Resultats de la cerca
Es mostren 1934 resultats
camussat
Música
En l’orgue, joc de la família de les flautes, amb secció troncocònica o afuada, que també s’anomena flauta cònica.
Es fabrica en les tessitures de 16’ a 2', i també en les de quintes de 5 1/3’ a 1 1/3' Nasqué al segle XVI per contrast tímbric suau del més potent dels jocs dels flautats En l’orgue romàntic les seves mesures es variaren i se li aplicaren a la boca orelles o frens, cosa que modificà la seva sonoritat
Bartomeu Mestre i Mestre
Literatura catalana
Metge psiquiatre i poeta.
Director de l’hospital psiquiàtric de les Balears i de l’Institut de Psicologia Aplicada i Psicotècnica de Palma de Mallorca Collaborador de revistes mèdiques, estudià, entre altres temes, la personalitat de Ramon Llull Com a poeta ha publicat Parla Ofèlia 1967 i Tenc la boca eixuta de cridar-te 1972, entre d’altres, i obres de divulgació científica
Pere Antoni Frontera
Literatura catalana
Escriptor religiós.
Missioner franciscà a Amèrica del Nord, residí a Querétano i a Michoacán Escriví Meditacions del viacrucis i corona dels set goigs de Maria Santíssima Palma 1695 i 1707, obra que inclou notícies històriques sobre Mallorca, una Sentència posada en boca de Ponç Pilat i també oracions i versos de diversos autors en català, castellà i llatí
Hugo Benjamín Ibarra
Futbol
Futbolista.
Lateral dret, jugà al RCD Espanyol la temporada 2004-05, en què disputà 31 partits de Lliga i marcà 1 gol Abans i després del seu pas pel club blanc-i-blau guanyà la Copa Libertadores amb el Boca Juniors A Europa també jugà amb el Porto i el Mònaco Fou onze vegades jugador internacional argentí
Sitges de Casterlenes (Graus)
Art romànic
Situació Dues de les sitges excavades a la penya prop l’església del despoblat de Casterlenes ECSA - J Bolòs Aquest conjunt de sitges són situades vora l’església l’actual despoblat de Casterlenes, el qual és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda del migjorn 720 m d’altitud, que domina la vall del barranc de Puigverd en la seva confluència amb l’Éssera Mapa 31-12 288 Situació 31TBG855701 Si seguim la carretera N-123 que va de Benavarri a Graus, en arribar a Torres del Bisbe, cal girar a la dreta per un carrer on hi ha una creu de…
Els pentastòmids
Característiques del grup Cefalotòrax de la nimfa infestant d’un pentastòmid Porocephalus crotali vist al microscopi electrònic d’escandallatge × 80 en el qual poden distingir-se els quatre ganxos prominents que envolten la boca J Riley, AA Banaja i JL James Els pentastòmids constitueixen una agrupació sistemàtica d’unes 90 espècies paràsites, de característiques homogènies però encara poc conegudes Tenen el cos allargat, vermiforme i generalment anellat, cobert d’una cutícula quitinosa prima i sense curtir la boca és xucladora i voltada de dos parells de ganxos A…
Níjar

Vista de la localitat de Rodalquilar
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat prop de la serra de Gata.
La principal activitat econòmica és l’agricultura fruita i hortalisses, seguida del turisme Indústria de ceràmica És un municipi d'àrea extensa que inclou les localitats de San José, Pozo de los Frailes, Los Escullos, Rodalquilar, Las Hortichuelas, Las Negras, Agua Amarga, La Isleta del Moro, Fernán Pérez i la Boca de los Frailes, a més del paratge del cap de Gata
gordiacis
Helmintologia
Classe de l’embrancament dels nematohelmints formada per cucs insegmentats i d’aspecte filamentós que atenyen d’uns 10 cm fins a 1 m, amb un diàmetre de 0,5-2 mm.
Presenten una cavitat pseudocelòmica parcialment obliterada pel parènquima No tenen aparell excretor, circulatori ni respiratori El tub digestiu és més o menys atrofiat, i de vegades hi manca la boca o l’anus Els gordiacis són sempre unisexuals i presenten acoblament Llur desenvolupament és indirecte Habiten a la mar i en aigües dolces Se subdivideixen en dos ordres, els gordioïdeus i els nectonematoïdeus
planària

Planària
© Eduard Solà
Zoologia
Gènere de platihelmints turbel·laris de l’ordre dels triclàdides, de la família dels planàrids, que inclou espècies petites (d’1 a 2 cm), de cos aplanat, amb lleugers relleus al lloc de la faringe i de l’òrgan copulador, i amb l’extremitat caudal obtusa i la cefàlica arrodonida o triangular.
La pigmentació, d’intensitat molt variable, és d’un color marró clar o negre Tenen dos ulls a la regió anterior dorsal i la boca és situada ventralment, a la meitat inferior Es reprodueixen asexualment per escissió i tenen una gran capacitat de regeneració Són molt freqüents a l’aigua dolça, on habiten entre la vegetació i als indrets més foscs
blastòpor
Biologia
Orifici transitori format a la superfície ventral dels embrions durant el període de gastrulació, i a través del qual l’arquènteron comunica amb l’exterior.
En els animals celomats deuteròstoms, el blastòpor esdevé l’anus en l’organisme adult En els protòstoms, el blastòpor origina la boca o bé es tanca en finalitzar la gastrulació, i s’obre novament més tard en el mateix lloc o prop d’ell D’altres organismes no formen blastòpors, i l’anus s’hi forma secundàriament en les fases darreres del desenvolupament
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina