Resultats de la cerca

Intèrpret de violí des de molt petit, perfeccionà la seva tècnica a l’Acadèmia de Música de Budapest, centre on, a més, estudià composició amb Z Kodály Es graduà el 1927 i aquest mateix any es traslladà a Alemanya Durant la dècada següent estrenà com a solista moltes obres contemporànies en concerts arreu d’Europa Des del 1938 centrà la seva activitat interpretativa i docent a Palestina i a Israel Entre els guardons que li foren atorgats destaca el primer premi de l’Estat d’Israel 1954 Fortament influït per B Bartók i Z Kodály, escriví el Concertino per a corda 1932, les Quatre…

Format al Seminari de Girona, a la Universitat Pontifícia de Comillas i a la Universitat Gregoriana de Roma, es doctorà en història a la Universitat de Barcelona l’any 1985 amb una tesi dirigida per Emili Giralt sobre la història de l’Escola Normal de Girona Professor de l’Escola de Mestres de Girona i de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Girona, compaginà la seva tasca docent amb la política, essent entre el 1983 i el 1991 regidor de l’Ajuntament de Girona La seva recerca, centrada en la història contemporània de les comarques gironines, s’adreçà fonamentalment a l’…

Rebé la seva formació musical de P Fargas, al Conservatori de Música del Liceu, on acabà els estudis el 1873 En pocs anys es convertí en un dels violoncellistes més prestigiosos del seu temps, començà a fer gires i tocà a duo amb Isaac Albéniz Des del 1887 fou violoncel solista al Teatro Real de Madrid i a la capella reial, i professor del Conservatori de Música madrileny El 1894 ocupà el càrrec de professor de violoncel a l’Escola Municipal de Música de Barcelona i fou un dels primers professors de Pau Casals quan Josep García oferí un concert al Vendrell, fou escoltat per un jove Pau Casals…

Inicià els estudis de violí amb el seu pare Es diplomà al Conservatori Tartini de Trieste i es perfeccionà amb Arrigo Serato i Joseph Szigeti Fou primer violí de l’orquestra milanesa Pomeriggi Musicali i fundà, amb Bruno Giuranna i Giacinto Caramia, el Trio Italiano d’Archi La seva carrera com a solista internacional el portà a tocar amb les orquestres i els directors més famosos Interpretà sovint repertori de cambra amb la seva esposa, la pianista Enrica Cavallo Fou docent dels cursos d’estiu de l’Accademia Chigiana de Siena i del Conservatori de Lucerna Professor de música de…

El 1958 es matriculà com a estudiant de cant a l’Escola Coral de Ràdio França Posteriorment estudià piano i direcció coral Tingué com a mestre, entre d’altres, J Jouineau, de qui fou assistent entre el 1968 i el 1973 Parallelament inicià una intensa tasca docent al Conservatori d’Argenteuil i fins el 1974 dirigí la Coral Vittoria, que havia fundat un any abans El 1978 creà el Conjunt Vocal Michel Piquemal, amb el qual s’especialitzà en el repertori de música antiga, amb incursions en les composicions del segle XX Més tard exercí de professor de l’Escola de Ràdio França i del…

Graduat en biologia 1969 i doctorat en microbiologia 1973 per la Universitat de Texas, a Austin, en 1974-77 feu recerca postdoctoral a la Scripps Clinic and Research Foundation de La Jolla, Califòrnia Posteriorment la seva carrera científica i docent s’ha desenvolupat sobretot a les universitats de Texas 1977-85, Califòrnia Berkeley 1985-2004 i al centres Weill Cornell Medicine de Nova York i Howard Hughes Medical Institute de Maryland 2004-12 Des d’aquest any ocupà la càtedra d’immunologia al MD Anderson Cancer Center Pioner de la immunoteràpia, en els seus estudis sobre la…

Format a les universitats de Barcelona i Tübingen Alemanya, fou professor al Centre d’Estudis Europeus de Harvard i a les universitats de Cincinnati i Washington, però desenvolupà la trajectòria docent i acadèmica a la Universitat de Barcelona 1969-2000, on fou catedràtic de literatura espanyola Donà a conèixer l’obra de Franz Kafka i Elias Canetti, sobre els quals és autor d’estudis, com també sobre Antonio Machado, Pedro Salinas i Benito Pérez Galdós, i mantingué una estreta relació amb l’editor Carles Barral  i amb els poetes Jaime Gil de Biedma, Gabriel Ferrater i Joan…

Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera similar a la…

Es graduà en dret a la Universitat de Zagreb, carrera que alternà amb els seus estudis a l’Acadèmia de Música de la mateixa ciutat En aquest centre fou deixeble de S Stancic, F Zaun i Z Grgoševic, i el 1936 es graduà en piano, composició i direcció El 1946 fou nomenat director de l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, càrrec que ocupà fins el 1953 Després d’haver dirigit l’Orquestra Simfònica de la Ràdio d’Irlanda 1953-58, tornà a dirigir l’Orquestra Filharmònica de Zagreb, aquesta vegada fins el 1969 Realitzà diverses gires europees i pels EUA, però centrà la seva carrera a Croàcia, on estrenà…

Estudià composició i direcció al Conservatori de Sant Petersburg amb A Glazunov i N Cerepnin, respectivament El 1917 fou nomenat director de l’orquestra del Teatre de Música i Drama de Petrograd i, més tard 1923-31, de l’Òpera de l’Estat i el Teatre del Ballet, que posteriorment esdevingué el cèlebre Kirov i avui duu el nom de Marinskij Ocupà el podi de les orquestres Filharmònica de Leningrad 1930-34, Simfònica de l’Estat Rus 1936-41 i Simfònica de la Ràdio de l’URSS 1953-63, amb les quals estrenà obres d’autors soviètics Com a docent exercí una important tasca als conservatoris…