Situació
Vista del sector de ponent d’aquest temple, totalment transformat, amb el campanar de base romànica però molt reformat en la seva part alta.
ECSA - J.A. Adell
L’església parroquial de Sant Joan es troba a l’extrem occidental del poble de Saünc, davant la plaça.
Mapa: 31-9 (179). Situació: 31TBH922172.
S’arriba a Saünc des de la carretera C-139, que es dirigeix a Benasc, per un camí asfaltat que s’agafa a mà esquerra, un cop passades les corbes del Castellàs i poc abans d’arribar al santuari de Goient. (JBP)
Història
Les referències documentals del lloc de Saünc són exigües. En principi hom pot suposar la seva relació amb els senyors de Gia, és a dir, els Beranui, sens dubte interessats en el control de l’important coll de Saünc, vers Gistau i la vall del Cinca. Al segle XII el feu de Saünc consta, però, en poder dels barons de Benavet, car l’any 1150 un membre d’aquest llinatge, Arnau de Sanaüja, el va infeudar amb una tercera part dels dominis senyorials al cavaller Roger de Montanyana. Després, un tal Bernat de Saünc compareix en els documents com a cambrer de Sant Vicenç de Roda (1191). “Sahu, aldea de Benasch” surt esmentat en els fogatjaments del segle XIV del tercer comtat de Ribagorça; el primer li dona 18 focs, entre els quals figura un Bernat de Sent Johan. Es tracta del primer esment de l’església parroquial de la població. El 1571 la parròquia de Saünc va ésser traspassada al nou bisbat de Barbastre, però l’almoineria de Roda hi continuà recaptant les quartes dels corders. (JBP)
Església
És un edifici totalment transformat i alterat per modificacions i afegits a la seva estructura original. Es tractava probablement d’una església d’una sola nau, de la qual només resten alguns elements visibles a la façana sud i a part de la de ponent, on s’obre la porta del temple, al lloc on probablement es trobava la porta original. L’església devia acabar-se a llevant amb un absis semicircular, substituït per una capçalera rectangular segurament al segle XVIII.
El mur sud, alterat per l’addició de capelles, conserva un parament de carreuó ben escairat, disposat en filades desiguals, amb juntes grosses, rejuntades amb paletí, en el qual destaquen un contrafort prop de l’angle sud-oest, una finestra de doble esqueixada, paredada i malmesa, i sobretot les restes d’un fris d’arcuacions llombardes sota el ràfec. Prop de l’angle sud-est d’aquesta façana es dreça un campanar de torre, molt reformat a la seva part alta, les plantes baixa i primera del qual corresponen, en part, a l’obra original. A la façana sud de la seva planta baixa hi ha una finestra de doble esqueixada, refeta, i al primer pis hi ha, paredades, dues a la façana oest (malmesa la del costat nord) i altres dues finestres a la façana sud, que com les de la façana oest aprofiten l’aresta d’una lesena angular, corresponent a l’angle sud-oest de la torre. Aquesta lesena evidencia que el campanar, tot i tenir un aparell més acurat, era concebut i ornamentat, com tota l’església, seguint la tipologia de l’arquitectura llombarda. La nau de l’església devia ser construïda al principi del segle XI i un xic més tard el campanar, que constitueix un singular exemple de campanar de torre llombard a la regió de Benasc. (JAA)
Bibliografia
- Camarena, 1966, pàgs. 35 i 81
- Iglesias, 1985-88, vol. 1/3, pàgs. 8-10
- Benedicto, 1995, pàg. 123