Resultats de la cerca

El 1944 s’afilià a la lliga d’estudiants palestins, que presidí en 1952-56 Participà en totes les guerres araboisraelianes i el 1956 fou cofundador d’ Al-Fatah Des del 1968 presidí el comitè executiu d’aquest moviment i el de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina , que tingué les bases a Jordània fins el 1970 L’OAP i Arafat en foren expulsats durant l’anomenat "setembre negre", en què intentaren enderrocar la monarquia, i s’establiren al Líban, on a partir del 1975 l’organització prengué part en els conflictes armats que enfrontaren les diverses comunitats d’aquest país, des del…

Sostingut inicialment per Mauritània, ben aviat rebé el suport d’Algèria i de Líbia Perseguit pel govern de Madrid, en passar el territori a les mans del Marroc i de Mauritània en virtut de l’acord tripartit 1975, inicià una lluita de guerrilles i de resistència per l’alliberament del propi territori El 1976 el Polisario declarà la creació de la República Àrab Sahrauí Democràtica i, amb el suport d’Algèria, ha continuat hostilitzant l’exèrcit marroquí, el qual, malgrat haver-se annexat la totalitat del territori després de la renúncia de Mauritània 1979, ha hagut d’anar replegant-se a l’…

Pertanyia als cananeus quan fou conquerida pels filisteus segle XII aC Segons la Bíblia fou adjudicada a la tribu de Judà i fou escenari de la gesta de Samsó Tingué una gran importància comercial durant els períodes hellenístic, asmoneu, romà i bizantí Reconstruïda pel califa ‘Abd al-Malik, després de la segona presa de la ciutat pels musulmans 685, fou asprament disputada durant les croades batalla d’Ascaló , guanyada pels cristians el 1099 i canvià diverses vegades de mans fins que fou destruïda pel soldà Baybars I 1270 L’any 1949 Israel fundà en el seu emplaçament la ciutat d…

El seu fundador, Ṭāhir ibn al-Ḥusayn, militar al servei d’Hārun al-Rāšid i governador del Khōrāsan, es declarà independent aprofitant les lluites dinàstiques entre al-Amīn i al-Ma’mūn, bé que els seus successors hagueren de sotmetre’s al vassallatge del califa de Bagdad al-Musta’īn El darrer representant de la dinastia fou destronat 873 per Ya’quīb ibn al-Layt, iniciador de la dinastia saffàrida Dinastia tahírida Ṭāhir ibn al-Ḥusayn 820-822 Ṭalḥa ibn Ṭāhir  822-828 ’Abd Allāh ibn Ṭāhir  828-844  Ṭāhir ibn Ṭalḥa  844-862  Muḥammad ibn Ṭāhir ibn Ṭalḥa  862-873 

Basant-se en un paràgraf de l’Alcorà 9,29 referent als dimnís, les relacions entre l’islam i els vençuts eren regides sovint per una capitulació suhl o per un tractat de pau 'ahd , bé que també excepcionalment s’arribà a establir una treva hudna El tractat de pau, 'ahd , permetia als dimnís de conservar llurs creences, institucions i propietats en canvi del pagament en metàllic d’un impost personal ǧizya i d’una contribució territorial en espècies harāǧ Un exemple d’aquest tractat és el que tingué lloc entre ‘Abd al-Azīz i Teodomir Tudmir

Continuà la tradició mèdica de la família dels Ibn Zuhr d’origen xativí, iniciada pel seu pare Abū Marwān ‘Abd al-Malik Amb l’arribada dels almoràvits a Al-Andalus es convertí en visir del conqueridor Yūsuf ibn Tašfīn per això fou conegut amb el nom llatí d' Alguazir Albuleizor És autor de diversos tractats de medicina el més conegut és la Taḏkira ‘Memoràndum’, on tracta de qüestions clíniques, terapèutiques i dietètiques, escrita per a l’aprenentatge del seu fill, també metge, Abū Marwān ibn Zuhr De la seva obra literària només s’han conservat alguns fragments

Fill del rei Abd al-Aziz, fou durant quaranta-nou anys governador de la província d’Al-Riyāḍ El 2011 fou nomenat cap de les forces armades i el 2012 príncep hereu Rellevà sovint el seu germanastre, el rei Abdullà I de l’Aràbia Saudita , a causa del seu precari estat de salut, i després de la seva mort el succeí com a rei 23 de gener de 2015 Inicialment designà príncep hereu el seu germanastre Muqrin bin ʿAbd al-ʿAzīz, però l’any 2017 aquest títol passà al fill del monarca  Muhàmmad bin Salman , que el setembre del 2022 fou designat primer ministre en substitució del seu pare…

Acròpolis romana i ciutadella àrab, en temps d’’Abd al-Raḥmān III 944 fou excavat al centre del clos superior un pou —més de 40 m de roca fins a trobar el nivell del riu— Capitulà davant Ramon Berenguer IV l’any 1148 i es convertí en assentament de la senyoria templers i casa de Montcada, fins que en temps de Jaume II revertí de nou a la corona Fou convertida en palau reial, i els reis, itinerants, la feren sovint residència familiar de reines i infants, equidistant de les tres capitals de la corona catalanoaragonesa Actualment s’ha installat dins la fortificació un parador de…

El govern iemenita presidit per Abd Rabbuh Mansur Hadi, que rep el suport de l’Aràbia Saudita, anuncia que torna a controlar la ciutat d’Aden Des de l’11 d’agost la ciutat estava ocupada per un grup liderat per l’anomenat Consell de Transició del Sud que, amb el suport de la Unió dels Emirats Àrabs, aspira a un estat independent en aquesta part del Iemen El president Hadi i el Consell mantenen una fràgil aliança contra els xiïtes houthis, als quals dona suport l’Iran, i controlen la capital, Sanà, des del 2014 Aleshores, el govern iemenita va traslladar la seu a Aden

Els haiximites foren xèrifs de la Meca fins que Ḥusayn ibn ‘Alī fou proclamat rei d’Al-Ḥiǧāz 1916 Bandejats d’Aràbia per Abd al-’Aziz II, ocuparen el tron de Síria Fayṣāl ibn Ḥusayn, 1919-20 i el de l’Iraq Abdullah, 1919-21, i el mateix Fayṣāl i els seus descendents fins el 1958, mentre que Abdullah, nomenat emir de la Transjordània pels britànics 1921, n’assolia la independència 1946 i hi instituïa el regne haiximita 1947, sota el govern de Ḥusayn ibn Ṭalāl Hussein I de Jordània, entre el 1953 i el 1999, i, des d’aquest any, d’ Abdallà II de Jordània