Resultats de la cerca
Es mostren 913 resultats
Santa Maria del castell de Clariana (Argençola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Clariana Segurament només fou la capella del castell El terme es documenta a partir de l’any 960, i el primer esment de l’església és de l’any 1031, que es jurà el testament del difunt Maier de Clariana sobre l’altar de Sant Llorenç, l’església del qual es trobava en el castell d’Argençola El difunt havia manat donar a Sant Llorenç d’Argençola un alou situat a Font Pudenta font podezela , i a Santa Maria d’Argençola una peça de vinya El fet d’esmentar ben separades totes dues esglésies permet creure que l’església…
Sant Martí d’Urús (els Hostalets de Pierola)
Art romànic
Aquesta església es trobava dins del terme del castell de Pierola, en el lloc anomenat Uruz Sempre fou una capella per al culte dels habitants de la quadra d’ Uruz Depengué del monestir de Santa Maria de Montserrat per venda dels seus propietaris El terme de Pierola es documenta a partir de l’any 945, que el comte Sunyer i la comtessa Riquilda donaren diversos béns situats al castell de Bonifaci la Guàrdia de Montserrat, els quals afrontaven amb el terme de Pierola L’església i el lloc es troben esmentats per primera vegada l’any 1205 en el testament de Ramon de Guàrdia, en el…
Castell de Rofiac
Aquest castell era situat al nord-oest de l’església parroquial de Sant Felix, sobre una penya rocallosa de prop de 10 m d’alçada que s’aixeca bruscament Aquest accident geogràfic és possible que hagués donat nom al poble, que a la baixa edat mitjana era conegut com a Rofiac del Quièr Quièr o Quer és un topònim pre-romà que significa “roca” Una petita torre i un recinte constituïen l’essencial d’aquesta fortificació Avui en queden ben pocs indicis, llevat d’empremtes d’aplanament de la roca La penya va ser en part destruïda al principi del segle XX per a deixar pas a un carrer Aquesta…
Santa Maria de Civit (Talavera)
Art romànic
El nucli de Civit és situat en un petit tossal vora el torrent que baixa del Bordell Malgrat que la parròquia de Civit no és esmentada en les primitives llistes de parròquies del bisbat de Vic dels segles XI i XII, és del tot probable que fos bastida en aquest moment L’existència del lloc de Civit es documenta l’any 1051, quan Alemany Hug de Cervelló i la seva esposa cediren un alou a l’indret d‘“ ipsa Vid ”, al comtat de Manresa, dins el terme del castell d’Aguiló, a un grup de dotze famílies Una de les primeres mencions de l’església de Civit data de l’any 1110, en el testament…
Gabriel Ferrús
Literatura catalana
Poeta.
Ciutadà de Barcelona, el 1418 se’l documenta com a escrivà i procurador Entre el 1428 i el 1432 ocupà el càrrec administratiu de receptor dels quarts de la reina Maria Fou batlle de Tàrrega del 1437 al 1440 La totalitat de la seva producció literària es conserva al Cançoner Vega-Aguiló ms 8 de la Biblioteca de Catalunya Amb motiu de la mort de Ferran d’Antequera 1416, escriví el Plant fet per la mort del rei En Fernando en persona de la reina , obra de llenguatge solemne posada en boca de la reina vídua Elionor d’Alburquerque Fou premiat en unes justes poètiques de Tolosa o Barcelona per la…
,
Civís
Poble
Poble del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), situat a 1.511 m d’altitud, als vessants de ponent del bony de la Caubera (en la divisòria amb Andorra), a l’esquerra del riu de Civís.
Les cases, amb teulats a doble vessant de llicorella, s’esglaonen pel pendís L’església parroquial és dedicada a sant Romà és mencionada en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, el 839 És un edifici rectangular, amb l’altar a ponent Al costat de la façana, amb portal rectangular, a llevant, es dreça el campanar de torre, potser del segle XVII L’església ha estat reconstruïda en època més recent conserva, però, fragments d’un mur més antic, que es prolonga més enllà de la façana i, també, una capella quadrada amb finestra de biaix interior Vora el poble hi ha les ruïnes de la capella…
Anish Kapoor
Escultura
Escultor britànic d’origen judeoindi.
Viu i treballa a Londres des del 1973, i es formà al Chelsea College of Art and Design L’any 1990 guanyà el premi 2000 a la Biennal de Venècia i seguidament mostrà una exposició de dibuixos a la Tate Gallery, de Londres, i una d’escultures al Magasin, de Grenoble Fou un dels artistes englobats en la panoràmica de la “jove escultura britànica” dels anys vuitanta, tot i ser un grup sense trets comuns La seva obra és plena de referències metafòriques Utilitza materials naturals com la pedra i pigments naturals, que apila o aplica, però les seves obres de més ressò usen l’acer inoxidable o…
Albert Porta i Muñoz
Art
Artista plàstic, conegut des de l’inici de la seva carrera com a Zush i a partir del 2001 com a Evru.
De formació autodidàctica, exposà individualment per primera vegada l’any 1968 El mateix any creà el seu propi estat, una concepció alternativa de la realitat —anomenat Evrugo—, amb els seus elements corresponents i un alfabet d’invenció pròpia El 1975 fou becat per la Fundació Juan March i JW Fulbright al MIT Massachusetts Institute of Technology i s’inicià en la utilització de noves tecnologies, com la manipulació d’imatges mitjançant diversos processos digitals El 1989 edità el disc Zush-Tres amb l’himne nacional del seu estat i el CD-ROM interactiu Psicomanualdigital , que rebé diversos…
Sant Genís de Valldoriola (Seva)
Art romànic
Situació L’església de Sant Genís de Valldoriola, molt esfondrada, es troba al costat de migjorn del terme municipal L’església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 364-M781 x 41,5 —y 31,6 31 tdg 415316 Per arribar-hi cal dirigir-se al mas de Figueroles, situat prop del límit amb el terme del Brull i de la carretera que va de Seva a Collformic, des d’on cal preguntar per les restes que es troben a prop JAA Història Vista del conjunt de les ruïnes de l’església M Anglada Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Seva i…
Sant Martí de Lavansa o de Sorribes de Lavansa (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
El lloc de Sant Martí o de Sant Martí de la Guàrdia, a la vall de Lavansa, és esmentat en diversos documents dels segles X i XI —anys 994, 1031, 1056, 1063, 1085, 1087, 1089, 1097— mentre que el topònim de Sorribes apareix en el document de dotació de l’església i canònica de Santa Maria de la Seu pel comte Ermengol d’Urgell 1042-69 en un document de donació, del 1067, d’un alou situat a Tuixén que, per ponent, afronta amb Sorribes i en el document del 1087, en les afrontacions d’un alou situat “in Guardia, in apendicio de Sancto Martino …” que limita amb “ ipsa villa de Sorribes …” El…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina