Resultats de la cerca

El nom d’arquebisbe apareix per primera vegada a Orient, l’any 348 i designa el bisbe de les ciutats importants a partir del segle V el seu ús fou freqüent i fins i tot el papa era designat amb aquest títol, i al segle VIII tots els metropolitans rebien aquest apellatiu Durant tot aquest temps a Occident aquest títol fou menys usat i sempre conjuntament amb el títol de bisbe més aviat que un mot jurídic era una fórmula honorífica Al final del segle VIII, i ja a tota la cristiandat, arquebisbe esdevingué sinònim de metropolità perdurà, tanmateix, com a títol merament honorífic La…

Revista escrita en català, que fou, conjuntament amb el “El Poble Català”, de París després també publicada a Mèxic, la primera revista de l’exili Publicà quatre números, però el quart fou un número doble Imitant la “Revista de Catalunya”, publicava una temàtica variada assaigs de caràcter lingüístic, musical, polític, textos literaris, crítica de llibres i una plana d’humor Les seccions principals eren Noticiari de Catalunya, Activitats dels catalans d’Amèrica, Lletres d’Europa i Documents Entre els collaboradors cal esmentar Josep Carner, Lluís Ferran de Pol, Pere Calders,…

Neboda d’ Isidre Nonell Es formà a Madrid, on estudià pintura i on exposà Fou corresponsal de Pueblo a Berlín, i collaborà a ABC Publicà diverses novelles en castellà, l’obra Los cinco 1948 sobre els músics del Grup dels Cinc i un recull de poesia,  Selección de sonetos de amor 1965 La seva germana Carolina Nonell i Masjuan Barcelona 1927 - , assagista, estudià filosofia i lletres i ciències polítiques a Madrid Ha publicat monografies històriques i una biografia, entre altres treballs, sobre el seu oncle Isidro Nonell, su vida y su obra 1963 Ambdues germanes publicaren,…

Avantguardista sense extremismes, evità tant l’esquematisme formal del racionalisme com les arbitrarietats de l’arquitectura orgànica Galleria d’Arte Moderna de Milà 1953, casa a les Zattere de Venècia 1957, centre recreatiu Olivetti a Ivrea 1953-59, central termoelèctrica a Porto-Corsini 1959-60, església de San Giovanni a Milà 1962 Intervingué en el projecte Milano Verde 1938 i en la planificació del barri INA de Casate 1952 Posteriorment, de la seva obra són especialment rellevants els que realitzà a Gènova el eatre Carlo Felice 1982-91, conjuntament amb Aldo Rossi, i un dels…

Inicià la seva obra a Tunísia i Algèria, circumstància que marcà el seu fer amb un fort mediterranisme Féu els plans de la ciutat universitària de Tunis, on construí el centre hospitalari i l’hipòdrom a Algèria es destaquen els conjunts d’habitatges a Maison-Carrée El 1958 posà fi a les seves dues obres més importants, el palau d’exposicions de la CNIT, a La Défense —conjuntament amb Camelot i De Mailly—, i la seu de la UNESCO —juntament amb MBreuer i PLNervi—, de la qual féu l’ampliació subterrània 1966 i l’annex del carrer Miollis 1969 Per al barri de La Défense projectà 1960…

Estudià a l’Escola Massana i a Sant Jordi Es donà a conèixer l’any 1964 en una exposició que realitzaren conjuntament amb Arranz Bravo, Bartolozzi, Gerard Sala i d’altres Aquests artistes treballaren en equip fins l’any 1969 Després de la separació del grup se sentí atret pel conceptualisme i realitzà algunes accions com ara Llimós en marxa 1972 Per encàrrec realitzà un mural per a la família March destinat a la seva residència de Cala Ratjada Mallorca, i tornà a interessar-se per la pintura de cavallet Treballa habitualment a Nova York d’ençà de l’any 1975 i actualment conrea…

Farmacòleg del departament de biologia integrada, farmacologia i fisiologia de la Universitat de medicina de Texas, fou guardonat, juntament amb RFurchgott i Louis JIgnarro, amb el premi Nobel de medicina i fisiologia l’any 1998 pels seus descobriments sobre el paper de l’òxid nítric monòxid de nitrogen en el sistema cardiovascular Conjuntament amb Furchgott demostrà que l’acció vasodilatadora de la nitroglicerina i d’altres fàrmacs vasodilatadors depèn de la formació d’òxid nítric, que en actuar sobre el múscul llis dels vasos en provoca la dilatació a més a més, l’òxid nítric…

Graduat en medicina per la Universitat de Michigan el 1883, practicà la medicina i la cirurgia a l’hospital St Mary de Rochester amb el seu pare, William Worral Mayo Manchester, Anglaterra 1819 - Rochester, Minnesota 1911, i germà, Charles Horace Mayo Rochester, Minnesota 1865 - Chicago 1939, amb qui cofundà, l’any 1889, el que anys més tard, el 1903, fou la Clínica Mayo, un dels centres quirúrgics més reconeguts del món William Mayo s’especialitzà en cirurgia de l’abdomen, la pelvis i el ronyó, i en operacions de càncer El 1915, conjuntament amb el seu germà iniciaren un…

Es formà al Conservatori d’lsabel II i a l’Escola Municipal de Barcelona i aprengué a tocar la viola, instrument en el qual s’especialitzà El 1910 emigrà a Amèrica i s’establí a l’Argentina Hi reprengué la seva activitat musical, on el 1912, conjuntament amb el músic català Lleó Fontova, fundà la Sociedad Argentina de Música de Cámara Dedicat a la docència, a partir de 1925 exercí com a professor de música al Conservatori Nacional d’Educació, també professor de viola a I'Instituto Nacional de Ciegos, a I'Instituto Musical León Fontova i als conservatoris Fracassi i Beethoven Fou…

Aquesta capella, avui desapareguda, era situada prop de l’església de Santa Maria d’Ivorra Poques són les notícies que es tenen sobre aquest temple, esmentat ja en la documentació el 1065 consta que en aquell any fou jurat el testament sacramental d’Ermengarda, per manament del jutge Guifré, “ super altare Sancti Profasii, qui est fundatus ante kastrum Ivora ” Pocs anys més tard, el 1076, el comte d’Urgell Ermengol IV, conjuntament amb la seva esposa Llúcia, féu donació a la canònica de Solsona de la capellania de les esglésies d’Ivorra, entre les quals s’esmenta l’ ecclesiam…