Resultats de la cerca

Biografia Entrà a l’Escola Pia de Mataró a dinou anys, començà el noviciat l’11 d’abril de 1848 i professà el primer d’abril de 1850 Féu estudis eclesiàstics entre Moià i Barcelona Impartí les assignatures de llatí, geografia, retòrica, filosofia i ciències naturals als collegis de Mataró 1856-65, Terrassa, Igualada i Sabadell El 1965 es convertí en tutor dels seus nebots Joaquim i Josep després Josep Calassanç Vives i Tutó quan perderen el pare, i els acollí com a fàmuls al collegi de Santa Anna de Mataró, on estudiaren llatí, i després ingressaren a l’orde dels frares caputxins Bibliografia…

El primer d’aquests museus, de titularitat estatal, fou creat el 1845 amb obres d’art procedents dels béns eclesiàstics desamortitzats El Museu de la Diputació data del 1930, quan es reuniren les principals obres d’art que la diputació tenia disperses, a les quals hom agregà diversos dipòsits Durant la guerra civil de 1936-39 hom uní els dos museus, que, després de diversos trasllats, han arribat a l’actual installació La secció d’arqueologia té la interessant collecció de més de 800 monedes almohades De les colleccions de ceràmica destaca la d’Alcora Completa el museu un important conjunt de…

Estudià al seminari de la seva ciutat natal i fou ordenat de sacerdot el 1619 Poc després obtingué el títol de doctor en lleis Des del 1614 residí a Roma, on passà la resta de la seva vida Musicalment es formà amb Giovanni Bernardino Nanino L’any 1621 entrà al servei del cardenal Ippolito Aldobrandini com a músic La major part de la seva activitat musical estigué vinculada a aquest cardenal i la seva família També gaudí de la protecció dels papes Urbà VII i Innocenci X, que li atorgaren beneficis eclesiàstics La major part de la seva producció musical és formada per obres vocals, sacres o…

Vida La seva formació musical tingué lloc a la seu de Saragossa, a l’escolania de la qual ingressà quan tenia nou anys Allí pogué ser deixeble de Joan Pau Pujol Continuà els seus estudis amb Pedro Rimonte i després amb Nicolas Dupont m 1623, cantor de Felip III a Madrid La seva carrera de compositor el dugué a diversos centres eclesiàstics com a mestre de capella l’Hospital Reial de Saragossa 1620, la seu de Salamanca fins el 1627, la de Granada, la de Santiago de Compostella 1644-49, la de Saragossa 1649-50 i la de València 1650-53, i coronà el seu currículum a la capella reial de Madrid…

Amb tota seguretat es formà musicalment a la seva ciutat natal Cursà estudis eclesiàstics i s’ordenà de sacerdot El 1585 fou nomenat organista major de la catedral d’Osca, càrrec que conservà fins que, el 1603, passà a ocupar el d’organista de la catedral de Saragossa Fou essencialment un compositor de música religiosa La major part de la seva producció estigué dedicada a l’orgue, encara que també cultivà la polifonia Tot i rebre una formació musical molt típica del segle XVI, la seva obra s’orientà vers els nous models estètics del Barroc Fou molt hàbil en el treball de les dissonàncies o…

Feu estudis eclesiàstics a València, Sigüenza i Tortosa Fou organista de l’església arxiprestal de Vila-real i cronista de la mateixa ciutat Corresponent de l’Academia de San Fernando, de la de Ciencias Históricas de Toledo i de la de Arte i Buenas Letras de Màlaga, fou membre de Lo Rat-Penat i del Centre de Cultura Valenciana Collaborà en el Diccionari General de la Llengua Catalana i l’ Enciclopedia Universal Ilustrada 1905 L’any 1909 publicà Historia de Villarreal reed facs Castelló 1981 L’esforç de recerca documental que li suposà aquesta obra es malmeté pel caràcter erudit divulgatiu i…

Cursà els estudis elementals a Alzira i els eclesiàstics i de segon ensenyament a València 1872-78 El 1877 fou ordenat de sotsdiaca a la diòcesi de Segorb i de diaca l’any 1878 Exercí el ministeri sacerdotal, com a coadjutor, a la parròquia de Santa Caterina d’Alzira, d’on fou beneficiat, i com a capellà del convent agustí de Santa Llúcia, a la mateixa ciutat Fou doctor en teologia i dret canònic Fomentà el culte als patrons alzirenys i encapçalà la iniciativa d’alçar l’any 1900, al cim de la Muntanyeta del Salvador d’Alzira, mirador de la Ribera del Xúquer, una creu monumental commemorativa…

Conté estrofes de caràcter popular que alternen amb fragments de caràcter culte, sens dubte aprofitant textos anteriors, entre els quals hi ha la Història de la Passió dels valencians Bernat Fenollar i Pere Martines, i potser un misteri anterior dit La Passió del Fill de Déu , que fou representat a Cervera anualment almenys del 1481 al 1518 Fou escenificada diverses vegades a l’església de Santa Maria i només per eclesiàstics fins el 1545, en què el concili de Trento prohibí les representacions a l’interior de les esglésies Era cíclica, és a dir, dividida en diferents episodis, que es…

Príncep de Benevent i duc de Talleyrand Fou bisbe d’Autun 1788 i diputat als Estats Generals 1789 D’idees revolucionàries, defensà la nacionalització dels béns eclesiàstics i es mostrà d’acord amb la constitució civil del clergat excomunicat pel papa, abandonà l’Església, amb la qual es reconcilià abans de morir Sospitós de reialisme, hagué d’exiliar-se 1792-96 Havent tornat a França, fou ministre d’afers estrangers 1797-99 i participà en el cop d’estat del 18 de brumari Collaborà inicialment amb Napoleó, però fou apartat 1807 en defensar un sistema d’equilibri europeu Caigut Napoleó, fou…

Realitzà estudis eclesiàstics de filosofia i teologia a Roma i es doctorà en història a la Universitat de Salzburg El 1951 anà als EUA, on exercí de sacerdot catòlic durant cinc anys en un barri porto-riqueny de Nova York Del 1956 al 1960 fou vicerector de la Universidad Católica de Puerto Rico, a Ponce, d’on anà a Mèxic 1961 i fundà a Cuernavaca el Centro Intercultural de Documentación CIDOC El 1969 se secularitzà Fou autor d’una obra rigorosa i provocadora amb la qual intentà de subvertir els valors que constitueixen el fonament mateix de la modernitat humana i que hom té associat a signes…