Resultats de la cerca

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà al convent de la capital del Túria el 1685, i entre el 1705 i el 1711 estigué de conventual a Catalunya L’any 1712 tornà al cenobi de València, i pràcticament des d’aquell moment començà les seves recerques i anotacions historiogràfiques, a pesar que no tenia encara el càrrec d’historiador del convent En el pròleg a la Historia del priorato del P M fra Miguel Gosalbo 1728-31, la primera que escriví com a historiador del convent de València, diu que començà a fer anotacions dels priorats des de l’any 1713 perquè sospitava que el religiós que aleshores tenia…

Hom la sol dividir en tres etapes La primera, anomenada època colonial, va des de la descoberta fins a la primera meitat del s XIX i les obres que s’hi inclouen tenen un caràcter essencialment castellà, encara que hi ha senyals aborígens en obres d’historiadors indígenes, com ara la Historia chichimeca de Fernando de Alva Ixtilxóchitil 1568-1648, escriptor d’estirp reial hom hi inclou també la producció, més aviat castellana, que parla de la descoberta i conquesta de Mèxic, des d’Hernán Cortés a Bartolomé de Las Casas En aquesta època, Mèxic donà…

De molt petit mostrà una gran facilitat per a la música, i el seu pare, un militar, l’inscriví el 1917 a l’Escola de Música i Declamació de Caracas Per circumstàncies familiars diverses, però, no pogué ingressar en aquest centre i no començà a estudiar música fins el 1922, any en què la família s’installà a la capital veneçolana Un cop acabats els estudis, fou professor en aquella escola fins que es jubilà És un dels màxims representants del nacionalisme musical veneçolà i en la seva obra es palesa la influència de WA Mozart i de l’impressionisme de C Debussy La seva producció pianística està…

Fou fundada a Barcelona el 1998 pels arquitectes Manuel Gausa, Vicente Guallart, Willy Müller, Ramon Prat, Enric Ruiz Geli i Xavier Costa i romangué activa fins el 2005 Organitzà tres edicions del Festival Metàpolis amb l’objectiu de donar suport a una nova generació d’arquitectes emergents Participà a la biennal de Venècia i publicà amb l’editorial Actar Met 10 Barcelona Metàpolis 1998 i el Diccionario Metápolis de Arquitectura Avanzada 2001 i 2007 Constituí, juntament amb la fundació de la Universitat Politècnica de Catalunya, el màster d’arquitectura avançada 2001 Realitzà l’…

Els seus objectius són fomentar la recerca i el desenvolupament en l’arquitectura i l’urbanisme, amb la intenció de millorar la legislació urbanística i l’economia de les ciutats Creat el 2003 per la Generalitat de Catalunya i l’associació Metàpolis, des del 2004 és una fundació privada formada per la Fundació Politècnica de Catalunya, l’associació Metàpolis i empreses de l’àmbit de l’urbanisme i de la construcció Té la seva seu al districte del 22@ de Barcelona Dirigit per l’arquitecte Vicente Guallart, el programa educatiu s’estructura en quatre apartats recerca, educació,…

Resident a Galícia des del 1974, és catedràtic a la Universitat de Santiago de Compostella i en fou vicerector del 1990 al 1994 Fou cofundador del Museo do Pobo Galego 1976, de la junta rectora de la qual és president, i de les revistes Negaciones 1977, A Trabe de Ouro 1990 i Tempos Novos 1997 S'ha dedicat a l’estudi dels nacionalismes perifèrics a l’Estat espanyol, molt especialment del gallec És autor, entre altres obres, de Miseria de la Economía 1974, Vicente Risco no nacionalismo galego 1981, Los Nacionalismos en la España de la II República 1991, Galicia e a historiografía…

Senyors de Cunha Alta, localitat prop de la Serra da Estrêla, a Portugal, prengueren aquest nom a la primera meitat del s XIII La línia major de la casa s’establí a Castella al final del s XIV i rebé el comtat de València de Don Juan Al s XV les principals línies establertes per tot Castella i per Navarra deixaren l’apellatiu d’Acuña per raons de vinculació i adoptaren els de Carrillo de Toledo, Pacheco, Peralta, Téllez-Girón i Fernández de Velasco A Portugal, unes branques, que continuaren anomenant-se da Cunha , reberen els comtats d’A Cunha, de Vilanova, de Povolide i de São Vicente…

La seva primera interpretació en cinema fou al curtmetratge d’Alejandro Amenábar Luna 1995, i també fou aquest director qui li donà un paper important en la seva primera pellícula, Tesis 1996, i, més endavant, el paper protagonista de la pellícula Abre los ojos 1997 També ha interpretat Cha-cha-chá 1998, d’Adel Real Nadie conoce a nadie 1999, de MGil Plata quemada 2000, de MPiñeyro El espinazo del diablo 2001, de Gdel Toro Visionarios 2001, de MGutiérrez Aragón Guerreros 2002, de DCalparsoro Novo 2002, de JPLimosin Les mans buides 2003, de MRecha El Lobo 2004, de…

El succeí el seu fill Lluís Joan de Torres i de Centelles, que fou pare del tercer i quart titulars, Carles i Lluís Joan de Torres i Mingot de Rocafull El darrer es casà amb la seva cosina Maria Teresa Ferrer de Pròixida i de Pinós, a la qual deixà, per testament, el comtat Una vegada vídua, es tornà a casar, amb Vicente Fernández de Córdoba y Valderrama, i foren pares de la sisena comtessa, Maria Teresa Fernández de Córdoba i Ferrer de Pròixida morta el 1826, muller de Josep d’Aguiló-Romeu de Codinats i de Perpinyà, òlim Baciero i de Bryas, baró de Petrés El títol ha estat…

Fill de l’illustrador romàntic Vicente Urrabieta Ortiz Es formà amb Madrazo i Haes a l’Escuela de San Fernando de Madrid El 1869 ja viatjà a París, on fou protegit per Charles Yriarte Dibuixant habilíssim, fou corresponsal de Le Monde Illustré 1870-72 i cronistra gràfic dels fets de la Comuna de París 1871 i de diversos esdeveniments A causa d’una hemiplegia dibuixà amb la mà esquerra des del 1882, però la qualitat del seu dibuix no es ressentí d’aquesta circumstància Collaborà a The Portfolio 1890-91, La Ilustración Artística 1892, etc Guanyà medalla d’or a l’exposició de París…