Resultats de la cerca

Fill de Valdemar I , succeí el seu germà Canut VI Com a duc de Slesvig des del 1188 defensà la frontera contra l’agressió de l’emperador i conquerí Holstein i Hamburg 1200-01 Després de la seva coronació fou reconegut senyor dels nord-albingis, el territori dels quals s’annexà Aliat amb l’emperador Frederic II contra l’emperador Otó IV, el 1214 adquirí Schwerin, i Frederic II renuncià a favor d’ell les terres dels vendes i tot el territori germànic al N de l’Elba i de l’Ende El 1219, en una expedició a Estònia,…

Data 30 d’octubre de 1365 El rei Pere el Cerimoniós tramet instruccions al bisbe de Girona, al noble Francesc de Cervià i al veguer Joan Berenguer de Rajadell per tal de procedir a la defensa de la ciutat i llocs de la vegueria davant l’arribada de companyies estrangeres al seu servei, de pas cap a la ciutat de Saragossa En Pere etc, al honrat pare en Christ lo bisbe de Gerona e als noble e amats nostres en Francesch de Cervià e en Johan Berenguer de Rajadell, cavallers, veguer de Gerona, salutem et dilectionem Com nós hajam procurat e tractat que alcuns grans…

Era senyor de les baronies de Pinós, Bagà, etc, com el seu pare Galceran IV de Pinós Prengué part en una expedició amb l’exèrcit reial a València el 1255, segurament per sufocar alguna de les revoltes sarraïnes encapçalades per Al-azraq El 1266 participà també en la conquesta del regne de Múrcia feta per Jaume I, el qual li encomanà després la guarda d’una part de la frontera valenciana, a Biar, juntament amb altres tres cavallers El 1269 participà en la Croada a Terra Santa i continuà l’empresa, quan el…

Era senyor dels castells i les baronies de Pinós Galceran IV de Pinós , Vallmanya, Tàrrega, Gaià, Sant Jaume, l’Espà, Gósol, Saldes, Quer Foradat, Llo, Gisclareny, Alguaire, Albesa, Lillet, la Guàrdia, Talteüll i Fórnols, aquest empenyorat a Galceran per la comtessa Aurembiaix d’Urgell, i els llocs de Bagà, Gavarrós, Brocà, Barrat, Vilanova, la vall de la Vansa i diversos béns als Prats i a la Manresana i als castells de Josa, Sant Martí dels Castells, Cava, Ansovell i Queralt Era fill de Ramon Galceran I El seu lloc de residència fou Bagà, capital de la baronia de…

Comte d’Évreux i de Leicester Senyor de Montfort Lluità al costat de Felip II de França contra Ricard I d’Anglaterra 1194 Es distingí en la quarta croada, de la qual es retirà amb la seva gent quan els croats es dirigiren contra Constantinoble Havent tornat a França 1207, fou elegit cap de la  croada albigesa  1209 Gran soldat, però mancat d’escrúpols, fou un home cruel, fanàtic i astut Servint-se del pillatge, l’incendi i la destrucció sistemàtica de tot, s’ensenyorí ràpidament del país d’Oc i li imposà les seves lleis estrangeres, alhora que en destruïa la vida econòmica S'…

Fill de Pedro, cinquè senyor d’Aguilar, i de Priego Lluità a favor d’Isabel la Catòlica contra Joana la Beltraneja Participà en la guerra contra Granada, i li fou confiat el comandament de la fortalesa d’Illora El 1495 passà a Itàlia, on lluità a favor de Ferran II de Catalunya-Aragó contra els francesos, que havien envaït el regne de Nàpols Hi introduí una nova concepció militar, basada en l’ús d’una infanteria mercenària nombrosa, en lloc de la formació medieval, basada en la cavalleria Tot i una derrota inicial a Seminara, rebutjà les…

Fill del comte Joan Ramon Folc I de Cardona i de Joana de Gandia El 1412, a la mort del seu avi matern Alfons I de Gandia, heretà la senyoria d’Ondara i l’horta de Gandia Més tard rebé, de la seva mare, Calassanç i Sanui a Ribagorça, i Guadalest i Confrides a la Marina El 1427 es casà amb Blanca de Navarra, senyora de Caparrosso, Aézcoa, Carazar i Caseda, neta del rei Carles II per la seva filla natural Joana de Navarra El 1424 seguí el rei Alfons IV a Nàpols Establert a València, no participà en els afers del Principat, en els quals tingué…

Fill d’Alfons X i de Violant d’Aragó, es casà 1282 amb Maria Alfonso de Meneses, la futura Maria de Molina, en contra de la voluntat paterna i sense la necessària dispensa pontifícia En morir el seu germà gran, l’infant Ferran de La Cerda 1275, es proclamà hereu, amb l’ajuda d’un sector de la noblesa capitanejada pels Haro, senyors de Biscaia, en detriment dels fills de Ferran, els infants de La Cerda, sostinguts pel clan Lara Per aquest motiu s’enfrontà amb el seu pare, Alfons X, rebé l’ajut de les Hermandades castellanes, dels ordes militars i de nobles i prelats,…

Fill dels senyors Maria I i Joan I, es cognominà d’Haró El 1319, en morir el seu pare, es proclamà regent d’Alfons XI de Castella, el qual el rebutjà com a conseller en assolir la majoritat 1325 Es casà amb Isabel de Portugal Alfons XI el féu matar

Fill de Gilabert III de Cruïlles, fou el fundador de la grandesa del llinatge pel seu casament vers el 1249 amb Guillema de Peratallada morta vers el 1295 baronia de Cruïlles Serví Jaume I de Catalunya-Aragó a València i fou ambaixador seu a Roma 1266, Navarra 1273, Foix 1278 i França 1279 Gran privat de Pere el Gran, l’acompanyà a Bordeus el 1283 i després fou conseller i home de confiança d’Alfons el Franc i ambaixador seu a Provença 1287 i a França, on fou retingut pel rei francès 1290-92 El 1293…