Resultats de la cerca
Es mostren 307 resultats
Emília-Romanya
Vista del castell de Torrechiara, a Parma (Emília-Romanya)
© Fototeca.cat
Divisió administrativa
Regió de la Itàlia septentrional que comprèn les províncies de Bolonya, Ferrara, Forlì-Cesena, Mòdena, Parma, Piacenza, Ravenna, Reggio de l’Emília i Rímini i és la fusió de les antigues regions de l’Emília i la Romanya.
La capital és Bolonya És situada al S del Po, limitada per la Llombardia i el Vèneto al N, pel Piemont a l’W, per la Toscana i les Marques al S i per la mar Adriàtica a l’E Morfològicament el territori és constituït pel vessant oriental dels Apenins toscans, al peu dels quals s’estén la plana alluvial del Po de Piacenza a l’Adriàtica Els Apenins s’estenen en direcció NW-SE, i l’altitud més important correspon al mont Cimone 2163 m Els rius de la part occidental de la regió són cabalosos, i desguassen al Po uns altres Lamove, Renco desguassen directament a la mar El clima és subcontinental…
Joan Andrés i Morell
Història
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Conegut també com abat Andrés De família aragonesa per part del pare i catalana per part de la mare Cursà els primers estudis a Benissa i d’allà passà al Collegi de Nobles dels jesuïtes de València, on estudià gramàtica, retòrica, poesia, història i filosofia, a més d’iniciar-se en el domini del llatí, l’hebreu, l’italià i el francès Ingressà a la Companyia de Jesús el 1754 Passà al Principat cinc anys seguits com a novici a Tarragona 1754-56, estudiant de lletres humanes a Manresa 1756-57 i de filosofia i ciències a Girona 1757-59 Fou ordenat sacerdot a València l’any 1763, on…
, , ,
castrat
Música
Cantor masculí emasculat des de la infantesa per tal de conservar una posició alta de la laringe que li permetia continuar interpretant, després de la pubertat, les parts de soprano i de contralt, amb el suport físic, el volum aeri, la força de projecció i la caixa de ressonància d’un cantor adult.
Les arrels dels lligams entre la veu i el sexe es troben en les tradicions religioses i cortesanes del món antic La seductora veu femenina del serpent del Gènesi trobava la seva correspondència amb el cant mortal, agut i femení, de les sirenes del món homèric Probablement, l’origen de la prohibició de la veu femenina en els rituals religiosos de la tradició judeocristiana obeïa a una aplicació moral de la lectura d’aquell símbol De fet, l’Església no començà a admetre la participació de la veu femenina en el cant litúrgic fins al Motu Propio de Pius X, el 1903 Es creu que la incorporació dels…
Alföldy Géza
Historiografia
Historiador i epigrafista hongarès.
Trajectòria acadèmica Graduat a la Universitat de Budapest 1959, en 1960-65 fou assistent de l’Institut d’història antiga d’aquesta universitat El 1965 emigrà a l’aleshores Alemanya occidental, i l’any següent obtingué l’autorització per a exercir docència a la Universitat de Bonn, on impartí classes del 1968 al 1970 Posteriorment, fou professor d’Història antiga a les universitats de Bochum 1970-75 i Heidelberg des del 1975 fins a la jubilació 2002, i posteriorment com a professor emèrit Àmbit i temàtica d’estudi Les seves recerques se centraren en la història de la Roma antiga, i com a…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
capella
Música
Conjunt de músics al servei de la capella d’un sobirà o d’una església.
A partir dels segles XI i XII, el progressiu conreu de la polifonia requerí la presència, cada vegada més vinculant, d’un reduït nombre de cantors i ministrers als principals centres cortesans i eclesiàstics Un dels primers assentaments que es coneixen és el de la capella que instituí el papa Benet XII al palau d’Avinyó el 1334, amb dotze cantors i un magister cappellae La tradició musical dels monarques de la corona catalanoaragonesa, que arrenca probablement amb Alfons I -tot i que no està avalada documentalment fins a l’època de Jaume II-, testimonia l’existència d’una petita capella de…
tapisseria
Cocollona, tapís de Carles Delclaux
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Art i tècnica de fer tapissos.
D’origen oriental i d’ús antiquíssim, la tècnica del tapís sembla originària de Babilònia, i fou conreada també a Alexandria i Bizanci Als primers segles de l’era cristiana foren molt importants els teixits coptes Els primers tapissos dels quals hom té referència, a l’antiga Xina, foren confeccionats de seda amb el sistema de teixit a la plana Probablement per la ruta de la seda el tapís arribà als països àrabs, i a través d’aquests a la península Ibèrica arribà a tot Europa a través dels croats que tornaven de Terra Santa Durant els segles XI, XII i XIII la tècnica més usual als països…
Joan Francesc de Masdéu i de Montero
Historiografia
Literatura catalana
Historiador i escriptor.
Vida i obra Membre d’una noble família catalana, nasqué a Palerm, on els seus pares acompanyaren l’infant Carles, fill de Felip V, a prendre possessió del Regne de Nàpols Malgrat aquesta eventualitat, es considerà natural de Barcelona En retornar a aquesta ciutat, ingressà al Seminari de Nobles de Cordelles, a càrrec dels jesuïtes Seguint els passos dels seus germans, Josep Antoni i Baltasar, el 1759 ingressà en la Companyia de Jesús El 1767, quan estudiava el segon curs de teologia, Carles III decretà l’expulsió de l’orde dels territoris espanyols, per la qual cosa passà a Ferrara, ciutat…
, ,
Cipriano de Rore
Música
Compositor flamenc, actiu principalment a Itàlia.
Vida Si bé no es coneixen gaires dades sobre els començaments de la seva carrera, sembla que inicià la seva formació musical a la seva ciutat natal Encara molt jove marxà a Itàlia, on passà la major part de la seva vida Primer anà a Venècia, on podria haver estat deixeble d’Adriaan Willaert, llavors mestre de capella a Sant Marc L’estil del seu primer llibre de madrigals, publicat a Venècia l’any 1542 per G Scotto, denota la influència de Willaert i del seu cercle Sembla que cap al 1545 entrà al servei del duc de Ferrara, Hèrcules II, com a mestre de capella Després de la mort del seu…
John Dowland
Música
Compositor i llaütista anglès.
Vida El 1580 marxà a París per servir l’ambaixador anglès davant la casa reial francesa Durant la seva estada a França, que es prolongà fins el 1584, es convertí al catolicisme El 1588 obtingué un títol de batxiller en música al Christ Church College d’Oxford i el 1592 tocà davant la reina Elisabet, tot i que les seves composicions eren conegudes a la cort des del 1590 A partir del 1594 intentà en diverses ocasions, sense èxit, obtenir un lloc de llaütista a la cort Viatjà per Alemanya i Itàlia i retornà a Anglaterra el 1597 A Alemanya gaudí del patronatge del duc de Braunschweig i del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina