Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
diafanoscòpia
Examen per transil·luminació d’una cavitat corporal tancada i les seves parets —per exemple, el crani— o d’òrgans translúcids, com els llavis o els testicles.
fossa nasal
Anatomia animal
Cadascuna de les dues cavitats anfractuoses situades sota el crani i per damunt de la cavitat bucal, de la qual són separades per la volta palatina.
Lateralment es corresponen amb l’òrbita i el si maxillar Són separades l’una de l’altra per una paret prima constituïda pel vòmer i l’esfenoide Pel davant es comuniquen amb l’exterior per mitjà de l’orifici nasal anterior, i pel darrere s’obren en la gran excavació faringobucal
sinaptosaures
Paleontologia
Subclasse de rèptils fòssils, que tenien una sola fossa temporal situada a la part superior del crani, però en una posició diferent a la dels paràpsids.
Inclou els ordres dels protosaures i dels sauropterigis
Malaltia de Paget
Patologia humana
Definició La malaltia de Paget és un trastorn crònic dels ossos de causa desconeguda i caracteritzat per períodes en què es produeix una intensa destrucció de teixit ossi en un o diversos ossos, als quals períodes segueixen d’altres de formació d’os anormal Com a conseqüència d’aquesta alteració, els ossos afectats són fràgils, i es poden fracturar o deformar Aquesta afecció fou descrita el 1876 per un patòleg anglès, sir James Paget, que l’anomenà osteïtis deformans, és a dir, osteïtis deformant Actualment, però, aquest terme no es fa servir, ja que la deformació dels ossos no es produeix…
temporal
Anatomia animal
Os del crani que forma part de la volta per la seva porció escatosa, i de l’òrgan de l’oïda per les porcions petrosa i mastoide.
S'articula amb el parietal, l’occipital, l’esfenoide i el pòmul, i per sota, amb el maxillar inferior
estereospòndils
Herpetologia
Ordre d’amfibis de la subclasse dels estegocèfals, de crani molt gros, ossi i cartilaginós, de paladar amb obertures i de cintures i potes petites i dèbils.
Visqueren en el Triàsic, en ambients totalment aquàtics, a causa de la poca resistència de llurs extremitats El representant més conegut és Boettneria , propi de l’Amèrica del Nord
platibàsia
Patologia humana
Anomalia congènita de la regió occipitocervical amb repercussió neurològica, caracteritzada per una invaginació de l’occípit i del raquis cervical superior en la fossa posterior del crani.
trigonocefàlia
Patologia humana
Deformitat en la qual el crani, vist per dalt, té l’aspecte d’un triangle a la part anterior, amb el vèrtex situat a la zona frontal.
És deguda a la sinostosi congènita de la sutura metòpica
audició
Representació esquemàtica de les característiques d’intensitat i de freqüència de l’oïda humana (nivell de referència: -73,8 dB rerefit a 1 din/cm2)
© Fototeca.cat
Biologia
Percepció d’ones sonores per un animal.
Implica sempre l’existència d’uns òrgans receptors, d’uns nervis auditius i d’uns ganglis o centres nerviosos que transformen l’estímul mecànic de les ones en sons acústica Només els animals més evolucionats insectes i vertebrats posseeixen òrgans diferenciats capaços de percebre ones sonores i transmetre'n l’excitació als centres nerviosos superiors els òrgans receptors del so van sempre associats als òrgans de l’equilibri En els insectes hom troba òrgans timpànics situats a diferents parts del cos, especialment a les tíbies i a les bases de les antenes la percepció sovint és limitada a les…
Pubertat retardada
Es denomina pubertat retardada la manca d’aparició dels signes propis d’aquest període a una edat en què, habitualment, ja haurien d’haver-s’hi presentat, és a dir, més enllà dels 13 anys en les nenes i després dels 14 en els nens En especial, hom adverteix l’absència dels primers canvis puberals, que en la nena es corresponen amb el desenvolupament mamari i en el nen amb l’augment de la grandària dels testicles En la major part dels casos, el retard en l’inici de la pubertat correspon només a una variant de la normalitat, és a dir, que es deu a factors constitucionals, regits genèticament,…