Resultats de la cerca

Estudià dret a Barcelona, on rebé la influència decisiva de Flores de Lemus Amplià estudis a Berlín i Düsseldorf 1911-14 Professor de l’escola d’Alts Estudis Mercantils i de la d’Administració Pública, a Barcelona, publicà La política econòmica contemporània 1848-1900 , que amplià, més tard, a Història política i econòmica de la postguerra 1934 Durant la República fou professor d’història dels moviments socials a l’Escola d’Estudis Socials de la Generalitat Introductor, seguint Vidal i Guardiola, del pensament econòmic alemany, fou, juntament amb J M Tallada, professor d’economia política de…

Els orígens de la seva riquesa es remunten a Nikita 1656-1725, fabricant d’armes de Tula que s’encarregà de la fosa de canons per a Pere el Gran, fet que permeté a la família d’obtenir el títol aristocràtic Nikita concentrà una gran riquesa generada per l’explotació de les mines de Kolivan i les seves foneries de Sibèria i els Urals Els seus successors contribuïren a l’ampliació del patrimoni i convertiren la família en una potència econòmica de primera magnitud Akinfi 1678-1754 inicià l’explotació de les mines d’Altai Pavel 1738-1828, a part la seva activitat econòmica, fundà la Universitat…

Es llicencià en dret per la Universitat de València i es doctorà en ciències econòmiques per la de Madrid Catedràtic de política econòmica a Bilbao 1970, dos anys després es traslladà a València, on fou degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials Autor de diversos llibres sobre política econòmica Por un socialismo de izquierdas , 1976  Socialismo y crisis Reflexiones para una alternativa , 1980, el 1970 ingressà al Partido Socialista del Interior PSI, antecedent immediat del Partido Socialista Popular i fou després president de la Federació del PSP del País Valencià Elegit…

L'economia, basada en el turisme, principal activitat econòmica del país amb el 25% del PIB cada any visiten l'arxipèlag unes 350000 persones, procedents en bona part d'Europa, i les remeses enviades pels immigrants més de 700000 concentrats especialment a Boston i Lisboa que transfereixen 100 milions d'euros l'any, va patir les conseqüències de la crisi, i només va créixer el 2%, cinc punts menys que l'any 2008 Per això, el primer ministre, José Maria Neves, del Partit Africà per la Independència de Cap Verd PAICV, va marcar-se com a objectius prioritaris la diversificació econòmica, per no…

La seva activitat intellectual i professional se centrà ben aviat en l’anàlisi de la feblesa de les institucions financeres catalanes i en la reconstrucció de la història de la seva decadència Els seus primers treballs quedaren recollits en el llibre La Banca a Catalunya Apunts per a una història 1965 Dins la mateixa línia s’emmarcà el seu segon llibre, Bancs i banquers a Catalunya capítols per a una història 1972 Posteriorment, ha analitzat l’evolució i desaparició del Banc de Barcelona i de Banca Catalana, dues de les entitats financeres més emblemàtiques de la història contemporània de…

Doctorat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat Complutense de Madrid 1966, amplià estudis a la Sorbona i fou catedràtic d’història econòmica mundial i d’Espanya 1967 a la Universitat de Santiago de Compostella i d’institucions econòmiques 1968 a la Complutense Fou president del patronat del Museo del Prado 1987-90, vocal de la junta de govern de la Fundación Príncipe de Asturias i conseller del Banc d’Espanya Membre de nombroses institucions, entre d'altres, la Real Academia de la Historia  1980, en fou successivament reelegit president des del 1998 La publicació d’un dels…

Des del 1964 ha estat professor d’història econòmica a les universitats de Barcelona i de València i a la Universitat Autònoma de Barcelona S'ha interessat especialment per temes d’història agrària Ha participat al Primer Seminari Internacional d’Història La crisis agraria de fines del siglo XIX , celebrat a Girona el 1986, i ha coordinat amb A García Sanz la Història agraria de la España Contemporánea 1985 Ha collaborat a Estructura social i econòmica del camp català 1983, que recull els textos de les sessions celebrades a l’Institut Municipal d’Història des del 1977 D’entre les seves…

L’entrada de Macedònia a la Unió Europea i l’OTAN va continuar aturada, malgrat els esforços del Govern de centredreta de Nikola Gruevski La negativa de Grècia a acceptar negociacions i el litigi pel nom del país són les raons d’aquest estancament –els darrers estudis van demostrar que el 90% de la població macedònia es nega a canviar el nom del país– La situació entre ambdós països va arribar a nivells de crispació molt elevats, especialment arran de la construcció, a Skopje, d’una estàtua d’Alexandre el Gran –pilar de la simbologia grega– i que va comportar una airada resposta diplomàtica…

Graduat i doctorat per la Universitat de Barcelona, fou deixeble de Fabià Estapé Catedràtic de política econòmica a les universitats de Granada 1969 i Barcelona 1970, fins a la jubilació 2004 Fou assessor dels ministres d’Economia franquistes Barrera de Irimo i Cabello de Alba durant la crisi del petroli a la primera meitat de la dècada de 1970, i posteriorment, durant la Transició, del president del govern espanyol Adolfo Suárez President de la Societat Catalana d’Economia , filial de l’IEC 1994-2000, de les seves aportacions acadèmiques destaquen els estudis sobre turisme, dels quals fou…

A partir de la descolonització formal, les potències mundials conservaren llur preeminència política, econòmica i cultural i seguiren un procés de recolonització i d’intervenció en països subdesenvolupats, aprofitant el desequilibri econòmic Les grans companyies monopolístiques, els programes d’ajuda i els organismes internacionals han estat els instruments clàssics del neocolonialisme El seu fi és conservar l’orientació econòmica de les excolònies i els països subdesenvolupats en general cap a les necessitats de les grans potències El control polític i econòmic és assolit per pressió directa…