Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
ostinato
Música
Disseny breu, melòdic, rítmic o harmònic, que es repeteix constantment al llarg de tota una peça musical o d’una secció.
JS Bach Passacaglia i fuga en do m , BWV 582 © Fototecacat/ Jesús Alises El més habitual és que tingui caràcter melòdic i que estigui situat en el baix, d’on prové l’expressió ‘baix obstinat’ o bé harmònic En tots dos casos, és molt freqüent que la presència de l’ ostinato comporti el desenvolupament d’unes variacions De fet, l’ ostinato és una tècnica compositiva molt associada a tipus de variacions com ara la passacaglia o la xacona D’aquesta manera, en el cas del baix obstinat, la constant variació de les altres parts subratlla el caràcter obstinat del disseny repetit, i a la inversa, la…
tema
Música
Material musical que serveix de base per a una peça.
En consonància amb el seu caràcter fonamentador, la presència d’un tema implicarà la seva repetició i/o variació transformació temàtica al llarg de la peça Consegüentment, la funció temàtica d’una entitat musical és el resultat del tractament que rep Amb tot, el material musical susceptible d’esdevenir un tema acostuma a presentar un caràcter definit, amb trets caracteritzats i reconeixedors A la vegada, presenta un nivell de completesa suficient molts temes estan organitzats segons els models formals de la frase i fins i tot pot tenir autonomia formal com ara el tema d’un ’tema amb…
el blau roques i el mar
Literatura catalana
Recull de proses de Salvador Espriu, escrit entre el 1975 i el 1981, i publicat el 1981.
Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni…
La columna de foc
Literatura catalana
Llibre de poemes de Gabriel Alomar, publicat l’any 1911.
Desenvolupament enciclopèdic El recull, que conté la traducció de dues odes d’Horaci, és una compilació en què tenen cabuda una bona part de les formes i els motius vigents durant el modernisme Està dividit en tres seccions “Sonates primerenques”, amb uns primers textos de tempteig “Epigrammata”, que conté quasi exclusivament sonets, i “Simfonies”, amb poemes llargs La primera part és la que té un caràcter més compilatori, amb poemes en els quals es plasma, amb ressò decadentista, la simbòlica agonia d’una natura caduca d’altres en què, partint de formes classicitzants, es reconeix un…
Horacianes
Literatura catalana
Poemari de Vicent Andrés i Estellés, que consta d’una sèrie de vuitanta poemes liriconarratius, escrits entre el 1963 i el 1970, i publicat, en versió revisada, per primer cop al segon volum de les obres completes de l’autor, Pedres de l’àmfora (1974).
És un dels seus llibres més destacats Hi reprèn la utilització de personatges, temes i formes de l’època clàssica grecollatina com havia fet abans i després amb les èglogues de Virgili o les figures de Catul i Ovidi D’entrada, el recull d’Estellés és una subversió de les Horacianes 1906 de Miquel Costa i Llobera, amb tota la seva càrrega de desrealització, classicisme, enyor de Grècia, noblesa, formalisme, universalitat i unitat, però el llibre d’Estellés és el contrari realista, proper, emotiu, irònic, modern, estudiadament informal, popular, localista i fragmentari El motiu que…
empfindsamkeit
Música
Nom d’un corrent estètic (traduïble per ’sensibilitat') sorgit al nord d’Alemanya durant els inicis del Classicisme, i que és considerat com un precursor de l'Sturm und Drang.
El seu objectiu era la manifestació directa i subjectiva de les emocions, expressades musicalment mitjançant textures homofòniques senzilles, melodies de periodicitat simple, abundància de cromatismes i ornaments especialment appoggiature i un ús generós de les possibilitats dinàmiques També anomenat empfindsamer stil 'estil sentimental', tingué en la figura de CPE Bach un dels seus màxims exponents
art holandès
Dona jove amb una gerra d’aigua, de Jan Vermeer
© Corel Professional Photos
Art
Art desenvolupat dins l’actual territori dels Països Baixos.
Els primers edificis d’interès són benedictins abadia d’Egmont, 889 L’arquitectura romànica, importada de les regions veïnes, particularment de Renània, presenta un aspecte sobri Sant Servasi 1240 i Santa Maria segles XI-XIII a Maastricht La manca de pedra obligà a emprar el maó com a material bàsic de construcció i limità les parts ornamentals En pintura cal destacar l’ Evangeliari d’Egmont segle IX Després de l’etapa cistercenca, de la qual resten pocs exemples esglésies de Roermond, del 1281, i de Rolduc, de 1143-53, fou introduït als Països Baixos l’estil gòtic d’influència francesa L’…
Bartomeu Pou i Puigserver
Filosofia
Literatura
Filòsof i humanista.
Vida i obra Jesuïta 1746-73, filòsof i bon coneixedor dels clàssics grecs i llatins, treballà per a la renovació pedagògica basada en els clàssics Ensenyà humanitats clàssiques 1755-59 al collegi de Sant Bernat i a la Universitat de Cervera, on esdevingué un dels més íntims de Josep Finestres i s’inserí plenament en la cultura cerverina Hi publicà els seus Ludi rhetorici et poetici 1756 A Tarragona 1759-60 guanyà l’amistat del canonge Ramon Foguet, amb el qual mantingué una correspondència constant des d’Itàlia Essent professor de filosofia a Calataiud 1760-63, hi escriví i publicà…
,
Frederic Marès i Deulovol

Frederic Mares i Deulovol
© Fototeca.cat
Escultura
Museologia
Educació
Història
Escultor, erudit, col·leccionista i pedagog.
Format a Llotja i al taller d’Eusebi Arnau Viatjà pensionat a Roma, Florència, París i Brusselles En esclatar la Primera Guerra Mundial tornà a Barcelona, on obrí taller Dedicat de manera gairebé exclusiva als encàrrecs, que començà de rebre a partir del 1918, aviat es convertí en un dels més destacats conreadors de l’estatuària monumental a Catalunya i, en general, a l’Estat espanyol També té obres a l’Amèrica del Sud Intervingué en diverses de les realitzacions dutes a terme arran de l’Exposició Internacional del 1929 Entre els monuments que efectuà, dins un característic classicisme, cal…
Tit Livi
Historiografia
Historiador romà.
Residí a Roma, s’interessà per la retòrica i la filosofia i escriví diàlegs morals després es consagrà a la seva gran història del poble romà començada abans del 27 aC, que li valgué la celebritat i l’amistat d’August Aquesta obra el mostra com un home honest, independent, republicà, patriota i admirador de les virtuts tradicionals romanes Els 142 llibres de la seva història de Roma Ab Urbe condita ‘Des de la fundació de l’Urbs’ comprenien des dels orígens fins a l’any 9 aC llur divisió en “dècades” aplecs de 10 llibres potser és anterior al s IV Només n'han pervingut 35 llibres, que formen…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina