Resultats de la cerca
Es mostren 314 resultats
ginebra

Copa amb ginebra
Begudes destil·lades
Beguda espirituosa, d’uns 40 graus alcohòlics, obtinguda per redestil·lació d’alcohol (que pot procedir de la fermentació i la destil·lació de diferents productes: malta, blat de moro, vi, etc.), en el qual han estat macerats ginebrons i petites quantitats d’herbes aromàtiques (coriandre, angèlica, etc.).
Originària d’Holanda, passà a Anglaterra i d’allí, a Menorca, on és anomenada gin
telescopi

Esquema d’un telescopi
© Fototeca.cat
Astronomia
Física
Instrument òptic usat per a observar objectes llunyans, que consta essencialment d’un mirall, que concentra els raigs lluminosos i forma una imatge de l’objecte, i d’una lent, que amplifica aquesta imatge.
Els telescopis són constituïts en essència per un tub un dels extrems del qual és obert i l’altre té un mirall còncau de forma parabòlica mirall primari que fa el mateix paper que la lent objectiu de la ullera astronòmica Aquest mirall té la propietat que els raigs de llum que arriben parallelament al seu eix, és a dir, que provenen d’un objecte situat a una distància infinita, com és el cas d’un estel, es reflecteixen en un mateix punt, anomenat focus Els miralls parabòlics dels telescopis, quan hom observa un objecte molt llunyà, presenten dos avantatges principals respecte a les lents de…
anàlisi química

Camps d’utilitat dels mètodes principals d’anàlisi química quantitativa
© Fototeca.cat
Química
Branca de la química que inclou les tècniques i els mètodes necessaris per a obtenir coneixement de la composició, identitat, puresa i constitució de la matèria, en funció de la classe (anàlisi qualitativa), de la quantitat (anàlisi quantitativa) i de la forma d’agrupament d’àtoms i molècules.
Hom tendeix a reservar el nom d’ anàlisi química a l’art de realitzar pràcticament els mètodes i les tècniques, mentre que el nom de química analítica és donat a la branca de la ciència que estudia llurs fonaments teòrics Si els components a reconèixer i a determinar són els elements químics constitutius de la mostra de matèria en estudi, l’anàlisi és anomenada elemental si són les funcions químiques, funcional si són les substàncies químiques, immediata Segons les dimensions de la mostra analitzada hom classifica els mètodes en els de macroanàlisi , de semimicroanàlisi , de microanàlisi ,…
Els Bosch i l'Anís del Mono, a Badalona
L’anís és l’essència de la matafaluga, una planta herbàcia prou comuna a Catalunya Era considerat un medicament de primer ordre i recomanat pels metges com a digestiu i expectorant, per estimular la gana i per a provocar la menstruació L’anís barrejat amb aiguardent de vi donarà un licor d’alta o mitjana graduació, que adquirirà una gran popularitat durant la segona meitat del segle XIX, a conseqüència de la seva presentació com una beguda estimulant, gràcies a l’alcohol, i al mateix temps com a digestiu Josep Bosch i Grau i el seu germà Vicenç construïren una fàbrica de licors a Badalona el…
El gas d’hulla, d’innovació decisiva a tecnologia marginal
El gas d’hulla, la llum de la primera industrialització Illuminació de la Rambla amb gas durant les festes de la Mercè del 1888 ECSA El gas d’hulla és una de les grans innovacions que van configurar la primera Revolució Industrial La seva adopció va canviar les condicions de vida a les cases i a les fàbriques i va alterar de forma significativa els costums socials a les ciutats La principal utilitat del gas d’hulla fins a la darreria del segle XIX va ser la illuminació Els sistemes d’enllumenat que s’empraven abans de la introducció del gas tenien nombrosos problemes i…
oleoducte
Química
Conducció de gran longitud que serveix per a transportar a gran distància el petroli brut i els productes líquids de la seva destil·lació, des dels jaciments fins a les refineries o als ports on carreguen els petroliers i des d’aquests fins als centres de distribució o de consum.
Els oleoductes són construïts amb tubs d’acer units per soldadura i protegits de la corrosió per mitjà de tires de tela embreada o recobriment de cautxú La conducció sol ésser enterrada a poca profunditat o installada per sobre la superfície del sòl El petroli o qualsevol altre líquid que hom vol transportar és impulsat per mitjà d’estacions de bombament, el nombre de les quals i la distància entre elles depenen de la longitud de l’oleoducte i dels desnivells del trajecte La neteja és efectuada periòdicament amb uns rascadors que són introduïts a la conducció, a través d’uns registres…
refrigerant

Refrigerants de Liebig, de boles i de serpentí (a dalt); de Dimroth i de Dimroth de camisa (a baix)
© Fototeca.cat
Química
Peça d’un muntatge de destil·lació o de reflux, en forma de tub, a l’interior del qual es condensa el vapor, i posteriorment es refreda el líquid condensat, per intercanvi de calor amb un altre fluid que circula per l’exterior dins un altre tub o camisa (refrigerant de Liebig).
Per tal d’aconseguir una major superfície de bescanvi, hom ha dissenyat diverses modificacions del tub de condensació, com és ara que tingui uns bulbs equidistants refrigerant de boles , una forma helicoidal refrigerant de serpentí , etc
colofònia
Química
Residu dur, de color groc pàl·lid, que resta després de la destil·lació dels olis volàtils (essència de trementina) i de les oleoresines presents en diverses subspècies de Pinus pinacea
; és constituïda per un 90% de matèria neutra, i és emprada en la manufactura de vernissos, tintes d’impremta i sabons.
amoníac

Propietats físiques de l’amoníac
©
Química
Gas incolor, més lleuger que l’aire, compost de nitrogen i hidrogen.
L’amoníac té una olor pungent característica i irrita els ulls i les vies respiratòries El llindar de percepció se situa a 0,04 g/m 3 53 ppm i la màxima concentració tolerable és de 0,3%o en volum a 4-5%₀ esdevé mortal En la natura, l’amoníac es forma en la descomposició de la matèria orgànica nitrogenada i hom el troba, en petita quantitat, a l’atmosfera i en moltes aigües naturals La solució aquosa d’amoníac era ja coneguda dels alquimistes al segle XV Priestley l’aïllà a l’estat gasós el 1774 i Berthollet establí la seva composició el 1785 La molècula d’amoníac és piramidal, amb el…
aire
Física
Química
Mescla de gasos que forma l’atmosfera terrestre.
A les capes baixes de l’atmosfera, l’aire perfectament sec té, a 0°C i a 760 mm de pressió, amb variacions mínimes, la següent composició en volum nitrogen 78,084%, oxigen 20,946%, argó 0,934%, diòxid de carboni 0,033%, altres gasos rars 0,002% Durant molts segles l’aire fou considerat un element Les primeres proves que era una substància complexa foren donades per John Mayow 1674 La presència de petites quantitats de diòxid de carboni fou establerta per Joseph Black 1755 Pel que fa a la natura de l’aire, Lavoisier demostrà 1774 que és format per nitrogen i oxigen La primera determinació…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina