Resultats de la cerca

El repicatalons Emberiza schoeniclus és, dels moixons palustres, un dels més fàcils de reconèixer, a l’estiu, pel contrastat color del plomatge que mostra l’exemplar mascle del dibuix A l’hivern es torna desdibuixat, marronós La femella conserva la bigotera blanca, però té el cap brunenc i les parts inferiors ocres Marisa Bendala Emberiza schoeniclus Aquesta espècie s’observa en el decurs de tot l’any a la major part dels marjals litorals dels Països Catalans Certament que era molt estesa fa uns anys, però la degradació a què han estat sotmesos aquests ambients ha fet que a l’actualitat…

L’ànec cuallarg Anas acuta , un dels nostres ànecs més grossos fins a 56 cm, es caracteritza, com indica el seu nom comú, per la cua llarga i prima El mascle a l’esquerra té una combinació de colors típica, especialment pel que fa a la taca blanca del pit, que s’enfila a banda i banda del coll La femella és difícil de diferenciar de la de l’ànec collverd, bé que la llargada de la cua i el color gris del bec poden resultar indicatius Oriol Alamany Migrador i hivernant regular que, excepte en algunes localitats del País Valencià i del delta de l’Ebre, és molt escàs, majorment al rerepaís Bages…

Distribució de les observacions de la grua Grus grus al llarg dels mesos de l’any als Països Catalans, segons dades de diferents anys, compilades en períodes quinzenals Noteu que el pas de tardor és sensiblement més important que el de primavera SFFB / Román Montull, original dels autors La grua ha estat citada a tots els Països Catalans, llevat d’Andorra i l’illa d’Eivissa Tot plegat, s’han recopilat 90 observacions i captures, distribuïdes en el decurs de l’any de la manera següent el setembre 4, l’octubre 21, el novembre 33, el desembre 13, el gener 3, el febrer 1, el març 10, l’abril 4…

Situació Enigmàtica construcció, que s’alça en un turó al nord de Fraga ECSA - J Bolòs La peculiar construcció anomenada torre del Pilaret de Santa Quitèria és situada sobre un turó a pocs quilòmetres al nord de Fraga, vora la riba esquerra del Cinca i a poca distància d’un poblat ibèric del mateix nom i de la Villa Fortunatus Mapa 31-15 387 Situació 31TBG764048 Per a arribar-hi cal agafar des de Fraga la carretera A-1234 en direcció nord Un cop fets uns 5 km, hom veu a la dreta de la carretera la construcció del Pilaret de Santa Quitèria Per a accedir-hi des de la carretera s’ha de seguir un…

Hom ha dit també que fou un refugi de monjos de Sant Victorià durant la invasió àrab

La seva església és annexa de la d’Almacelles A l’edat mitjana era un castell amb terme propi anomenat la Saida

Durant el període 1968-78 realitzaren una obra fímica de caràcter documental i de signe marcadament polític i de denúncia social Els films migmetratges rodats en 16 mm comptaven amb la participació directa dels afectats Rodaren El campo para el hombre 1973, sobre els problemes dels minifundis gallecs i els latifundis andalusos O todos o ninguno 1975-76, sobre la vaga a la foneria Laforsa de Cornellà de Llobregat, que en desencadenà una de més àmplia al Baix Llobregat el document fou segrestrat, i A la vuelta del grito 1977-78, sobre la crisi del capitalisme internacional i les repercussions…

Situació Aspecte que ofereix avui dia aquest temple abandonat i sense feligresia ECSA - JA Adell Aquesta església és al petit llogaret de Cardell, ara despoblat, que és situat a 255 m d’altitud, a migdia de la carretera N-II, entre Fraga i Candasnos, al costat de l’autopista A-2, a la zona de l’altiplà dels Monegres Mapa 31-16 415 Situació 31TBF663962 Des de Fraga s’arriba a l’indret per la carretera N-II Cal seguir la carretera fins poc abans de la Venta del Rei i prendre un camí en direcció sud que mena al despoblat JBP Història L’actual despoblat de Cardell fou en uns altres temps punt de…

Primer embarcament aeri de fruita lleidatana exportada a Alemanya, Lleida, J Gómez Vidal, 1960 AJGV Durant els anys seixanta i setanta, les plantacions de fruita dolça, sobretot pomes i peres, s’estengueren pels perímetres de regadiu del Segre, la Noguera Pallaresa, la Noguera Ribagorçana i el Cinca La comarca del Segrià va ser el nucli central d’aquesta difusió, de manera que el seu paisatge agrari, és a dir, els tipus de conreus, va canviar espectacularment Aquest procés és un bon exemple de com la progressiva urbanització de la població i l’augment del seu poder adquisitiu…