ingressà a la FAI en 1933-36 i es dispersà durant la guerra civil