Resultats de la cerca

Cap Verd serà un dels pocs països africans que complirà tots set Objectius de Desenvolupament del Millenni ODM, fixats per les Nacions Unides Governat de manera alternativa des del 1989 pel Moviment per la Democràcia MPD i el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, el país destaca per l'estabilitat política i la bona gestió Tanmateix, tal com reconeixen els seus dirigents, encara s'ha de reduir més la pobresa, que afecta el 26% de la població, i les desigualtats entre les zones urbanes i rurals, i diversificar l'economia Malgrat les limitacions del mercat intern i…

El projecte de regionalització de l’arxipèlag va enfrontar les dues principals formacions polítiques del país, el Moviment per la Democràcia MPD, en el poder, i el Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, en l’oposició La presidenta del PAICV, Janira Hopffer Almada, va acusar el primer ministre, Ulisses Correia, de no avançar en el pla, que es discuteix en una comissió del Parlament en la qual també participa una tercera formació, més petita, la Unió Capverdiana Independent i Democràtica UCID El projecte preveu la creació de deu regions, amb la finalitat de…

Durant els anys que cursà dret a la Universitat de Roma 1942-45, fou cap del moviment dels estudiants catòlics Diputat democratacristià ininterrompudament des del 1946, es formà a l’ombra d’Alcide De Gasperi, a les ordres del qual fou subsecretari d’Estat els anys en què aquest fou primer ministre Després de la mort de De Gasperi, esdevingué un dels líders més prominents de la Democràcia Cristiana ocupà, d’ençà del 1954, diversos ministeris entre els quals cal esmentar els de Finances, Defensa, Indústria i càrrecs parlamentaris de primer ordre, a més de presidir els governs dels…

Crític amb la democràcia cristiana, rebé la influència dels nous corrents del socialisme democràtic europeu Fou liderada per Josep M Piñol i Claudi Martínez Girona i en foren membres Ramon Bastardes, Max Cahner, Lluís Porcel, Francesc Casamajó, Alfred Pérez-Bastardas, Fèlix Sogues Vilafranca i Ramon Puiggrós Terrassa Publicà Política Nova 1963-1966 i edità Por un análisis dialéctico , de Lelio Basso, i el Testament polític , de Palmiro Togliatti Desplegà una intensa activitat en la defensa de l’abat Escarré quan féu les seves declaracions a Le Monde i quan hagué d’exiliar-se Tingué relacions…

El Tribunal Suprem de Veneçuela fa marxa enrere a la decisió de retirar els poders a la cambra legislativa, anunciada el 30 de març La mesura havia provocat protestes i enfrontaments al carrer entre manifestants i policia En les eleccions del desembre del 2015, l’oposició va aconseguir majoria a la cambra baixa, i des d’aleshores és constant l’enfrontament amb el president Maduro El dia 20, encapçalats pel líder opositor Henrique Capriles, desenes de milers de manifestants exigeixen el cessament dels jutges del Tribunal Suprem i la celebració d’eleccions, tot i que durant les setmanes…

Amb un gran seguiment, té lloc l’"aturada de país" contra la violència policial de l’1 d’octubre A més de la vaga general, especialment evident en l’ensenyament i l’Administració, hi ha concentracions massives A Barcelona, unes 700000 persones es manifesten al passeig de Gràcia i la Via Laietana L’aturada va ser convocada el mateix dia 1 per la Taula per la Democràcia, que agrupa, entre d’altres, l’ANC i Òmnium Cultural, els dos sindicats majoritaris i les patronals PIMEC i CECOT L’aturada s’afegeix a la vaga general convocada el 21 de setembre pels sindicats CGT, CNT, COS, I-CSC…

Comporta l’existència d’unes normes jurídiques la constitució i uns poders, que poden ésser de dret establerts formalment per la constitució i de fet com ara els grups de pressió Aristòtil establí una tipologia que esdevingué clàssica monarquia, aristocràcia i república, i llurs formes impures tirania, oligarquia i demagògia Maquiavel distingí entre principat i república Montesquieu formulà una nova classificació república, monarquia i despotisme La politicologia contemporània, atenent al control popular a què està sotmès, sol distingir dos tipus bàsics els règims autoritaris dictadura i els…

Lluità contra l’oligarquia regnant i, després de diverses derrotes, aconseguí el poder 317 aC Fou nomenat estrateg amb plens poders Castigà durament els seus adversaris i promulgà unes mesures que el feren molt popular anullació de deutes i redistribució de les terres El seu objectiu era el domini sobre totes les ciutats gregues de Sicília Els seus enemics polítics obtingueren l’ajuda dels cartaginesos, contra els quals lluità En una audaç i brillant maniobra desembarcà a l’Àfrica i posà en perill la mateixa Cartago, però, vençut, tornà al seu país, on la seva crueltat provocà una revolta El…

Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició…

Llicenciat en ciències químiques a la universitat de Barcelona, fou cofundador de la de la Societat Espanyola de Químics Cosmètics 1958 i de la Societat Espanyola de Química Industrial i Enginyeria Química 1960 Milità a Esquerra Republicana de Catalunya , partit del qual fou secretari general adjunt i elegit diputat el 1980 i el 1984 al Parlament de Catalunya El 1990, arran de la substitució de Joan Hortalà i Arau per Àngel Àngel Colom i Colom abandonà ERC i ingressà a Convergència Democràtica de Catalunya Formà part de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat Publicà articles…