Resultats de la cerca
Es mostren 1187 resultats
Sant Martí Sacosta
Antiga canònica augustiniana, col·legi de jesuïtes i ara seminari conciliar, situada a la part alta de la ciutat de Girona, entre el convent de Sant Domènec i la pujada de Sant Martí.
L’església de Sant Martí existia ja el 898 i tenia sacerdot propi El cabiscol Ponç la féu reedificar abans del 1064, i s’hi treballava encara el 1078, quan el seu hereu Joan féu deixes per cobrir-la El 1101 el comte Ramon Berenguer III la rebé sota la seva protecció, i el 1118 Berenguer Amat l’encomanà al bisbe de Girona El 1152 Guillem, prevere de Sant Martí i arxilevita de Besalú, la cedí a l’abat Ponç de Monells, de Sant Joan de les Abadesses, perquè hi instituís un prior i una comunitat de canonges La fundació, però, no es féu fins el 1164, que s’hi installà una comunitat,…
Centre d’Estudis d’Història Local del País Valencià
Historiografia catalana
Entitat creada l’any 1988 per la Diputació de València amb l’objectiu de donar suport a la història local i als nous corrents de renovació historiogràfica al País Valencià, que visqueren un moment d’efervescència durant la dècada de 1980-90.
El Centre nasqué parallelament amb l’organització del Primer Colloqui Internacional d’Història Local vg Colloquis Internacionals d’Història Local La sintonia entre Manuel Cerdà, director del Centre, Antoni Furió, organitzador del Colloqui, i altres membres de les universitats de València Joan Alcàzar, Pedro Ruiz i Ferran Garcia-Oliver i Barcelona Agustí Colomines fou decisiva en la seva definició i trajectòria Fou clausurat el 1995, any en què el Partit Popular entrà al govern de la Diputació de València En els seus anys d’existència dugué a terme una notable activitat, que tingué en l’…
Irlanda 2012
Estat
Irlanda va tancar el 2011 amb un dèficit del 9,9% del PIB, lleugerament per sota del que s'havia estipulat com a condició per a obtenir el rescat aprovat al novembre del 2010, i a més va presentar un creixement de l'1% del PIB Dins els termes de l'acord, Irlanda havia d'assolir un dèficit del 8,6% del PIB el 2012 i, per aquest motiu, el Govern va presentar uns pressupostos amb noves retallades en despesa pública El 28 de febrer, el primer ministre Enda Kenny va anunciar la convocatòria d'un referèndum per decidir l'aprovació del pacte fiscal europeu, referèndum que es va celebrar l'1 de juny…
copa
Indumentària
Cadascuna de les dues parts buides i de forma còncava d’uns sostenidors
, destinada a cobrir els pits i a sostenir-los.
La denominació copa té un caràcter més tècnic, mentre que cassoleta és una denominació popular
lligadura
Indumentària
Objecte que hom es posa al cap per cobrir-lo, com a ornament o per protegir-lo del fred i del sol.
La lligadura ha servit, a part la seva possible utilitat pràctica, per a manifestar un estatus social i per a marcar diferències jeràrquiques així, els caps, bruixots i sacerdots de les tribus primitives la usaren com a símbol de poder, i és el mateix la corona dels reis i el casc militar, malgrat les seves finalitats pràctiques Molts pobles de l’Àfrica utilitzen les pells d’animals Les plomes foren usades pels amerindis, i ho han estat per la civilització occidental, tant en la indumentària femenina com masculina, ja com a ornament dels capells o dels cabells directament La perruca fou…
cobertor
Peça de drap, de tela, de pell, etc, que hom estén sobre alguna cosa per cobrir-la o perquè faci més goig.
vestir
Cobrir el cos (d’algú) de roba o altra cosa que evita la nuesa, defensa de la intempèrie, serveix d’adorn, etc.
supleció
Lingüística i sociolingüística
Fenomen que consisteix a cobrir, en una sèrie morfològica, algunes formes que li falten, amb formes que pertanyen a una altra sèrie.
Per exemple, en el verb ésser , el participi estat , pres del verb estar En glossemàtica , la noció de supleció s’estén als casos de sinonímia gos / ca
camisó
Peça de roba blanca amb coll, que hom es posava per cobrir el pit en lloc de camisa o damunt d’aquesta.
banc d’aliments
Voluntaris durant el Gran Recapte del 2013
© Gran Recapte
Sociologia
Organització solidària sense ànim de lucre destinada a cobrir les necessitats bàsiques d’alimentació dels sectors de la població amb menys recursos.
Nasqué de la consideració de l’alimentació com un dret bàsic i de la consciència del malbaratament i la distribució desigual dels aliments John van Engel posà en pràctica el concepte l’any 1966 a Phoenix Arizona, EUA, i el 1984 es creà a París el primer banc d’aliments europeu A l’Estat espanyol s’introduí per primer cop a Barcelona el 1987, fundat per Jordi Peix i Josep Miró, amb el nom Fundació Benèfica Banc dels Aliments Els bancs d’aliments s’agrupen en organitzacions estatals i regionals i, a escala mundial, en la Xarxa Global de Bancs d’Aliments , però cadascuna de les entitats, que…