Resultats de la cerca
Es mostren 894 resultats
ducat de York
Història
Títol anglès concedit el 1385 a Edmund d’Anglaterra, fundador de la línia o dinastia reial anglesa dels York.
En morir, segurament el 1483, el seu rebesnet Ricard de York, cinquè duc, el títol revertí a la corona Des dels Stuart esdevingué el títol del segon fill del rei d’Anglaterra, i fou portat fins el 1612 —que esdevingué príncep de Galles— pel futur rei Carles I després ho fou des del 1643 fins al 1685 pel futur rei Jaume II, i des de poc després del 1725 pel net d’aquest, Enric Stuart El portaren també Ernest August de Hannover mort el 1728, germà del rei Jordi I, Eduard August d’Anglaterra mort el 1767, germà de Jordi III, i el fill d’aquest, Frederic August d’Anglaterra mort el 1827, que…
Bačka
Divisió administrativa
Regió de la Vojvodina, Sèrbia, entre el Danubi i el Tisza inferior.
És una plana amb turons i dunes, de sòl molt fèrtil que la converteix en una de les regions agrícoles més riques de la federació Per al regatge són utilitzades les aigües dels canals Danubi-Tisza, Novi Sad-Mali Stapor Els principals nuclis de població són Novi Sad, Subotica i Sombor La Bačka, que havia participat en les diverses vicissituds de l’Alföld avançades de la frontera romana, invasions húnnica i àvara, fou poblada per magiars fins que la major part dels habitants l’abandonà, fugint de la conquesta turca, al segle XV A part alguna colonització sèrbia, el repoblament fou iniciat,…
George Canning
Política
Polític anglès.
Milità al partit tory El 1793, sota el patronatge de William Pitt, entrà a la Cambra dels Comuns En el govern de Portland ocupà la cartera d’afers estrangers 1807-09, on propugnà la intervenció anglesa a la península Ibèrica contra Napoleó A causa de les tensions amb el secretari de guerra Castlereagh amb el qual sostingué un duel, sortí del govern Hi tornà el 1822, en suïcidar-se Castlereagh, i hi ocupà la mateixa cartera S'oposà a l’intervencionisme antiliberal de la Santa Aliança evitant l’ajut militar d’aquesta a Ferran VII contra els insurrectes d’Amèrica i evità també la intervenció…
Alfons Carles Comín i Ros
Política
Comunicació
Sociologia
Polític, sociòleg i publicista.
Enginyer industrial Havent militat al Frente de Liberación Popular entre el 1956 i el 1962, el 1970 ingressà a Bandera Roja i n'impulsà la incorporació al PSUC 1974 Més tard fou membre dels comitès executius del PSUC i del PCE com a portaveu dels catòlics partidaris de la revolució i, parallelament, promogué des del 1973 el moviment de Cristians pel Socialisme Fundador i director de la revista “Taula de canvi” 1976-80, poc abans de morir fou elegit diputat al Parlament de Catalunya Collaborà en la direcció de diverses editorials barcelonines Entre les seves obres destaquen…
Maurice Denis
Pintura
Teòric de l’art i pintor francès.
Format a l’Académie Julian, conegué Bonnard, Ranson i Sérusier, amb els quals integrà el grup dels nabis El 1900 pintà el famós Homenatge a Cézanne Musée National d’Art Moderne, París Admirador dels natzarens alemanys i dels italians prerenaixentistes, féu un art humil i plàcid, de formes modernistes i colors plans Encapçalà un corrent similar al del Cercle de Sant Lluc català i fundà 1919, amb Georges Desvallières, els Ateliers d’Art Sacré Tot i que supedità sovint l’art a la religió, sostingué la teoria de l’art per l’art i fou un dels enunciadors teòrics de la pintura abstracta, en…
Maria I d’Escòcia
Història
Reina d’Escòcia (1542-68).
Filla pòstuma de Jaume V i de Maria de Guisa Educada a França com a promesa del delfí Francesc Francesc II, s’hi casà el 1558 Després de la mort del seu marit, tornà a Escòcia 1561, quan hi triomfava la revolta nobiliària i presbiteriana Sostingué els catòlics i proclamà els seus drets a la corona anglesa El 1565 es casà amb el seu cosí Enric Stuart , lord Darnley, cap del partit catòlic, el qual l’any següent participà en la conjura contra la reina i el seu secretari Rizzio El matrimoni tingué un fill, el futur Jaume VI d’Escòcia i I d’Anglaterra Darnley fou assassinat el 1567…
Antonio de la Torre y del Cerro
Historiografia
Historiador.
Del cos d’arxius de l’estat, treballà a València 1901-04 i a Madrid 1904-11 Fou catedràtic d’història d’Espanya a la Universitat de València 1911, passà més tard a la Universitat de Barcelona 1918-39 i per motius de salut es traslladà a Madrid, on fou catedràtic d’història medieval La seva tesi doctoral se centrà en La Universidad de Alcalá 1910 estudià les institucions polítiques la diputació, 1919 i culturals la universitat, 1926 de València i de Barcelona la universitat, 1926, 1929 Des del 1913 s’anà dedicant, tanmateix, cada vegada més a l’època dels Reis Catòlics la sèrie…
dieta d’Augsburg
Assemblea convocada el 1530 per l’emperador Carles V, aconsellat pel seu canceller erasmista Mercurino Gattinara, amb l’intent d’aconseguir una reconciliació de les esglésies reformades amb l’Església de Roma.
La dieta s’obrí el 20 de juny, i Luter, que es trobava desterrat de l’Imperi, restà a Coburg amb l’elector Joan de Saxònia Melanchthon presentà la confessió d'Augsburg , de to molt conciliador, i una rèplica Apologia a la refutació dels teòlegs catòlics Zwingli, la confessió de Zuric, Berna i Basilea, i Bucer, la de les ciutats d’Estrasburg, Constança, Lindau i Memmingen confessió Tetrapolitana Ni Zwingli ni Bucer no intentaren de llimar desacords, però les concessions de Melanchthon foren inútils davant la inflexibilitat romana i desaprovades per Joan de Saxònia i Felip de…
Dreta Regional Valenciana
Política
Partit polític fundat a València el 1930, que arribà a convertir-se en la segona força política al País Valencià durant la Segona República.
Basat fonamentalment en antics membres del tradicionalisme, desvinculats del jaumisme, i agrupats entorn del “Diario de Valencia” i de la influent personalitat de Lluís Lúcia, s’hi afegiren posteriorment nombrosos sectors conservadors i catòlics El 1933 entrà a formar part de la CEDA Una característica remarcable del partit fou la modernitat i l’eficiència de l’estructura interna, basada en una nombrosa xarxa d’agrupacions locals i d’agrupacions femenines Ideològicament propugnà la defensa dels “principis fonamentals de la civilització cristiana” Des d’un punt de vista polític…
Segimon III de Polònia
Història
Rei de Polònia (1587-1632) i de Suècia (Segimon I: 1592-1604).
Fill del rei suec Joan III i de Caterina Jagelló i nebot matern de Segimon II de Polònia La dieta polonesa l’elegí rei el 1587, preferint-lo a l’arxiduc Maximilià d’Àustria i el 1592, a la mort del seu pare, fou proclamat rei de Suècia Campió de la Contrareforma, intentà de sotmetre a la Santa Seu els ortodoxos lituans i polonesos acta d’unió de Brest-Litovsk, 1595 i afavorí els catòlics suecs Això i la subordinació dels interessos de Suècia als de Polònia descontentaren la majoria dels suecs, que el deposaren i cridaren al tron el seu oncle Carles IX A l’època de les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina