Resultats de la cerca
Es mostren 1772 resultats
Víctor Artís i Tomàs
Pintura
Comunicació
Pintor i publicitari.
De formació autodidàctica, treballà com a decorador Al servei de la República, durant la guerra civil entrà al Comissariat de Propaganda de la Generalitat En acabar el conflicte, el 1939, després de passar per França, s’exilià a Veneçuela i s’establí a la capital d’aquest país, on muntà una agència de publicitat i ha estat collaborador ben actiu del Centre Català de Caracas Afeccionat a escriure, publicà la novella Pla als 5 Barcelona, 1970, L’aigua del riu Guaire no és bona per a beure Barcelona, 1973, conjunt d’històries d’expatriats, i la comèdia d’humor Mimí i la perfecció Caracas, 1973
Francesc González i Ledesma
Literatura
Escriptor en castellà i periodista.
Autor precoç, en l’adolescència començà a escriure novella i relat, i de 1947 a 1966 n'escriví més de 300, bàsicament del gènere del western , que publicà l’editorial Bruguera sota el pseudònim de Silver Kane , mentre cursava estudis de dret El 1948 guanyà amb Sombras viejas el Premi Internacional de Novella promogut per l’editor Josep Janés obra que, no obstant això, la censura franquista prohibí publicar Inicià aleshores un breu exercici de l’advocacia que abandonà pel periodisme, primer a El Correo Catalán i posteriorment a La Vanguardia , on arribà a cap de redacció El 1966 fou cofundador…
-graf | -grafa
Forma sufixada del mot grec γράφω, que significa ‘escriure’, per a indicar: ‘instrument que escriu, que enregistra’.
musicografia
Música
Disciplina l’objectiu de la qual és escriure sobre una temàtica musical generalment ja investigada i publicada.
La freqüent absència de rigor científic en aquest tipus de publicació ha ocasionat el descrèdit de la disciplina D’altra banda, els seus principals objectius han estat assumits per la historiografia musical i la musicologia Al nostre país ocupà un lloc relativament important mentre la música i la seva història no eren presents a la universitat com a disciplines acadèmiques No obstant això, segueixen publicant-se treballs descriptius o informatius, a la manera de monografies i articles de premsa o revistes, l’objectiu dels quals és, basant-se en els resultats de la recerca, divulgar dades i…
lèxic
Lingüística i sociolingüística
Cabal i mena de mots usats per un autor o per una persona, en parlar o escriure.
tabuladora
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Tecla que controla la tabulació en una màquina d’escriure, en una impressora o en una pantalla.
còpia
Electrònica i informàtica
Resultat d’escriure dades a partir d’un original (que roman intacte) sense canviar-ne la representació.
arrova
Electrònica i informàtica
Símbol format per una a semiencerclada [@] que, en una adreça electrònica, separa el nom de l’usuari del nom del servidor.
També anomenada rova, fou introduït el 1971 per l’informàtic Ray Tomlinson en crear el Poc conegut anteriorment, el símbol era utilitzat amb diferents significats Fou introduït a mitjan segle XIX en el teclat de les màquines d’escriure, i en el món anglosaxó era un indicador comptable que relacionava preus amb unitats de productes En diverses llengües llatines català, castellà, portuguès, als segles XV-XVI es corresponia a les diverses variants de la paraula arrova , d’origen àrab, el significat de les quals s’associava a diverses unitats de mesura La menció més antiga coneguda, però, és d’…
Jerome David Kern
Música
Compositor nord-americà.
Considerat el compositor més significatiu en la història del musical nord-americà, les seves obres representen un pont entre l’opereta europea i l’emergent musical nord-americà La seva principal aportació fou un més gran realisme dels personatges i una integració més estreta entre les cançons i la peça literària L’obra més influent fou Show Boat 1927, amb text d’O Hammerstein, ja que, a partir de llavors, altres músics començaren a preocupar-se més per la creació d’un espectacle coherent musicalment i deixaren d’escriure cançons independents interpolades dins d’una trama, tal com s’havia fet…
Antonio Ghislanzoni
Música
Llibretista i cantant italià.
Estudià medicina, però es dedicà al cant en la corda de baríton i feu gires operístiques per Itàlia i França entre el 1846 i el 1855 Retirat d’aquesta activitat, es consagrà a l’edició i la crítica musicals i a escriure textos d’òpera De la vuitantena de llibrets que escriví destaquen I promessi sposi 1869, d’Errico Petrella, I lituani 1874, d’Amilcare Ponchielli, Francesca da Rimini 1878, d’Antonio Cagnoni, i Edmea 1886, d’Alfredo Catalani Revisà, a més, el text de Francesco Maria Piave de La forza del destino en la versió que Giuseppe Verdi estrenà el 1862 El 1858 publicà unes memòries…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina