Resultats de la cerca
Es mostren 945 resultats
Tomàs López i Enguídanos
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Format a l’Academia de San Fernando de Madrid i a la de Sant Carles de València, on fou premiat el 1781 i el 1784 Fou acadèmic de totes dues institucions Carles IV el nomenà gravador de cambra el 1806 Com a pintor imità Meléndez Es destaquen, entre les seves obres, els retrats de Ventura Caro, Ferran VII a cavall, Godoy, Floridablanca i El Dos de Maig a Madrid , els quadres del Museu de Belles Arts de València, com Sant Vicent Ferrer i El marquès de la Romana , i les làmines de les Observaciones del botànic Cabanilles, les del Quixot publicat per Quintana 1797, les d’un Gil Blas…
Francesc Lacoma i Fontanet
Flors , de Francesc Lacoma i Fontanet
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Llotja 1799-1804 i, pensionat, a París 1805-14, on fou protegit per l’ambaixador espanyol Francisco Gravina Allà rebé consells de David, Gros i Van Spaendonck, guanyà una medalla d’or al Salon del 1810 i al del 1814 presentà un retrat del dramaturg JF Cailhava Tolosa, Musée Paul Dupuy Assessorà i coordinà la repatriació de béns artístics espanyols alienats per les forces napoleòniques retornà de França el 1818, i fou nomenat acadèmic de mèrit de San Fernando el 1819 Especialitzat en la pintura de flors i natures mortes Museus d’Art de Barcelona dins uns cànons encara…
Josep Masriera i Manovens

Josep Masriera i Manovens
© Fototeca.cat
Arts decoratives
Pintura
Pintor i argenter.
Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a Llotja i a París, on aprengué el gravat sobre pedres fines Com a pintor es dedicà bàsicament a un paisatge detallista, sovint centrat en els voltants de Llavaneres Participà en exposicions de Barcelona, Madrid, Munic, Berlín, París, Saragossa, etc Fou acadèmic de Ciències i Arts 1873 i de Belles Arts de Sant Jordi, i presidí el Cercle Artístic La seva significació artística va aparionada a la del seu germà Francesc Masriera i Manovens Publicà biografies d’artistes catalans de la generació anterior a la seva, com Luis…
Vicent Marzo
Arquitectura
Arquitecte.
Deixeble d’Ignasi Vergara, estudià a Sant Carles Fou, més tard, acadèmic i professor de matemàtiques d’aquest centre, i el 1812 esdevingué director general de l’acadèmia Malgrat la seva importància, la seva obra és poc coneguda i la majoria d’obres seves identificades han estat destruïdes darrerament, com l’immens palau dels comtes de Parcent de la fi del s XVIII, a València —on hi havia també els telers de seda—, o els banys de l’Hospital General Hom en coneix altres obres complementàries l’altar de la seu de València, el de la basílica dels Desemparats, el cambril i el retaule de l’església…
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…
Carles Pirozzini i Martí

Carles Pirozzini i Marti
© Fototeca.cat
Art
Crític d’art.
Fill de pare italià, estudià a Itàlia i a Barcelona Especialitzat en temes d’art, fou collaborador de La Renaixença des del 1879 i auxiliar de la càtedra de teoria estètica i històrica de les arts a Llotja El 1888 esdevingué secretari general de l’Exposició Universal Com a funcionari municipal fou l’ànima de les posteriors Exposicions de Belles Arts de Barcelona, de les quals fou també secretari general, i així mateix organitzà els concursos arquitectònics anuals del municipi, dels quals fou secretari Fou cap de la secció de museus i belles arts del municipi i acadèmic de Sant…
European Credit Transfer System
Unitat de referència mitjançant la qual s’estructuren i organitzen els currículums formatius d’acord amb el Sistema Europeu de Transferència de Crèdits.
Aquest sistema neix i es desenvolupa arran de la Declaració de Bolonya amb els programes de mobilitat dels estudiants, per donar resposta a la necessitat de trobar un sistema d’equivalències i de reconeixement dels estudis cursats en altres països El crèdit europeu és una unitat de valoració del volum de treball total de l’alumne, expressat en hores, que inclou tant les classes teòriques o pràctiques com l’esforç dedicat a l’estudi i a la preparació i realització d’exàmens El sistema ECTS estableix en 60 crèdits el volum de feina total d’un estudiant a temps complet durant un curs …
Rafael Perera i Mezquida
Dret
Advocat especialitzat en dret penal.
Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1951, fou membre de la comissió de juristes que redactaren per encàrrec de les Nacions Unides les Regles Mínimes del Procés Penal El 1995 fou nomenat magistrat de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, i quan cessà en el càrrec 2000 continuà treballant com a advocat La defensa de l’expresident Jaume Matas en el “cas Palma Arena’’, tot i que la deixà inconclusa, és l’aspecte més mediàtic de la seva carrera professional Acadèmic numerari de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les…
August Font i Carreras
Arquitectura
Arquitecte, titulat el 1869.
Fou deixeble d’Elies Rogent, amb qui redactà un projecte de restauració de la catedral de Tarragona 1883 i construí el seminari d’aquesta ciutat Dirigí les obres de reforç de la cúpula del Pilar, a Saragossa Conreà el neoarabisme —Banys Orientals de Barcelona 1872, desapareguts en part plaça de toros de les Arenes, a Barcelona 1892-99, el neogoticisme —façana de la catedral de Barcelona 1887-1913, en collaboració amb Josep Oriol Mestres— i l’eclecticisme —Palau de Belles Arts de Barcelona 1888, desaparegut Caixa d’Estalvis a la plaça de Sant Jaume de Barcelona— Fou acadèmic de…
Manuel Joaquim Raspall i Mayol
Joaquim Manuel Raspall i Mayol Una de les cases modernistes de la Mançana Raspall de la Garriga
© Fototeca.cat
Arquitectura
Arquitecte.
Acabà la carrera el 1904 Orientà el seu treball professional al Vallès Abans d’acabar els estudis reformà la casa materna can Mayol, avui can Raspall, a la Garriga, única obra seva neogòtica Fou nomenat arquitecte municipal de Cardedeu, l’Ametlla, la Garriga, Granollers, Llinars, Caldes de Montbui i la Roca La seva obra pot classificar-se en tres etapes Modernisme d’avantguerra 1903-14 —la Casa JBarbey 1910, la Torre Iris 1911, La Bombonera 1911 i la Casa JBarraquer 1913 formen l’anomenada manzana Raspall a la Garriga—, Modernisme de postguerra 1918-26 —Granja Viader 1925 a Cardedeu— i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina