Resultats de la cerca
Es mostren 541 resultats
subalpí | subalpina
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació que, a les muntanyes alpines, és immediatament sota l’estatge alpí.
La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes
Numa Broc
Historiografia catalana
Historiador de la geografia.
Vida i obra És un dels pocs especialistes francesos sobre aquesta matèria Les seves línies d’investigació són la història de la geografia, de les exploracions i dels viatges, la història de la cartografia –amb les biografies corresponents– i l’epistemologia de la geografia Dins els seus treballs tracta també sobre la història de l’excursionisme, amb biografies de científics i descobridors de la muntanya en general, dels s XVIII, XIX i XX, i sobre la història dels Pirineus Obtingué l’agregació de geografia el 1960 Ajudant a la Universitat de Montpeller 1965, defensà amb èxit una…
Àustria 2009
Estat
En aplicació del pacte de gran coalició entre socialdemòcrates SPÖ i populars ÖVP, el 2 de desembre de2008 el conservador Werner Faymann va ser nomenat canceller, i Josef Pröll, vicecanceller El nou executiu s'havia d'encarregar de palliar una greu crisi econòmica internacional que, en el cas del país alpí, presentava perfils singulars, com ara que els bancs austríacs tenien 22000 euros en actius als països de l'Est, l'equivalent al 70% del PIB Malgrat presentar un dèficit controlat de l'1%, el deute públic era ja del 60% al principi del 2009, la qual cosa va restar marge de…
Carnià
Geologia
Primer estatge (i edat) del Triàsic superior del domini alpí, situat damunt el Ladinià i sota el Norià.
Norià
Geologia
Segon estatge (i edat) del Triàsic superior del domini alpí, situat damunt el Carnià i sota el Retià.
parc nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
El pla d’Aigüestortes, al terme de Barruera, una de les principals zones visitades del parc
© Arxiu Fototeca.cat
Zona de l’alt Pirineu (10.500 ha), a cavall del Pallars Sobirà i l’Alta Ribagorça, declarada parc nacional el 1955 (reglamentat el 1957).
Comprèn la vall de Sant Nicolau, aigua amunt de l’estany de la Llebreta compartit entre el terme municipal d’Espot, Pallars Sobirà i el municipi de la Vall de Boí, Alta Ribagorça i de les altes valls del riu Escrita i del riu de Peguera, a la vall d’Espot Pallars Sobirà A l’aiguavés ribagorçà es troben, a més de l’ Aigüestortes , l’estany de la Llebreta, les valls de Sarradé, de Llacs i de Mussoles, les comes i els estanys de Morrano, de Dellui i de Contraix, l’estany Llong i la vall dels Gavatxos A l’aiguavés pallarès, a més de l' estany de Sant Maurici es troben les comes i els estanys de…
tritó

Tritó
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Nom donat a qualsevol espècie d’amfibis urodels pertanyents a la família dels tritònids
.
Els tritons europeus pertanyen als gèneres Triturus i Euproctus El gènere Triturus , amb la morfologia típica de la família, inclou les espècies Talpestris tritó alpí , Tboscai tritó boscà , Thelveticus tritó suís o palmat , Tmarmoratus tritó marbrat i Pleurodeles waltl tritó meridional , úniques existents a la península Ibèrica, de les quals només el tritó palmat, el marbrat i el meridional viuen als Països Catalans El tritó palmat només ateny 8 cm, i presenta diverses estries longitudinals sota el cap, una de les quals li travessa l’ull la gola és de color clar, sense…
alpinisme

L'any 1985 l'alpinisme català coronà per primera vegada l'Everest
Enciclopèdia Catalana
Alpinisme
Activitat esportiva relacionada amb l’excursionisme que consisteix a fer ascensions a les muntanyes, normalment per vies de dificultat variable que requereixen equipament específic a més de tècniques de progressió i seguretat determinades.
El seu nom deriva de l’afició que es desenvolupà al massís dels Alps a partir del final del segle XVIII i durant el XIX, vinculada en part al desig de coneixement científic impulsat per investigadors com Horace-Bénédict de Saussure, que el 1787 feu la segona ascensió al Mont Blanc, després d’haver promocionat la primera, realitzada per Jacques Balmat i el doctor Michel-Gabriel Paccard 1786 Durant la primera meitat del segle XIX es conqueriren els cims d’accés més fàcil, i a partir dels anys cinquanta d’aquella centúria es començaren a fundar els primers clubs alpins Alpin Club 1857,…
serralades Bètiques
Serralada
Serralades del sud de la península Ibèrica, que constitueixen el segment més occidental del sistema de plegament alpí indoeuropeu.
Hom hi pot distingir tres unitats principals l' àrea prebètica, que va des de prop de Martos, a la província de Jaén, fins al cap de la Nau i és formada per sediments postpaleozoics que presenten una estructura relativament simple a base de plecs de cobertora i de revestiment, de direcció general est-nord-est — oest-sud-oest l' àrea subbètica, formada gairebé exclusivament per sediments marins postpaleozoics amb nombrosos exemples de colades submarines pillow lavas d’edat juràssica, cretàcia i eocènica i abundants afloraments d’ofites del Triàsic i l' àrea bètica, formada sobretot per…
alpinització
Geobotànica
Degradació (generalment deguda a l’acció humana) dels boscs de coníferes subalpins a prats i matolls de caràcter alpí.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina