Resultats de la cerca
Es mostren 3195 resultats
calefacció
Dispositiu en paraigua per distribuir aigua calenta des de dalt
Física
Conjunt d’aparells o dispositius destinats a escalfar un local o a produir calor en un procés industrial.
Els sistemes tradicionals de calefacció per combustió de llenya o carbó llar de foc, escalfapanxes, estufes han estat coneguts des de l’antiguitat Més modernament, la calor necessària ha estat produïda cremant combustibles diversos, com carbó, petroli, butà, etc, per la transformació d’un corrent elèctric en calor en passar per una resistència efecte Joule, i per la despresa de calor en certs canvis termodinàmics, com la condensació de vapor emprada a la bomba de calor En la calefacció central una font única de calor escalfa una caldera en la qual hi ha un fluid que, per unes canonades, és…
appoggiatura

Appoggiatura breu, a dalt, i appogiatura llarga, a sota
© fototeca.cat
Música
Nota d’ornament que hom fa sentir abans d’una d’important i que, tot reforçant el temps en el qual sona, dona un relleu particular a la nota esperada i substituïda, que arriba més tard i constitueix la resolució de l’appoggiatura si aquesta, com en la major part dels casos, ha creat una dissonància.
Inicialment no era escrita a les partitures, i hom deixava llibertat a l’intèrpret entès, o bé era indicada amb una varietat de senyals ratlletes, creus, notes més petites que es prestava a confusió Des de la segona meitat del segle XVIII començà d’imposar-se el costum de representar-la amb una nota més petita que les altres i de distingir la breu de la llarga quant a la duració barrant amb una ratlla petita la cua de la noteta de la breu No tota appoggiatura , però, cal trobar-la indicada d’una forma especial moltes són escrites amb notes normals i amb llur valor real
escalfador

Escalfadors domèstics: elèctric (a dalt), de gas (a baix)
© Fototeca.cat
Física
Aparell emprat per a escalfar aigua o un altre fluid per mitjà d’energia elèctrica o d’un combustible, generalment gasós o líquid.
Els escalfadors elèctrics consisteixen en un recipient, que conté el fluid, voltat d’unes resistències elèctriques i proveït d’un aïllament per tal d’evitar pèrdues de calor En els escalfadors per combustió el fluid circula per un serpentí escalfat pels gasos produïts en la combustió Sovint van proveïts d’una vàlvula que obre el pas del combustible quan hom fa circular el fluid pel serpentí, la qual es tanca automàticament en cessar la circulació
Candela Busso Vinagre

Candela Busso Vinagre (dalt de la figura)
Arxiu Candela Busso
Gimnàstica
Gimnasta especialitzada en gimnàstica estètica.
S’inicià en gimnàstica rítmica Fou membre del Club Muntanyenc Sant Cugat, amb el qual participà en diversos Campionats d’Espanya El 2003 formà part de la selecció catalana, any que abandonà la gimnàstica per dedicar-se a la dansa El 2004 s’interessà per la gimnàstica estètica i entrà a formar part de l’equip del CE INEF Barcelona Fou membre del primer equip espanyol que participà en el Campionat del Món d’aquesta especialitat 2004 i competí en tots els mundials entre el 2004 i el 2010
Joaquim Muntañola i Puig

Joaquim Muntañola i Puig
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Literatura catalana
Dibuixant i escriptor humorístic.
Vida Collaborà en la premsa humorística de la dècada de 1930 El 1934 començà a Esquitx amb el pseudònim de Kim , i continuà a En Patufet durant vint-i-dos anys, en les dues èpoques, El Be Negre 1935-36, Papitu, Xut i TBO Després de la Guerra Civil collaborà en la realització de pellícules de dibuixos animats i entrà en el camp publicitari Dirigí les revistes Atalaya , Locus 1955 i Ilustración femenina Publicà un acudit diari a La Vanguardia durant vint-i-dos anys i collaborà a El Correo Catalán També publicà en diaris i revistes esportives com El Mundo Deportivo , Barcelona …
, , ,
Joaquim Aubert i Puigarnau

Joaquim Aubert i Puigarnau
© Jaume Vila-Ajuntament de Premià de Dalt
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics que signa Kim.
Començà la carrera de belles arts interessat inicialment en la pintura, estudis que abandonà Publicà els primers còmics en la revista musical Vibraciones , amb una clara influència de l’ underground nord-americà El maig del 1977 començà a collaborar a la revista setmanal El Jueves , i hi creà Martínez el Facha, personatge que satiritza l’extrema dreta espanyola La seva trajectòria comprèn, també, la collaboració en les publicacions Ajo Blanco , Por Favor , Mata Ratos , Rambla , El Víbora i Makoki , entre d’altres També és autor entre d’altres, de les novelles gràfiques El ala rota 2016,…
Marià Manent Maristany

Marià Manent Maristany (a dalt, al centre)
FUNDACIÓ DEL BÀSQUET CATALÀ
Basquetbol
Jugador i entrenador de basquetbol.
Fou un dels pioners del basquetbol a Catalunya S’inicià en les Escoles Franceses i disputà el Campionat de Catalunya amb el Gimnàs Tiberghein També fou àrbitre i entrenador, i en diverses ocasions dirigí la selecció catalana Fou seleccionador espanyol 1935-49 i aconseguí un subcampionat d’Europa 1935
aurica
Transports
Vela de ganivet que té la forma d’un trapezoide més ample de baix que de dalt i que s’estén entre dues vergues (el pic i la botavara) relligades al pal per llurs extrems del davant a l’entorn dels quals poden girar.
És molt adequada per a navegar cenyint, però molt poc per a fer-ho amb vent de popa Les seves quatre vores són el caient de proa, que és la del davant i s’enverga al pal, el gràtil, que és la de dalt i s’enverga al pic, gràtil d’escota, que és la de baix i s’enverga a la botavara, i la baluma, que és la del darrere i no s’enverga enlloc
polispast

A dalt, polispastreial; a baix, polispast elèctric d’una politja
© Fototeca.cat
Tecnologia
Sistema de dos grups d’una o més politges cadascun, l’un fix i l’altre mòbil, que permet, en multiplicar la força aplicada a un cable, a una cadena o a una corda, manualment o mecànicament per accionament elèctric (mitjançant un motor), pneumàtic (mitjançant pistons o bé un motor), etc, d’elevar càrregues amb un esforç inferior —proporcionalment al nombre de politges del grup mòbil— al que seria necessari.
Hom anomena polispast reial el que té dues o més politges a cada grup La força que cal aplicar per a elevar una càrrega amb un polispast és teòricament igual al quocient entre el pes de la càrrega i el nombre de branques de cable, cadena, etc, que eleven el grup de politges mòbils, és a dir, el doble del nombre d’aquestes politges En els polispasts diferencials el grup de politges fix ha estat substituït per dues rodes dentades de diàmetres diferents, muntades sobre un mateix eix, i el grup mòbil és constituït per una politja, de manera que una cadena sense fi passa per aquesta politja i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina