Resultats de la cerca
Es mostren 577 resultats
junta universal

Dos tipus de juntes universals
© Fototeca.cat
Tecnologia
Tipus d’acoblament que permet la transmissió del moviment de rotació entre dos arbres d’eixos geomètrics coincidents, però que formen entre si un cert angle (fix o variable).
És constituït per la combinació de dues forquilles muntades cadascuna d’elles sobre un dels extrems de cada arbre i una creueta que les uneix Té l’inconvenient que la velocitat de l’arbre conduït, essent constant la del conductor, varia al llarg d’una rotació, oscillant entre un màxim i un mínim respectivament per damunt i per sota de la velocitat del conductor, i essent més gran aquesta oscillació com més gran és l’angle que formen els dos arbres per a grans velocitats de rotació, això provoca oscillacions torsionals molt pertorbadores És el tipus de dispositiu que munten els arbres de…
dau
Tecnologia
Peça cúbica generalment de bronze o de ferro amb un forat cilíndric per un dels seus eixos i que serveix de coixinet fix per a suport d’arbres verticals.
contrapunt
Tecnologia
Peça del torn entre punts, desplaçable sobre les guies de la bancada, que conté un dels punts que suporta la peça a tornejar (l’altre és el capçal fix).
El punt es pot desplaçar respecte al contrapunt, quan, fixat aquest a una distància pròxima a la peça, convé d’afinar més la posició La part superior del contrapunt és, a més, desplaçable transversalment a l’eix del torn sobre unes plaques fixes, quan convé efectuar el tornejament de peces lleugerament còniques També és anomenat capçal mòbil
angle de seguretat
Transports
Angle horitzontal més gran amb què hom pot veure dos punts coneguts de la costa si hom vol navegar lliure d’un escull o de qualsevol altre perill fix.
És una aplicació de l'capaç d’un angle donat
biniou
Música
Petit sac de gemecs popular a la Bretanya, que té un tub de set forats per a la melodia i un altre de to fix per a l’acompanyament.
esfera
Matemàtiques
En un espai mètric de distància d, conjunt de punts x la distància dels quals a un cert punt fix p és igual a un nombre real positiu r.
El centre de l’esfera és p i el radi r , i es denota per S p r A ℝ n l’esfera de centre 0 i radi 1 es denota per S n –1 i rep el nom d’ esfera unitat
torn

Torn paral·lel (a l’esquerra); carros principal, transversal i superior (al centre); tres operacions de tornejament (a la dreta)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Màquina eina emprada per a treballar un sòlid indefinit fent-lo girar entorn d’un eix i arrencant-li material perifèricament per tal de transformar-lo en una peça ben definida, tant pel que fa a la forma com a les dimensions.
El torn permet d’obtenir, principalment, superfícies cilíndriques, planes, còniques, esfèriques, perfilades i roscades, i és, doncs, molt emprat, especialment en el treball dels metalls, per a obtenir superfícies de revolució a partir de barres cilíndriques, per a rectificar i allisar peces de fosa o desbastades, per a fer rosques en peces cilíndriques, i per a fabricar, en grans sèries, perns, cargols grossos i altres peces Els models més importants de torns, que responen a diverses necessitats i a diferents concepcions i solucions constructives, són el torn parallel, el torn-revòlver, el…
aspersor

aspersor giratori
Tecnologia
Aparell utilitzat en les instal·lacions de regatge per aspersió, que serveix per a escampar, en forma de pluja, l’aigua que li arriba, a una certa pressió, originada per una instal·lació de bombament o bé per un dipòsit en un nivell més alt.
Hi ha aspersors fixos i aspersors giratoris Un aspersor fix és constituït essencialment per un broquet que llança el raig enlaire i una peça cònica, sobre la qual incideix, que el dispersa igualment en totes les direccions Com que tendeixen a polvoritzar molt l’aigua, no permeten de regar a una distància gaire gran, i per això són poc aplicats a l’agricultura i es reserven gairebé exclusivament per a la jardineria Entre els aspersors giratoris n'hi ha de rotació ràpida i de rotació lenta Els aspersors de rotació ràpida , provocada per la reacció que origina un canvi de direcció de l’aigua,…
magnetoscopi

Esquema d’un magnetoscopi de tipus domèstic amb detall de l’enregistrament helicoidal en sentit oblic respecte a l’avanç de la cinta
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Comunicació
Videògraf que enregistra imatges i els sons associats, en una cinta magnètica, amb possibilitat de reproducció immediata en la pantalla d’un receptor de televisió.
És molt emprat, professionalment, als estudis de televisió per a l’enregistrament de programes, puix que permet d’efectuar-ne la difusió diferida De la mateixa manera que hom enregistra el so àudio en una banda magnètica hom pot enregistrar-hi la imatge vídeo si hom la converteix en un senyal elèctric El principal problema a resoldre per a aplicar les mateixes tècniques que en l’enregistrament del so és la major densitat d’informació que té el senyal de vídeo respecte al d’àudio i la major magnitud de les freqüències dels senyals, que poden assolir diversos megahertz mentre que en l’…
radiodifusió d’àudio digital
Electrònica i informàtica
Sistema digital de radiodifusió d’àudio que consisteix en la transmissió d’àudio d’alta qualitat en format totalment digital, tant a receptors fixos com a mòbils.
Aquest sistema canvia el plantejament del que fins aaleshores eren les emissions radiofòniques, en les quals per a cada programa analògic s’utilitzava una freqüència radioelèctrica diferent Amb el sistema DAB cada centre emissor emet un senyal digital anomenat múltiplex, que consisteix en un flux de dades a una velocitat d’1,5 Mbps Aquest senyal múltiplex està format a partir de la inserció de sis programes estereofònics d’àudio, que s’han digitalitzat i comprimit utilitzant el sistema de codificació Musicam, que en funció del nivell de qualitat desitjat pot generar un flux de dades variables…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina