La taperera (Capparis spinosa) és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses. Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits. A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia.
Jesús R. Jurado
Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals. Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries; duen les fulles alternes, sovint acompanyades de dues estípules espinoses. Les flors solen ser vistoses, amb quatre peces a cadascun dels verticils externs: al calze, a la corol·la i, sovint, també a l’androceu. Altres vegades, els estams són molt més nombrosos, o només n’hi ha dos. El pistil és format per dos carpels soldats que fruiten en una baia o en una càpsula allargada, siliqüiforme. En aquestes flors el tàlem se sol desenvolupar en forma d’eix, tot mantenint el gineceu, i alguns cops també l’androceu, en un nivell sensiblement superior al de les peces del periant. L’eix o columneta que separa uns i altres, anomenat ginòfor o carpòfor, es fa molt patent en madurar el fruit, perquè s’allarga considerablement.
Gairebé l’única caparàcia que tenim, la taperera (Capparis spinosa) és una mata, estesa o penjant, fins de més d’1 m, que arrela als murs vells i als marges, sempre en indrets assolellats. Apareix esparsament a diverses comarques litorals alacantines, mediovalentines i catalanes i, menys sovint, en terres interiors, com el Segrià; a les Illes és relativament comuna. És ben coneguda per l’ús alimentari que hom fa de les seves poncelles, les tàperes, i dels seus fruits, els taperots, que són baies allargades, que poden arribar als 5 cm. Uns i altres productes es conserven en vinagre i s’utilitzen com a condiments, sovint en salses.