Resultats de la cerca

Defensà la reforma de l’administració, la separació Església-Estat i la socialització de la medicina i considerà la persona com l’eix central de les relacions entre govern i governats Es definí a favor de la monarquia parlamentària, d’un Estat descentralitzat i de la reconciliació nacional Propugnà el vot en blanc en el referèndum constitucional de 1978, concorregué a les eleccions legislatives de 1979 a Barcelona 2410 vots i després desaparegué Dirigents José Rodríguez Carreras president, Aurelia de la Sierra y del Río secretària general, Lucienne Hernández i Pedro García

Després de propugnar l’abstenció en el referèndum constitucional, en les eleccions legislatives de 1979 s’integrà a la coalició Bloc d’Esquerra d’Alliberament Nacional BEAN amb el Partit Socialista d’Alliberament Nacional i independents En les eleccions municipals d’aquell any formà part de la coalició Bloc d’Esquerra Catalana, que presentà candidatures en 17 ajuntaments Dirigents Humbert Roma, Josep M Aluja, Joan Anton Sànchez Carreté i Josep Lluís Carod-Rovira Publicà Quadern de Discussió Desaparegué el 1979-1980 i els seus efectius es repartiren entre el BEAN i Nacionalistes…

Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat

El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Estudià a Barcelona i es doctorà en teologia a la Universitat de Cervera Nomenat canonge de la seu d’Urgell, durant la invasió napoleònica fou designat president de la Junta Provincial de Catalunya Diputat a les corts de Cadis 1810-13, mantingué una actitud tradicionalista Bisbe de Menorca 1815-20 i promogut a la seu de Tarragona, no pogué prendre’n possessió, per l’oposició de les autoritats liberals Durant el Trienni Constitucional formà part de la regència d’Urgell 1821 El 1823, restaurat Ferran VII, prengué possessió de l’arquebisbat de Tarragona

Participà com a progressista en la revolució del 1854 i fou elegit diputat per Zamora Lluità el 1856 contra O'Donnell i hagué d’exiliar-se a França Tornà poc temps després i fou elegit novament diputat L’any 1863 adquirí i dirigí el diari La Iberia Conspirà amb Prim i hagué de fugir a Portugal, des d’on passà a Anglaterra i a França Preparà la rebellió dels sergents de la caserna de San Gil, a Madrid 1866, que fracassà condemnat a mort en rebellia, pogué fugir a França L’any 1868 s’uní a Serrano i fou un dels caps del moviment revolucionari Ministre de governació amb Serrano i amb Prim i…

En el tradicional discurs de final d'any, el president Ólafur Ragnar Grímsson va anunciar que dimitiria el 2012, la qual cosa posaria fi a setze anys de mandat Grímsson, que paradoxalment havia estat un dels màxims defensors de l'etapa expansiva de la banca islandesa, s'havia fet popular per ser el primer president a fer servir el seu poder de veto davant d'una decisió del Parlament I ho havia fet en dues ocasions, fet que va provocar la convocatòria de dos referèndums exitosos contra el pagament amb fons públics dels dipòsits holandesos i britànics en la fallida banca comercial islandesa No…

El president de la Generalitat de Catalunya respon en una entrevista conjunta preguntes de cinc diaris europeus el francès Le Monde , el britànic Financial Times , l’italià Corriere della Sera , l’alemany Süddeutsche Zeitung i el portuguès Diário de Notícias Puigdemont nega que no es vulgui dialogar amb el Govern espanyol i diu que, si aquest executiu posa sobre la taula organitzar un referèndum, el Govern català està disposat a escoltar-lo També explica per què no el satisfà la proposta de reforma constitucional del PSOE i afirma que els catalans no volen esperar cinc o deu…