Resultats de la cerca
Es mostren 694 resultats
litúrgia
Cristianisme
Forma concreta de celebrar el culte litúrgic, corresponent a una església concreta, a un grup ètnic, etc..
Hom en diu també ritu així, litúrgia romana o ritu romà Les diverses litúrgies o ritus, dins el cristianisme, poden ésser agrupades en famílies litúrgiques, d’acord amb l’origen de cadascuna d’elles Hom les divideix en litúrgies occidentals i litúrgies orientals Aquelles agrupen els ritus següents el romà litúrgia romana, el més difós i, avui, pràcticament l’únic a l’Església Catòlica el visigòtic litúrgia visigòtica, anomenat també mossaràbic o, més modernament, hispànic el ritu ambrosià, o milanès i el gallicà litúrgia gallicana Les litúrgies orientals poden ésser agrupades en dues…
Tívoli

Vista de Tívoli
Violaine M (CC BY-NC 2.0)
Ciutat
Ciutat de la província de Roma, al Laci, Itàlia.
Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma 358 aC, formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà transformats en esglésies cristianes Cèlebre lloc d’estiueig de Roma hi comunicava per la via Tiburtina , hi residiren Juli Cèsar, Sallusti, August, Horaci, etc Adrià hi construí la villa Adriana Seu episcopal segle IV, fou ducat bizantí, i després d’un període d’…
cant armeni
Música
Cant propi de l’Església Armènia.
Consta de vuit tons o modes quatre d’autèntics i quatre de plagals, com la música bizantina La notació primitiva era semiogràfica, és a dir, signes neumàtics d’origen bizantí però combinats diferentment Durant un llarg període que es prolongà ben bé fins al segle XVIII, els himnògrafs armenis aportaren, per a les celebracions litúrgiques, himnes d’una gran bellesa poètica i musical Cal destacar, entre altres Gregori Narekatsí 950-1010, Nersès Xnorhalí 1107-1173 i Nersès Lampronatsí 1153-1198 Els himnes presenten diverses formes gantz recitatiu, dagh cant sillàbic, etc Al segle XVIII es feu…
ritu copte
Cristianisme
Forma de la celebració cultural pròpia de l’Església copta.
Amb el ritu etiòpic, constitueix la família litúrgica alexandrina, enfront de l’antioquena Es desenvolupà d’una manera autòctona a l’Egipte, en grec a Alexandria i en copte terra endins Després de l’escissió entre ortodoxos i monofisites, arran del concili de Calcedònia 451, restà com a propi de l’Església copta i en la llengua autòctona, mentre que la fracció que romangué fidel a Constantinoble, o melquita , adoptà progressivament el ritu bizantí, en grec A partir del segle XIII, l’àrab anà penetrant en la litúrgia al costat del copte En la història litúrgica copta es destaquen dues figures…
Amfípolis
Geografia històrica
Colònia atenesa fundada al segle V aC a uns 5 km de la costa de Macedònia, al N de la mar Egea.
Situada a la vora del riu Estrimó en una zona de gran riquesa aurífera, fou conquerida el 424 aC pels espartans i retornada a Atenes després de la pau de Nícies El 357 aC fou presa per Filip II de Macedònia , que aprofità l’or amfipolità per a començar una encunyació macedònia El seu fill Alexandre el Gran la convertí en una important base naval del seu imperi, i posteriorment formà part del regne dels antigònides Conquerida pels romans 185 aC, fou capital d'un dels districtes autònoms de l'antic regne, posteriorment integrats a la província de Tràcia A la fi de l'imperi Romà hom hi…
monestir

Monestir de Sant Pere de Rodes
Sergio Morchon (CC BY-NC-ND 2.0)
Religió
Edifici on viuen els monjos o les monges.
El mot significà primer la cella d’un monjo, després passà a indicar les agrupacions de celles, anomenades laures , i finalment designà un cenobi, o lloc on habita una comunitat de monjos o de canonges regulars canònica La seva característica principal és d’ésser una construcció generalment aïllada, que afavoreix la vida de reflexió i de pregària Els monestirs occidentals, abundosíssims en l’època medieval i que eren bastits generalment segons una distribució fixa, solen seguir les exigències domèstiques que sant Benet fa en la seva regla per a les seves comunitats església, dormitori,…
el Marquesat
Comarca històrica del País Valencià, en forma de ferradura oberta a la mar i tancada al N per la serra de Segària, a ponent per la de Laguar i a migjorn per la seva continuació vers el Montgó, que s’allarga al cap de Sant Antoni.
La capital és Dénia, que ja durant el Baix Imperi Romà i els períodes bizantí i visigòtic era seu episcopal i que després centrà el regne islàmic de Dénia El marquesat de Dénia, instituït al s XV per Ferran II, fou l’hereu de les antigues circumscripcions, i és una de les poques contrades valencianes que conserva viva la denominació tradicional, que hom ha proposat de substituir per Marina Alta, poc encertada, en incorporar-hi les valls de Pego, Alcalà, Ebo, Gallinera, Pop i Xaló El Marquesat incloïa les planes, els pujols i els raiguers dels voltants del Montgó, i comprenia, per la costa,…
àvar | àvara
Història
Individu d’un poble nòmada de l’Àsia central, d’origen turc o mongòlic, que prengué el nom d’àvar al segle V.
Els àvars, impellits devers occident, dominaren les estepes del Volga fins a la segona meitat del segle VI Sotmeteren i s’incorporaren tribus dels huns, s’establiren al nord del Caucas i s’oferiren al servei de Bizanci L’emperador Justinià els prengué a sou contra els búlgars i els eslaus i els autoritzà 561 a establir-se a la península Balcànica Vencedors, els àvars avançaren cap a occident S'aliaren amb els longobards contra els gèpides, que foren derrotats 567 aleshores ocuparen la conca del Danubi-Tisza, on establiren el centre de llur domini, que, sota el kan Baian ~565-602, s’estenia…
Biblos
Ciutat antiga
Antiga ciutat fenícia de la costa del Líban, al nord de Beirut, a l’actual Ǧubayl.
Les excavacions han pogut mostrar una successió de ciutats des del Neolític vers el 5000 aC, que ha donat ceràmiques impreses molt semblants a les dels Països Catalans, de les quals són l’origen remot, passant per una etapa calcolítica 3800-3200 aC preurbana i diverses etapes de progressiva urbanització fins a la conquesta per part dels amorites vers el 2000 aC, moviment de pobles siríacs que comprèn probablement l’emigració d’Abraham D’aquest període amorita és el Temple dels Obeliscs, i una bona sèrie de destrals d’or conservades al museu de Beirut Posteriorment, Biblos sofrí la dominació…
Mestre de Sixena

Detall de les pintures del monestir de Sixena, obra del mestre de Sixena i conservades al MNAC
© Museu Nacional d'Art de Catalunya
Pintura
Nom amb què és conegut l’autor de les pintures murals de la sala capitular del monestir de Sixena, avui al Museu Nacional d’Art de Catalunya, a Barcelona, efectuades cap al 1234.
Avui en gran part desaparegudes, les pintures representen, als arcs diafragmàtics, escenes de l’Antic Testament, i a l’intradós, els antecessors de Jesús Als murs figuraven escenes del Nou Testament Sens dubte és el millor conjunt de pintura romànica a la península Ibèrica, i el seu autor és arrelat dins el corrent bizantí que al voltant del 1200 s’estengué per tot l’occident europeu, des d’Anglaterra fins als Països Catalans, i que relaciona les pintures de Sixena amb parallels britànics, com la Bíblia de la catedral de Winchester Els frescos es perderen quasi tots el 1936, quan…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina