Resultats de la cerca
Es mostren 4499 resultats
agent
Electrònica i informàtica
Programari que simula cert nivell d’intel·ligència a base d’automatitzar tasques segons un conjunt de regles definides per l’usuari.
Es tracta d’una especialització del concepte general d’agent la tasca a realitzar és la cerca d’informació, basada en un conjunt de regles heurístiques que informen de la bondat de la informació trobada amb relació la informació desitjada L’usuari defineix els paràmetres de la cerca abans de llançar executar l’agent un cop aquest troba informació que quadra amb els paràmetres donats, avisa l’usuari bé donant-li la informació trobada, bé indicant-li la seva situació i continua la seva tasca de cerca La utilitat dels agents queda palesa en entorns d’informació dinàmica, com internet o els bancs…
canvi de dibuix
Indústria tèxtil
Mecanisme que, en algunes maquinetes de lliços i jacquard, canvia automàticament el lligat del dibuix a cada cert nombre de passades.
llesta
Ramaderia
Cert nombre de xais que hom deixa per a marrans en el ramat, per tal de destinar-los a la recria.
diferenciació
Matemàtiques
Aplicació que fa correspondre a cada funció diferenciable en un cert conjunt obert la seva funció diferencial en l’esmentat conjunt.
gravador | gravadora
Disseny i arts gràfiques
Persona que grava, especialment en planxes de metall o de fusta, per reproduir el gravat en un cert nombre d’exemplars.
Ultra els gravadors de vidres o els de làmines, el gravador d’indianes indiana assolí una gran importància en el desenvolupament d’aquesta indústria de teixits de cotó a Catalunya a la segona meitat del s XVIII i al primer terç del s XIX Era un dels tècnics més apreciats del procés de fabricació Alguns d’ells procedien del gremi de treballadors del metall i, per tant, tenien una experiència prèvia Els gravadors no formaren mai cap gremi ni cap associació La junta de comerç de Barcelona n'afavorí la formació a través de la seva Escola de Dibuix i Gravat, també anomenada de Nobles Arts, que…
crepuscle
Astronomia
Claror que hi ha al firmament durant un cert temps abans de la sortida del Sol o després de la posta.
En el primer cas hom en diu també crepuscle matutí o albada , i, en el segon, crepuscle vespertí o ocàs Durant els crepuscles la llum creix o minva d’una manera gradual Tant l’albada com l’ocàs van acompanyats generalment de canvis poc o molt espectaculars de la coloració i la illuminació de la part del cel per on el Sol surt o es pon Aquests fenòmens són deguts a la refracció i la dispersió de la llum del Sol per les molècules d’aigua i les petites partícules sòlides que hi ha a la baixa atmosfera La durada i les característiques dels crepuscles depenen, doncs, de les condicions…
arrel
Matemàtiques
Quantitat x que, presa com a factor un cert nombre de vegades n, dóna com a producte una quantitat determinada a.
Hom ho expressa amb on a és el subradicand, x l’arrel i n l’índex aquesta expressió equival a x n = a El signe √sembla provenir de la deformació de la r inicial del mot llatí radix , ‘arrel’ àlgebra Una arrel d’índex 2 és anomenada arrel quadrada hom acostuma a suprimir gràficament l’índex d’índex 3, arrel cúbica d’índex 4, arrel biquadrada Les arrels de qualsevol altre índex no reben cap nom específic L’existència d’una arrel enèsima d’índex n q de p, on q i p són nombres reals i positius, és demostrada pel fet que la funció y = x n , on x varia de 0 a + ∞, és contínua i, per tant, pot…
Santa Maria de Castelló de Farfanya
Art romànic
L’actual església gòtica de Santa Maria, a llevant del castell, on domina la població, té els precedents en un temple anterior, del qual tenim notícies des del segle XII Fou seu d’un priorat dependent de Sant Pere d’Àger i a partir del segle XVI esdevingué el cap de l’oficialat de Castelló de Farfanya, dins l’arxiprestat d’Àger L’església de Santa Maria de Castelló va ser donada pel vescomte Guerau Ponç II de Cabrera i la seva muller Elvira a l’abadia d’Àger el 1108 La subjecció a Sant Pere d’Àger fou confirmada en les butlles papals dels anys 1162 i 1179 L’any 1182 Mir de Castelló prengué l’…
acer amorf
Química
Tipus d’acer que no presenta estructura cristal·lina.
S'obté per refredament molt ràpid d’acer fos D’aquesta manera es conserva fins a un cert punt l’estructura de la fase líquida i se n'evita la cristallització Té unes característiques mecàniques especials respecte del millor acer cristallí és el doble de dur i té tres vegades la seva resistència D’altra banda, no presenta propietats magnètiques i té característiques anticorrosives Fou obtingut per primera vegada per científics nord-americans el 2004
teorema de Bolzano-Cauchy
Matemàtiques
Teorema referit a l’estudi de la convergència de funcions.
Estableix que la condició necessària i suficient perquè la funció y x sigui convergent en x →η és que, per a cada nombre ε > 0, es compleixi per a tot parell de valors x’, x' d’un cert entorn reduït de η l’acotació | y x' - y x' | < ε Aquest teorema referit a la convergència de funcions és aplicat a la teoria de sèries quan la variable és natural i d’integrals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina