Resultats de la cerca
Es mostren 2022 resultats
malvàcies
Botànica
Família de columníferes que comprèn més de 1 000 espècies herbàcies o arbustives, pròpies de països càlids i temperats.
Tenen fulles simples, sovint lobulades, flors regulars, hermafrodites, pentàmeres, d’ovari súper i proveïdes de calicle, i fruits en esquizocarp o en càpsula loculicida Malvàcies més destacades Abutilon sp abútilon Alcea rosea malva reial , malva doble Althaea cannabina malví pelut Althaea officinalis malví , altea Cavanillesia arborea cavanillèsia Gossypium sp cotoner Hibiscus sp hibisc Hibiscus rosa-sinensis hibisc de la Xina Hibiscus syriacus hibisc de Síria Lavatera sp vauma Lavatera arborea malva gran , malvera Lavatera olbia òlbia Malva sp malva , malvera Malva alcea alcea Malva…
cuc de les pomes

Cuc de les pomes
Joachim K. Löckener (cc-by-sa-3.0)
Entomologia
Eruga del lepidòpter Cydia pomonella.
Les erugues són, principalment, de color blanc, i roig groguenc després Quan neixen, que sol ésser entre juny i juliol, fan un forat a la poma o a la pera i hi penetren, fins que arriben a llur llavor, de què s’alimenten A la tardor deixen els fruits i pugen als arbres, on fan un capoll, i es transformen en crisàlides així passen l’hivern, fins a la propera primavera, que en naixeran els insectes adults Hom els combat raspant els troncs dels arbres i untant-los amb una barreja d’argila i calç
Francesc Totossaus
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià a Bolonya Fou paborde de la catedral de Tortosa 1639 Publicà Milicia angélica de santo Tomás de Aquino 1643, Fruits espirituals del Via-Crucis 1646 i Noves rimes en llaor de la Mare de Déu 1649 Es mostrà contrari a Felip IV de Castella durant l’ocupació francesa de Tortosa 1648-50 i hagué de fugir a Barcelona en caure la ciutat El 1651 anà a Tolosa Llenguadoc en el seguici de Pèire de Marca El 1668 passà a Marsella, però naufragà davant Toló i hi morí poc després
D’Abissínia al cor d’Europa
L’enlluernadora Viena de l’ocàs imperial, el creatiu centre intellectual que a cavall dels segles XIX i XX fou bressol del marginalisme econòmic de Karl Menger, del positivisme lògic d’Otto Neurath, del dodecatonisme harmònic d’Arnold Schönberg o de la psicoanàlisi de Sigmund Freud, la capital artística que, amb la Wiener Sezession, capgirà tants cànons musicals, arquitectònics i pictòrics de la mà de Gustav Mahler, d’Adolf Loos o de Gustav Klimt, era una ciutat que bevia cafè Hi havia pertot locals espaiosos i artísticament decorats, espais de relació i fogars de conversa com mai abans no s’…
cotoner
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes de la família de les malvàcies que inclou unes 30 espècies, pròpies de països subtropicals, quatre de les quals proporcionen cotó i són extensament conreades.
Són arbusts, subarbusts o herbes de fulles poc o molt palmades i de flors caliculades, amb cinc pètals blancs o groguencs Els fruits són càpsules ovoides, allargades o esfèriques, de color verd amb taques vermelles de les llavors, que són recobertes de borra, hom n'extreu oli, i el tortó, ric en proteïnes, és utilitzat com a ingredient de pinsos per al bestiar o per a obtenir-ne derivats destinats a l’alimentació humana hidrolitzats de proteïnes El cotoner ha estat conreat des de temps molt antic, com ho testimonien les peces de cotó de la vall de l’Indus i del Perú, que daten,…
Les caparàcies
La taperera Capparis spinosa és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia Jesús R Jurado Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries duen les fulles alternes, sovint acompanyades de dues estípules…
Les magnoliàcies
Flors i fruits d'una magnoliàcia de jardí, junts al mateix peu Fototecacat / MC Les magnoliàcies comprenen vora dos centenars d’espècies llenyoses, pròpies sobretot de l’àsia sud-oriental i, menys, de l’Amèrica tropical i subtropical Segons les restes fòssils que hom n’ha trobat, però, abundaren a bona part de l’hemisferi boreal durant el Mesozoic Les magnoliàcies han estat considerades per diversos autors, a causa de la seva morfologia general i la de la flor, i també per la seva antigor, com el prototipus de les famílies d’angiospermes, gairebé el punt de partida evolutiu de totes les…
vibrador d’arbres
Agronomia
Instrument agrícola per a sacsejar arbres o branques per a la recol·lecció, fent-les caure, de certes fruites, com fruites seques (ametlles, nous), olives, o fruita dolça per a la indústria.
Sovint van acoblats al tractor i són accionats per la presa de força o, més habitualment, pel sistema hidràulic Hi ha models automotrius, sobre vehicles, sovint de tres rodes, de gran maniobrabilitat En alguns casos, els fruits vibrats poden caure a terra ametlles, nous d’on seran escombrats i recollits mecànicament, mentre que en altres olives, per exemple convé que no arribin a terra El vibrador pot disposar d’una mena de paraigua invertit que s’obre envoltant el tronc, i d’un dispositiu de transport que recull la fruita del fons del paraigua i la porta a un remolc
moràcies
Botànica
Família d’urticals.
És integrada per unes 1000 espècies, la majoria tropicals, de plantes llenyoses, laticíferes, de fulles simples alternes, de flors petites agrupades en espigues o glomèruls cimosos, o bé disposades en receptacles carnosos, i de fruits en núcula o en drupa Moràcies més destacades Artocarpus altilis arbre del pa Artocarpus heterophyllus Bagassa sp bagassa Broussonetia papyrifera morera de paper Chlorophora tinctoria fustic Ficus sp ficus Ficus carica figuera , figuer Ficus elastica ficus de cautxú, ficus Ficus religiosa figuera de les pagodes Ficus sycomorus sicòmor Morus sp morera…
crassulàcies
Botànica
Família de rosals integrada per uns 35 gèneres que apleguen unes 1.500 espècies de plantes herbàcies o subarbusts, generalment suculents, de distribució gairebé cosmopolita.
Presenten fulles simples i sense estípules flors sovint regulars, hermafrodites, pentàmeres i hipògines o lleugerament perígines, en inflorescències cimoses i fruits en plurifollicle o en càpsula Força crassulàcies, sobretot les del gènere Sedum crespinell , són conreades com a plantes ornamentals i de rocalla Crassulàcies més destacades Nom científic Nom vulgar Cotyledon orbiculata coral Sedum sp crespinell Sedum acre crespinell groc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum album crespinell blanc, arròs de bruixa, raïm de llop Sedum sediforme crespinell gros, …
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina