Resultats de la cerca
Es mostren 2196 resultats
Santa Maria de Fórnols de Matarranya
Art romànic
El lloc de Fórnols formava part integrant del gran terme del castell de Mont-roig i, per tant, va seguir les vicissituds històriques d’aquell terme, propietat primer de l’arquebisbe de Tarragona i a partir del 1209 de l’orde de Calatrava L’església parroquial apareix documentada en les dècimes papals dels anys 1279-80 Actualment és un temple d’estil gòtic de tres naus amb absis i cor, situat a peu pla, on hi ha un cadiram de mèrit i una balconada on abans del 1936 hi havia l’orgue La portalada d’accés és lateral, d’estil barroc amb elements neoclàssics Fou acabada l’any 1762
Sant Genís de Bibils (Bonansa)
Art romànic
Aquesta església és l’antiga parròquia del poble de Bibils, ara abandonat És documentada des del 1218, en què en l’escatocol d’un instrument relacionat amb els senyors del lloc, els Espés, després de Berenguer de Bibils compareix Raimundo, presbiter de Sancto Genesio La parròquia de Bibils formava part de l’enclavament que tenia el bisbat d’Urgell dins el bisbat de Roda-Lleida en aquest sector, junt amb Castanesa, Senyiu i altres parròquies dels voltants Per això fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona el 1314 i de nou el 1373, en què consta que era unida a la…
Sant Sebastià de Mudegons (Torrelles de la Salanca)
Art romànic
Aquesta era l’església de l’antiga vila de Mudegons documentada des de l’any 916 villa Mutationes Per a tenir notícies d’aquest temple cal esperar fins al 1170, que és esmentat en una donació de Ramon de Peralada a Arnau Comte L’any 1447 va ser unida a la collegiata de Sant Joan de Perpinyà Sembla que amb el temps tingué diverses advocacions El 1577 es trobava dedicada a sant Salvador i a mitjan segle XVII apareixia sota l’advocació de santa Maria Magdalena Sant Sebastià de Mudegons es trobava a la riba dreta de l’Aglí, a prop del mas Llobet
Joan Baptista Ensenyat i Pujol
Historiografia catalana
Historiador i prevere.
S’ordenà el 1873, fou vicari de Santa Catalina a Palma 1893 i, posteriorment, rector de s’Arracó a Andratx Es dedicà, sobretot, a la història local del ponent de Mallorca i a l’estudi de les biografies dels bisbes illencs La seva obra principal són els dos volums de la Historia de la baronía de los señores obispos de Barcelona en Mallorca 1919, una documentada síntesi que inclou els pobles d’Andratx, Calvià, es Capdellà, Puigpunyent, Estellencs, Marratxí, Sant Jordi Palma i la parròquia de Santa Creu de Palma Altres obres seves són El problema social 1892, María Antonieta su vida…
Enric Cera Buxeda

Enric Cera Buxeda
Arxiu RACC
Automobilisme
Farmàcia
Dirigent vinculat a l’automobilisme, metge i empresari farmacèutic.
President de la junta rectora de l’Automòbil Club Barcelona, l’any 1906 fou un dels principals promotors de la seva transformació en el Reial Automòbil Club de Catalunya RACC Fou soci fundador del RACC i posteriorment n’ocupà la presidència 1926-29, i l’any 1948 en fou nomenat soci d’honor També fou pioner en la pràctica de l’autocaravàning El 1920 feu la primera excursió documentada amb un cotxe que es transformava en habitatge El 1936 fundà l’empresa farmacèutica Laboratoris Cera, que el 1971 fou adquirida per la societat Madaus-Cerafarm, SA, i passà a denominar-se Laboratori…
Serafí Maria de Soto i Ab-Ach
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Comte de Cleonard Fou capità general d’Andalusia, on sufocà un alçament dels generals Córdova i Narváez 1838, i ministre de la guerra 1840 La seva actitud reaccionària mogué la camarilla d’Isabel II encapçalada pel confessor del rei consort i sor Patrocinio a fer desbancar Narváez com a cap de govern 19-20 d’octubre de 1849 Però Narváez s’imposà i li féu deixar el gabinet, que pel seu caràcter efímer fou anomenat el gabinete relámpago Escriví una documentada Memoria histórica de las escuelas militares de España 1847 i una Historia orgánica de las armas de infantería y caballería…
Santa Cecília del Tarròs (Tornabous)
Art romànic
El petit poble del Tarròs és situat en un enclavament separat del sector principal pel terme d’Agramunt Aquest indret és conegut des de l’any 1080, en què el comte Ermengol IV d’Urgell donà a Guillem Isarn la quadra de la Fuliola, que limitava a llevant amb els termes del Tarròs La parròquia de Santa Cecília, però, no és documentada fins més tard Inclosa dins la diòcesi d’Urgell, hom sap que el rector del Tarròs contribuí amb 16 sous a la dècima recaptada en el bisbat urgellità l’any 1391 Del primitiu edifici de l’església parroquial no resten vestigis L’actual construcció és una…
Sant Salvador de Golonor (els Plans de Sió)
Art romànic
Una de les sufragànies tradicionals de Sant Esteve de Pelagalls és Sant Salvador de Golonor, església situada dins la partida de Golonor, a llevant de Pelagalls El lloc de Golonor és conegut des de l’any 1040, en què el castell de Golonor apareix com una de les possessions de Santa Maria de la Seu d’Urgell L’església de Golonor és documentada per primera vegada a l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 Entre les esglésies dependents de la canònica s’esmenta l’” ecclesiam de Guannalor ”, just abans de la de Pelagalls És possible que en aquest moment Golonor…
Jaume Cendrat
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor de Barcelona.
La seva impremta és documentada del 1575 al 1600 Fou un dels impressors més actius del s XVI obres religioses, com La Introducción al símbolo de la fe 1585 i el Contempus mundi 1580 de Luis de Granada, el Flos Sanctorum 1586-88 d’Alonso de Villegas, i les dels seus contemporanis Diego Pérez de Valdivia i Martín de Azpilcueta gramaticals, com el Diccionari de Nebrija 1585, obres de Jaume Felip Gibert 1586, de Llorenç Palmireno 1587 o Pere Joan Nunyes 1589, i el De octo orationis partium d’Erasme 1591 històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça 1588, i jurídiques, com les…
Santa Maria d’Aguiló (Santa Coloma de Queralt)
Art romànic
Una de les primeres mencions documentals de l’església de Santa Maria d’Aguiló data de l’any 1051, en la donació que Alemany Hug de Cervelló, senyor del castell d’Aguiló, i la seva esposa Sicarda feren de l’alou de Lavit Civit a un grup de famílies per tal que el repoblessin A mitjan segle XII la trobem documentada novament, atès que figura en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic elaborades per a determinar la contribució de cada una d’elles durant el sínode diocesà La subjecció de l’església d’Aguiló al bisbat vigatà, igual com altres del rodal, va ésser discutida en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina