Resultats de la cerca

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal, centre on es graduà el 1965 amb les màximes qualificacions Posteriorment amplià la seva formació amb F Ferrara, S Celibidache i H Swarowsky a Siena i a Viena Nomenat director de les “Tardes musicals” de Milà, compaginà aquesta tasca amb la de director del conservatori de la mateixa ciutat, càrrec que exercí fins el 1980 Posteriorment s’encarregà de diverses formacions orquestrals, com l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma 1980-84 i la de l’Òpera de Roma temporada 1984-85, l’Orquestra Simfònica de l’SDR de Stuttgart 1989-98 i el…

De petit cantà en una església, i més tard, després del servei militar, estudià cant a Sofia, Leningrad i al Conservatori de Moscou 1950-55 El 1955 debutà a la capital búlgara amb el paper de Don Basilio d’ El barber de Sevilla , que acabà essent un dels seus personatges de referència Aviat destacà pel color profund i per la potència de la veu, molt indicada per a papers verdians Don Carlo, Aida, Simon Boccanegra, etc, el Mefistofele , de Boito, etc El mateix 1955 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Cant de París, i dos anys més tard interpretà el paper de Ramfis…

Inicià els seus estudis musicals amb Luigi d’Ambrosio al Conservatori de Nàpols, on el 1956 n’obtingué el diploma Es projectà internacionalment després de guanyar els concursos de Ginebra 1956 i Gènova 1958 Amplià la seva tècnica amb Yvonne d’Astruc a l’Accademia Musicale Chigiana de Siena, on més tard fou contractat com a professor, càrrec que exercí entre el 1973 i el 1980 Formà l’Accardo Quartet 1992 i creà una acadèmia de violí a Cremona amb els millors alumnes de la qual organitzà l’Orquestra de Cambra Italiana I Musici 1996, tot combinant-ho amb actuacions com a solista al costat de…

Destacà per les seves investigacions en història militar i per la seva tasca arxivística Començà la carrera de dret i ingressà en l’acadèmia del cos d’enginyers Acabada la guerra del Francès, en la qual prengué part, es traslladà a Cadis per motius familiars i fou comissionat per a classificar la documentació de l’arxiu de la Dirección General del Cuerpo de Zapadores-Minadores El 1843 se li feu l’encàrrec d’examinar i copiar a l’arxiu de Simancas tots els documents relatius a l’organització i el material de guerra, tasca que dugué a terme durant deu anys de treball ininterromput…

La major part de la seva vida la dedicà al periodisme, collaborant en diversos mitjans de comunicació escrits El Correo Catalán , La Vanguardia , Serra d’Or , Tele-exprés , Avui , etc A més, des del final de la dècada del 1960 es concretà el seu interès per la història participant en la creació de la revista Historia y Vida , fundada a Barcelona 1968, de la qual fou redactor en cap Un interès que a partir del 1972 es materialitzà en l’elaboració i publicació de diverses obres destinades fonamentalment a la divulgació històrica, basades en un interessant recull d’abundant documentació gràfica…

Estudià al Conservatori de Torí amb Paola Della Torre i després ho feu a l’escola de la Scala de Milà, on el 1957 participà en l’estrena de Diàlegs de Carmelites de F Poulenc, en el paper de soeur Mathilde El 1959 debutà al Covent Garden amb Medea , al costat de Maria Callas, i un any després substituí Giulietta Simionato en la producció d' Aïda a l’Arena de Verona Els anys 1961 i 1962 cantà amb gran èxit La favorita a la Scala de Milà i el 1968 ho feu al Metropolitan de Nova York Ha estat una de les intèrprets de referència dels papers més importants per a mezzosoprano de l’òpera italiana,…

Alumne de G Abos, FN Fago i P Cafaro al Conservatorio della Pietà dei Turchini de Nàpols, inicià la seva carrera com a operista als petits teatres de la ciutat i el 1784 estrenà Artenice al Teatro San Carlo A partir d’aquest moment les seves òperes foren representades en molts teatres italians i en alguns de la resta d’Europa, encara que Nàpols fou la ciutat on assolí els majors èxits El 1785 entrà com a ensenyant al Conservatorio della Pietà dei Turchini i del 1806 al 1813 fou director del Reale Collegio di Musica El 1816 fou nomenat mestre de la Real Cappella Palatina i de la…

Francesco Bernardi, anomenat Il Senesino, començà la seva carrera a Venècia el 1707 cantant òperes de GM Ruggeri i G Boniventi El 1709, a Bolonya, interpretà L’inimico generoso , d’A Caldara El 1713 triomfà a Venècia amb òperes d’A Lotti i CF Pollarolo, i dos anys després, a Nàpols interpretant Carlo, rè d’Alemagna i La virtù trionfante , d’A Scarlatti En 1717-20 serví a la cort de Dresden i posteriorment viatjà a Londres, on feu el seu debut al King’s Theatre cantant Astarto , de G Bononcini Del 1720 al 1728 romangué a la companyia d’aquest teatre i durant aquest temps…

Vida Estudià música a l’Istituto Musicale de Florència i amb la seva germana gran Eva, també soprano Debutà el 1890, a la seva ciutat natal Després d’una gira arreu d’Itàlia, cantà amb èxit en teatres d’òpera de l’estranger, com ara a Sant Petersburg, Madrid, Buenos Aires i Ciutat de Mèxic El 1907 es presentà com a Violetta La Traviata al Covent Garden de Londres i arran de l’èxit obtingut fou sollicitada en aquest escenari en temporades successives, fins el 1912 Hi interpretà òperes de G Donizetti Lucia di Lammermoor , G Verdi Don Carlo , G Rossini El barber de Sevilla , L…

Estudià violí a Ravenna amb P Casalini i contrapunt amb G Roberti El 1843 dirigí una banda a Santa Agata Feltria, i tocà el violí i la viola en una orquestra a Macerata En aquesta època compongué dues obertures i una simfonia en sol menor que foren mereixedores de les lloances de G Rossini El primer èxit com a director d’orquestra l’aconseguí el 1846 dirigint, a Milà, I due foscari A partir de llavors, la relació amb G Verdi fou molt intensa, fins que, els últims anys de la vida de Mariani, es deteriorà per raons artístiques i personals L’hivern del 1847-48 dirigí a Copenhaguen Quan tornà a…