Resultats de la cerca

El gaullisme aparegué com un factor d’aglutinament i d’unificació política de les classes dominants franceses en un moment que el fracàs de les institucions de la IV República posà de manifest la necessitat d’una reestructuració en el sistema polític d’aliances Basat en la figura carismàtica del general De Gaulle, el gaullisme intentà de fer bascular la base d’aliances de la burgesia francesa de la petita pagesia a la petita burgesia, sobre una ideologia nacionalista moderada capaç de mobilitzar-la i de mantenir-la lluny de les temptacions de l’extrema dreta, sistema que es concretà en la…

Llicenciat en ciències químiques per la Universitat Complutense, es doctorà el 1978, i posteriorment fou professor de química orgànica en aquesta universitat, amb estades a les de Constança Alemanya i Montpeller S’especialitzà en l’estudi dels mecanismes de reacció, sobre els quals publicà diversos treballs Membre del PSOE des del 1974, milità en la Federació Socialista Madrilenya El 1997 fou elegit membre de l’executiva i secretari de comunicació del partit L’any 2000 fou elegit membre del comitè federal Fou diputat des del 1982 i ocupà successivament els càrrecs de director del…

Al llarg de l’any més de 47000 soldats nord-americans van abandonar l’Iraq © US Army / Lynette Hoke Al gener es va produir una nova sèrie d’atemptats contra les forces de seguretat i la comunitat xiïta que van ocasionar més de 150 morts i centenars de ferits a Tikrit, Bakuba, Karbala i Bagdad Els atemptats van prosseguir al llarg del febrer a Samarra, que van provocar una cinquantena de morts i, al maig, a Hilla, Kirkuk i Bagdad, amb més de 60 víctimes mortals A l’agost, una sèrie d’atemptats en una quinzena de ciutats va deixar més de 70 morts Les ciutats de Kut,…

Als anys seixanta la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià peritatge industrial Després de treballar a FECSA, el 1972 tornà a la Vall d’Aran Durant la transició, prengué part en el moviment veïnal i s’afilià a Unitat d’Aran, per la qual fou elegit regidor de Viella el 1979 El 1990 abandonà el dit partit quan aquest s’associà al Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE El 1995 presentà la candidatura a síndic del Conselh Generau d’Aran per Convergència Democràtica Aranesa, càrrec pel qual fou elegit i revalidat fins el juny del 2007, en què un acord entre Unitat d’Aran i el…

Es dedicà al periodisme i tingué una notable activitat com a monàrquic i catòlic intransigent El 1926 publicà Sous le soleil de Satan , que li valgué la notorietat, i, tot seguit, dues altres novelles La imposture 1927 i La joie 1929 El 1932 rompé amb Maurras, el 1935 s’installà a Mallorca i l’any següent aparegué la seva obra mestra, Journal d’un curé de campagne Enfrontat als esdeveniments polítics i socials dels anys trenta i quaranta, escriví La grande peur des bienpensants 1931 i Les grands cimetières sous la lune 1938, testimoni de les execucions a Mallorca durant la Guerra Civil de…

Lluità a la primera guerra araboisraelina 1948-49 Membre preeminent del grup d’"oficials lliures” que destronà el rei Faruk 1952, cedí, però, inicialment, la presidència de la nova república al general Naguib Dos anys més tard el substituí i el confinà a l’interior del país Amo incontestable del govern egipci, inicià una moderada reforma agrària, declarà la llibertat religiosa i portà a terme la nacionalització del canal de Suez 1956, tot propugnant un socialisme estretament lligat amb l’URSS, de la qual rebé ajuda econòmica, material bèllic i assessorament tècnic de tota mena…

Graduat per l’Escola Nacional d’Administració, el 1977 ingressà a l' Rassemblement pour la République i el 1980 inicià una carrera diplomàtica Entre els anys 1982 i 1992 ocupà càrrecs a les ambaixades dels EUA i l’Índia Des del 1993 fins al 2002, amb Jacques Chirac a la presidència, detingué alts càrrecs vinculats al govern Ministre d’afers estrangers 2002-04, el 2003 encapçalà l’oposició francesa a la guerra de l’Iraq El 2004 fou nomenat ministre de l’interior i, el 2005, després de la dimissió del govern, Chirac el nomenà primer ministre A l’abril del 2006 hagué de retirar un projecte de…

Diplomat en administracions públiques, des de l’àrea de cultura de l’ajuntament de València impulsà el Palau de la Música Posteriorment fou secretari general tècnic de l’Institut de la Joventut de la Generalitat Valenciana 1991-95, i l’any 2000 fou elegit secretari general del PSPV En les eleccions autonòmiques del 2003, encapçalà la candidatura del PSPV-PSOE i aconseguí, amb 36 escons, prendre'n un al PP, tot i que els populars conservaren la majoria absoluta El congrés del PSPV-PSOE el reelegí al juliol del 2004 com a secretari general del partit i, altre cop al capdavant del PSPV, fou…

Les protestes contra el president, Faure Gnassingbé, van ser freqüents a partir del 19 d’agost, data de la primera manifestació, sense que al final d’any el Govern i l’oposició, encapçalada per Jean-Pierre Fabre, de l’Aliança Nacional pel Canvi ANC, haguessin avançat en les negociacions Els manifestants van demanar la dimissió de Gnassingbé, que va arribar a la presidència el 2005 després de la mort del seu pare, el general Gnassingbé Eyadéma, el qual es va mantenir 38 anys en el poder Preocupats per la inestabilitat del petit país, els presidents de Ghana, Nana Akufo-Addo, i de Guinea, Alpha…

Orfe de pare als onze anys, tingué una infantesa difícil, i als quinze anys 1972 s’afilià al Partit Laborista El 1981 es graduà en estudis asiàtics a la Universitat Nacional Australiana de Canberra, amb l’especialitat en xinès mandarí El 1981 ingressà al servei diplomàtic i fou destinat a les ambaixades d’Estocolm i Pequín, en la qual ocupà el càrrec de primer secretari El 1988 tornà a Austràlia i treballà com a cap de l’equip del líder laborista de Queensland Wayne Goss, aleshores a l’oposició, i contribuí decisivament al triomf d’aquest en les eleccions en aquest estat 1989, en el govern…