Resultats de la cerca

Estigué vinculat a diversos grups modernistes de tendència regeneracionista entre els quals, el de L’Avenç Collaborà a L’Atlàntida , La Renaixença i en diverses publicacions vinculades al modernisme reusenc La Nova Catalunya , Lo Somatent i El Francolí El 1898 fou un dels principals impulsors de la revista Catalònia , des d’on defensà el vitalisme, criticà el decadentisme i difongué l’obra de D’Annunzio i d’Émile Verhaeren El 1900 o el 1901 marxà a París, probablement a causa dels seus lligams amb l’anarquisme, i estigué vinculat a la Banque de Catalogne des del 1924 Des d’allà collaborà a…

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellar, al lloc del Còdol-rodon Segurament que primerament hi havia un hospital i després aparegué la capella que subsistí quan l’activitat assistencial desaparegué No sabem res del seu domini durant l’època hospitalària després estigué vinculada al mas Montcunill El lloc del Còdol-rodon, donat per l’existència d’una gran pedra dreta i rodona, surt documentat juntament amb l’hospital el 1285 com a hospital de Codol Redon Per aquest lloc passava el camí ral dels Prats de Rei a Manresa, continuador de la strata romana que unia…

Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia

Fou colonitzat per la British South African Company i per l’African Lakes Company Des del 1924 el territori passà a formar part del British Central African Protectorate L’explotació del coure des del 1930 reuní uns 70000 britànics Entre el 1953 i el 1963 estigué federada amb Rhodèsia del Sud i Nyassalàndia i el 1964 proclamà la seva independència sota un règim africà Immediatament canvià el seu nom pel de Zàmbia

Centre comercial blat, fruita, cotó, fusta, pells Port a l’Atlàntic, situat prop de Lixus, antiga colònia fenícia i després romana, esdevingué, als segles XV i XVI, un important centre de pirateria Cedida, el 1610, a Felip III de Castella, la ciutat restà ocupada pels castellans fins el 1689 Assignada a Espanya, per l’acord hispanofrancès del 1904, estigué sota protectorat espanyol des del 1912 fins al 1956, quan la independència del Marroc fou reconeguda

La seva activitat musical estigué centrada a Madrid com a compositor d' intermezzi -concretament està datat el que porta per títol L’orfanella astuta , estrenat el 1758 al Teatro del Buen Retiro- Fou conegut amb el pseudònim d' Aulita o l’italianitzat Auletta Es tenen molt poques dades d’aquest autor i algunes són poc segures, ja que ha estat identificat o confós, per algun estudiós, amb el compositor napolità Pietro Auletta ~1698 - 1771

Començà a jugar als equips inferiors de la Unió Esportiva Montgat El 1960, després d’haver disputat els Jocs Olímpics de Roma, fou fitxat pel Picadero Jockey Club Al club barceloní, jugà cinc temporades Posteriorment, jugà un any al Club Bàsquet l’Hospitalet i seguidament fitxà pel Futbol Club Barcelona, en el qual estigué dues temporades a causa d’una lesió Més tard passà al Club Bàsquet Bosco de Ciutadella de segona divisió

Vinculat al CN Catalunya, estigué adscrit a les federacions catalana 1967 i espanyola 1971 i el 1978 rebé la consideració d’internacional en la categoria A de la Lliga europea de natació i de la FINA 1978 Entre altres competicions, arbitrà als Campionats d’Europa absoluts 1983 i als Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de serveis distingits de la federació espanyola de bronze 1986 i d’argent 1988

De nacionalitat anglesa, estigué afiliat al Club Natació Atlètic durant la seva residència a Barcelona Fou doble campió de Catalunya de 60 m lliure 1919, 1920 i protagonista del primer rècord d’Espanya de 100 m lliure, que establí al varador del port de Barcelona el 1920 El 1921, complerts dos anys de residència, fou acceptat com a campió d’Espanya de la distància després de conquerir, també, el Gran Premi de Pasqua

Membre del Foment Excursionista de Barcelona des del 1929, el 1931 fou vicepresident de l’entitat i des de llavors sempre estigué vinculat a la seva junta directiva N’ocupà la presidència 1948-50 i, a més, dirigí la Secció de Muntanya 1950 Realitzà ascensions als Pirineus i travesses per Sant Llorenç del Munt, el Montseny, les Guilleries o la Garrotxa El 1997 fou guardonat amb la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya