Resultats de la cerca

Des de la crisi del 2008 el nombre de llars afectades per la pobresa energètica ha augmentat dràsticament Al juliol del 2015 el Parlament de Catalunya aprovà la Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica Entre altres disposicions, obliga les empreses a facilitar un subministrament mínim a les llars els integrants de les quals es troben en risc d’exclusió social Al maig del 2016 el Tribunal Constitucional suspengué parcialment la llei a requeriment del govern espanyol

El 1895, al capdavant de les seves tropes i com a cap del partit radical, es féu amb el poder convocà una assemblea constituent que el nomenà president 1897-1901 Malgrat el seu radicalisme verbal, la seva política no fou sinó la materialització del capitalisme naixent El 1901 fou substituït en la presidència per Leónidas Plaza El 1906 es féu novament amb el poder fou altra vegada president constitucional 1907-11 Hagué d’exiliar-se a Panamà, però retornà al país, on fou derrotat i empresonat i, poc temps després, assassinat

Fou cap de la milícia de cavalleria durant el Trienni Constitucional i intentà de formar un cos a part amb aquesta classe El 1834 fou comandant d’un dels tres batallons de la milícia nacional de Barcelona El 1845 fou elegit per a representar Barcelona a la diputació provincial Fou també senador Es casà amb Teresa de Sant-romà i de Guàrdia, senyora d’Almacelles, de Marmellà i la Saida El seu fill Carles de Fortuny i de Sant-romà Mataró, Maresme 1815 — fou, per matrimoni 1837 amb Bernarda de Carpi, baró d’Esponellà

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Diputat per Extremadura a les corts de Cadis, es distingí pel seu liberalisme en tornar Ferran VII fou empresonat a Melilla, fins a l’inici del règim constitucional 1820, durant el qual presidí les primeres corts, redactà el codi criminal 1822 i fou ministre de gràcia i justícia 1823 Amb el retorn de l’absolutisme s’expatrià però després de l’aixecament de La Granja 1836 fou nomenat president del govern i dugué a terme una àmplia obra de restauració de la legislació liberal dimití després de la rebellió de Pozuelo de Aravaca

Participà en les lluites polítiques entre els cantons de la federació President del gran consell de Zuric, a causa de pressions polítiques, provocades per la seva obra Psychologische Studien über Staat und Kirche ‘Estudis psicològics sobre l’Estat i l’Església’, 1844, dimití i es traslladà a Munic 1847 La seva obra fonamental és Allgemeines Staatsrecht ‘Dret públic general’, 1851-52 Des del 1861 ocupà la càtedra de dret constitucional a Heidelberg Continuador del pensament de Savigny, fou un dels fundadors de l’Institut de Droit International de Gant 1873

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia

Tinent de la milícia nacional 1822, s’exilià a Montpeller en acabar el Trienni Constitucional 1823 Habità després a Alacant i a Madrid Progressista, fou ministre 1836 i 1843, alcalde de Madrid i president del govern, en caure Espartero 1843 Fou professor de la Sociedad de Instrucción Pública 1840 Es distingí com a orador la minoria liberal li encarregà, el 1834, de rebatre el discurs de la corona, en defensa de la intangibilitat dels drets individuals i la independència del poder judicial, i molts dels seus discursos foren publicats

Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat

Professor de dret constitucional, públic i administratiu a Mòdena, Messina, Palerm i Roma, escriví moltes obres jurídiques, de les quals cal destacar Principî di diritto costituzionale 1889, Principî di diritto amministrativo 1890, obres fonamentals, traduïdes a diverses llengües Polític liberal, ocupà diferents càrrecs de govern, fins a ésser primer ministre després de Caporetto 1917-19 Intervingué en el tractat de Versalles 1919, on defensà els interessos italians Retirat de la vida pública durant el feixisme, hi retornà el 1944, any en què reprengué la càtedra i esdevingué…