Resultats de la cerca

Estudià de molt petit al Conservatori de Varsòvia amb E Mlynarski, i a catorze anys ja tocava a la Filharmònica de Varsòvia com a primer violí El 1903 rebé un primer premi al Conservatori de Brusselles, on estudià amb César Thomson En tornar a Polònia el 1907, ensenyà al Conservatori de Varsòvia, i més tard ho feu al de Sant Petersburg 1913, on succeí a L von Auer, i també a Kíev 1917-19 Debutà a Nova York el 1921, i a partir del 1924 donà classes a la Juilliard School, tot mantenint les seves actuacions com a concertista La seva amistat amb K Szymanowski feu que…

Estudià al Conservatori de Ljubljana, i posteriorment ho feu a Viena amb J Marx 1927-30 i a Praga amb R Karel i J Suk composició També feu estudis de direcció d’orquestra amb N Malko 1930-32, gràcies als quals treballà a l’Òpera de Ljubljana del 1932 al 1934 Fou director del Conservatori -Glasbena Matica- i de l’Escola de Música de Malibor 1934-39, i arribà a dirigir la Filharmònica Eslovena de Ljubljana 1947-50 Durant la Segona Guerra Mundial impartí classes a l’Acadèmia de Música de Belgrad, i durant el període 1950-60 ho feu a l’Acadèmia de Ljubljana…

Es formà al Conservatori de Milà i començà a treballar en l’Orquestra de la Scala com a violinista i, ocasionalment, violista Graduat el 1898, el 1903 feu el seu debut com a director d’orquestra a Ferrara Posteriorment treballà com a director substitut a la Scala, on la seva feina fou molt valorada per A Toscanini, que feu possible la seva promoció Així, el 1907 es presentà al Covent Garden, i dos anys després fou nomenat director principal de la Scala, on romangué fins el 1914, i en 1917-18 Dirigí al Metropolitan de Nova York 1924-34, a l’Òpera de Roma 1934-43 i el…

Era de domini reial i el rei en feu algunes concessions a particulars reservant-se una casa parada amb tres llits, vora el castell, per quan anés a Camprodon Se'n deia oficialment castell de Camprodon, però popularment era conegut per castell de Sant Nicolau, per tal com tenia una església d’aquest titular El feu volar el 1689 el duc de Vilafermosa, que el reconquerí de les forces franceses del duc de Noailles

Influït per l’obra de P Cézanne, H Matisse i F Léger Compromès políticament amb l’esquerra, fou des del 1945 la personalitat més important de la tendència anomenada neopicassiana Prenent com a punt de partença la morfologia cubista, en féu una síntesi amb els resultats d’un impressionisme i un expressionisme propis, ultrapassant els seus límits vers l’abstracció També féu l’escenografia per a l’obra de B Brecht Mutter Courage

Del 1858 al 1872 participà en cinc expedicions polars Navegà per la mar de Kara fins a la desembocadura del Ienissei i, en 1878-79, resolgué la incògnita del pas del Nord-est navegant des de la desembocadura d’aquest riu fins al Japó, a bord del Vega Encara féu una darrera expedició a Grenlàndia Són importants les seves descripcions dels viatges i els estudis que féu sobre la història de la cartografia

Feu batre moneda a nom del pretendent Carles Maria Isidre Arran del conveni de Bergara 1839 publicà una allocució als catalans en la qual es negava a admetre'n els termes A instàncies seves, el comte d’Espanya, Charles d’Espagnac, fou nomenat capità general de les forces carlines del Principat, però davant les seves crueltats el detingué i probablement el feu executar Es dissolgué a la fi de la guerra juliol del 1840

Estudià a Barcelona El 1722 s’establí a Saragossa, on, protegit per la Sociedad Aragonesa de Amigos del País, féu recerques per millorar la indústria sedera i que repercutiren en l’auge de la del País Valencià, com un nou model de torn per a filar i un procediment per a filar la seda amb aigua freda Publicà diversos opuscles tècnics El 1806 l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona el féu soci numerari

Féu la seva tesi doctoral als Pirineus Recherches sur la morphologie des Pyrénées orientales franco-espagnoles, 1937, i ha publicat altres treballs sobre geomorfologia i geografia de la península Ibèrica Fou professor a Dijon, Estrasburg, Lilla i la Sorbona Féu estudis experimentals sobre la descomposició de les roques cristallines i publicà Précis de géographie physique générale 1959, Régions naturelles du globe 1970 i Processus d’érosion à la surface des continents 1981

Jesuïta, fou professor de llengües orientals i de física i matemàtiques a Würzburg i a Roma Féu el primer mapa imprès dels principals corrents marins i fou el primer a examinar la sang a través del microscopi Féu treballs filològics sobre el copte, el siríac i l’hebreu La seva Ars magna sciendi Amsterdam 1669 és una adaptació, més manejable i eficaç, de l' Art de Ramon Llull, a la qual introduí nombroses innovacions