Resultats de la cerca

Succeí el seu pare Ramon II d’Anglesola vers el 1370, i fou un gran magnat dels darrers anys del regnat de Pere III, el qual, el 1375, ell acompanyà a València Més tard fou un dels enemics de l’infant Joan, i, el 1380, fou assetjat a Vilanova de Bellpuig pel comte de Pallars Abans havia estat un dels caps de la unió de cavallers contra els grans barons 1370 Segons l’historiador Pere Tomic, matà el vescomte de Vilamur, però sembla que això no té fonament En morir, sense fills barons, heretà la baronia la seva germana Sibilla, muller d’Hug II d’Anglesola, senyor de Miralcamp, però…

Al s XIV influí decisivament en la reunificació territorial de Polònia Amb el seu suport la monarquia pogué atacar el poder de l’alta noblesa magnats i del clergat Obtingué nombrosos beneficis, que augmentaren el seu poder, i aconseguí l’establiment de la monarquia constitucional final del s XV

La seva filiació autèntica comença amb Jaume I de Vallgornera mort vers el 1271, senyor inferior del dit castell, el qual es casà amb Sibilla de Vilallonga, senyora de Vilanova d’Avall, al Rosselló Foren pares de Simó de Vallgornera i de Vilallonga , el fill segon del qual formà la línia dels barons de Vicari i Goderano, a Sicília, i l’hereu Jaume II de Vallgornera i de Blanes mort vers el 1370 continuà la línia primogènita , que prosseguí el seu fill Francesc I de Vallgornera i de Castellbell , el qual heretà del seu germà tercer, Vidal de Vallgornera i de Castellbell mort vers el 1421, les…

Fill del marcgravi Frederic I de Brandenburg-Ansbach-Kulmbach Es convertí a la Reforma protestant i, aconsellat per Luter, secularitzà Prússia i la convertí en un ducat hereditari, sota la sobirania de Polònia 1525 El 1544 fundà la Universitat de Königsberg Prússia Oriental

Els Requesens La seva influència i enlairament polítics es degueren a la vinculació que tingueren amb el càrrec de governador general de Catalunya i especialment al fet d’haver-se posat al costat de Joan II en la guerra civil del 1462 Llur vinculació amb el llinatge homònim de cavallers, que hom troba a la ciutat de Girona el 1181 Arnau de Requesens i amb el castell de Requesens, no ha pogut ésser establerta L’esmentat Arnau fóra avi dels possibles germans Guillem i Arnau de Requesens Guillem de Requesens mort després del 1262, senyor del castell de Requesens, es casà amb una…

Aquest càrrec existia ja a l’alta edat mitjana, al regne d’Aragó, on exercí originàriament el govern i l’administració de la justícia, i al s XIV fou establert al Principat de Catalunya, en substitució del de gran senescal de Catalunya, que restà reduït a les seves funcions militars Les ordinacions de Pere III del 1344 instituïren tres nobles majordoms un del regne d’Aragó, un del Principat i un dels regnes de València i de Mallorca com a dignitats honorífiques pròpies dels consellers del rei sota llur autoritat hi havia dos cavallers majordoms , que eren els qui exercien l’ofici…

El 1286 havia estat escollit pel braç dels cavallers aragonesos, juntament amb altres persones de bona fama, per resoldre les diferències entre els unionistes i llurs adversaris Fou designat també per formar part del consell del rei quan aquest es trobés a Aragó, en representació del seu braç 1286 i 1289 El rei el nomenà el 1294 justícia d’Aragó, càrrec que exercí fins a la mort i des del qual afavorí l’autoritat reial contra els atacs dels unionistes, especialment a les corts de Saragossa del 1301, en les quals condemnà la Unió d’Aragó A les corts precedents del 1300 el rei…

La història de la Roma republicana és, però, la història de la lluita constant de la plebs per assolir els mateixos drets de ciutadania que els patricis Associada en una societat forta i estretament vinculada, la plebs amenaçà repetidament els nobles de constituir-se comunitat independent, allunyada de la ciutat, i, gradualment, obtingué la modificació de les diverses lleis que li eren contràries abolició del poder d’interpretació del dret consuetudinari dels magistrats patricis llei de les XII taules, derogació de la prohibició de connubium entre patricis i plebeus llei Canuleia, 450 aC,…

Alfons I el Bataller ocupà el lloc vers el 1132, però no fou fins en temps de Ramon Berenguer IV de Barcelona que es conquerí definitivament l’indret El 1185 el rei Alfons I el Cast donà el terme de Mont-roig a l’arquebisbe de Tarragona, però recuperà el domini i l’any 1209 el cedí als cavallers frares de l’orde de Calatrava L’església parroquial de Santa Maria ja existia al final del segle XII Es troba al capdavall de la vila, a l’extrem de l’antic recinte clos Sembla que la seva base és un edifici gòtic un xic tardà, disfressat plenament en època barroca La portalada, amb…

Fill de Francesc Oliver, senyor de la baronia de Balsareny, esdevingué un dels cavallers tortosins més influents i poderós cap de bandositats El 1519 fou síndic de Tortosa a la cort que se celebrava a Barcelona, encarregat de tractar de les eleccions municipals, que aquell any ocasionaren seriosos aldarulls entre els gremis Durant les Germanies valencianes, defensà Benicarló i Peníscola, i el lloctinent general de València, a més, li demanà que reunís 2 000 homes del Principat 1521 Fou nomenat coronel de la gent de Catalunya que s’incorporà a l’exèrcit reial —en bona part…