Situació
Dues de les sitges excavades a la penya prop l’església del despoblat de Casterlenes.
ECSA - J. Bolòs
Aquest conjunt de sitges són situades vora l’església l’actual despoblat de Casterlenes, el qual és encimbellat al flanc ponentí de la serra del Castell de Llaguarres, damunt un esperó de la banda del migjorn (720 m d’altitud), que domina la vall del barranc de Puigverd en la seva confluència amb l’Éssera.
Mapa: 31-12 (288). Situació: 31TBG855701.
Si seguim la carretera N-123 que va de Benavarri a Graus, en arribar a Torres del Bisbe, cal girar a la dreta per un carrer on hi ha una creu de terme. Hem de seguir recte per un camí de terra (quasi només transitable amb un vehicle tot terreny), que segueix la plana i després s’enfila fins al poble abandonat de Casterlenes.
Sitges
Planta del conjunt.
J. Bolòs
A l’est de l’església de Casterlenes, al replà rocós que hi ha sota d’un marge, hi ha nombroses sitges, moltes de les quals segurament fetes a l’alta edat mitjana; algunes foren, però, utilitzades fins al segle actual. Aquestes darreres encara ara resten dins d’una caseta d’obra. Les més primitives són situades al nord-est d’aquestes, en una zona on ara no hi ha cap mena de construcció, bé que pot ésser que n’hi hagués hagut.
Al costat de les darreres construccions que feien de graners, es poden veure les boques de dues sitges, separades 130 cm i buidades a la roca. Les boques fan 85 i 95 cm. Ara són plenes de terra i d’enderrocs.
Uns 20 m més cap al nord-est veiem les boques de dues sitges més, separades només uns 50 cm i amb uns diàmetres de la boca de 75 i 95 cm. Són a 2 m del mur del marge i a uns 4 m de l’espadat. Ara també són plenes de terra. És molt possible que en aquesta feixa o terrassa rocosa hi hagués encara algunes altres sitges semblants, actualment colgades per la terra i els enderrocs o tapades pels esbarzers.
Cap al sud-oest, aquesta terrassa ha estat en bona part edificada. Al costat d’un corredor que fa uns 3 m d’ample, hi ha nombroses casetes, que fan, per exemple, uns 2,6 m de llarg per uns 2,4 m d’ample. Dins d’algunes d’aquestes casetes encara veiem unes sitges buidades a la roca. En aquest cas són gairebé buides i podem veure que tenen una forma globular. La boca fa uns 40 cm; tenen, però, uns relleixos al voltant de la boca per tal d’encaixar-hi la tapa. La fondària del coll és d’uns 20 cm i la profunditat total és d’uns 2 m.
En una casa que hi ha davant de la plaça de l’església, per tant no pas gaire lluny d’aquestes sitges, es veu encara al seu interior, a nivell de terra i al costat de l’escala, una sitja amb forma globular, molt semblant a aquestes darreres. Té un diàmetre de boca de 38 cm, amb un relleix de 2 cm, i una profunditat de 170 cm. Encara es conserva la tapa de pedra, de forma arrodonida, amb un diàmetre de 55 cm, i que té, en una cara, un encaix prominent, circular, amb un diàmetre de 38 cm.
Aquest conjunt de sitges són una bona mostra de les característiques d’aquesta mena de construccions i de la utilització que se n’ha fet, en algun cas, fins a l’època actual. També cal cridar l’atenció sobre l’existència de les casetes destinades a cobrir les sitges usades en època moderna, que poden recordar altres edificis que hi podia haver per a aixoplugar sitges més antigues, per exemple de l’alta edat mitjana, que difícilment podien restar a cel obert.
Bibliografia
- Boix, 1987b, vol. III, pàgs. 53-74