Resultats de la cerca
Es mostren 4558 resultats
València Nova
Entitat cívica creada a València el 1904 amb l’escissió de diversos membres de Lo Rat Penat (J.M.Puig i Torralva, F.Badenes i Dalmau, R.Andrés i Cabrelles, Eduard Boix, Isidre Torres i Francesc Costell), que tractaven de reprendre la línia valencianista iniciada per Constantí Llombart.
Formada per petits burgesos, menestrals i estudiants, la seva concepció dels problemes valencians era dividida per trets generacionals i polítics entre el regionalisme i un sector gairebé nacionalista En foren presidents Miquel Duran i Tortajada i Faustí Barberà En foren membres, entre altres, Carles Guastavino, AMateu i Ferrer, Lluís Mora, Carles Günter, Rossend Gumiel i Enguix i Josep Arnal Organitzà la Primera Assemblea Regionalista Valenciana 1907, a la qual assistiren delegats del Principat i que elaborà conclusions sobre política, economia, filologia i dret El 1907 modificà el seu nom…
Tercer Congrés Litúrgic de Montserrat
Religió
Congrés celebrat a Montserrat del 25 al 29 de juny de 1990, convocat per l’episcopat català i l’abat de Montserrat, amb la finalitat de commemorar el setanta-cinquè aniversari del primer Congrés i el vint-i-cinquè del segon.
Estigué centrat en els temes “La litúrgia al cor de la vida cristiana” i “Balanç i perspectives de la reforma litúrgica a Catalunya” Hi assistiren uns sis-cents congressistes i comptà amb la presència de gairebé tots els bisbes catalans, com també del nunci i del cardenal prefecte de la congregació del culte diví Hi hagué una obra prèvia de sensibilització a través d’enquestes i qüestionaris, i les tasques del congrés se centraren en les conferències generals i en les ponències i els debats de les seccions d’estudi doctrinal, història, art, pastoral, religiositat popular, llenguatge,…
Sant Miquel de Montanyana (el Pont de Montanyana)
Art romànic
Situació Els vestigis de l’antiga església de Sant Miquel es troben prop de la confluència del barranc homònim amb el de Sant Joan, al marge dret Mapa 32-12 289 Situació 31TCG083704 Història No hem trobat cap referència documental sobre aquesta església Hom recorda com se l’emportà una revinguda d’aigües no fa gaire Amb anterioritat havia servit sovint de pedrera per a les construccions properes Restes arqueològiques Amagats per la vegetació i el fullatge, es poden veure encara els paraments del mur de migjorn amb carreus travats a la cantonada, de principi del segle XII Hi ha…
favera

favera
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les papilionàcies, de 50 a 120 cm d’alçada, de tiges erectes, buides i poc ramificades, amb fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folíols ovats i enters.
Les flors, blanques o rosades, amb les ales tacades de negre, són reunides en petits raïms Fa fruits anomenats faves en llegum Les llavors i els llegums són emprats en l’alimentació humana i del bestiar Planta d’origen mediterrani, ha estat conreada des de l’edat del bronze No és gaire exigent en clima, bé que l’afecten les gelades tardanes, i li agraden sòls argilosos i llimosos, solts i femats Pel fet que enriqueixen el sòl en nitrogen captat de l’atmosfera per bacteris simbiòtics que hi ha en les seves arrels, hom sol plantar faveres després de blat de moro o de patateres i…
Felip de Castre i de Peralta
Història
Baró de Castre (Felip III de Castre) i Peralta i conseller de Pere III de Catalunya-Aragó; fill de Ramon de Peralta i d’Aldonça de Castre.
Es casà vers el 1343 amb Francesca Alemany, senyora de la baronia de Guimerà S'enfrontà amb el comte de Ribagorça per qüestions jurisdiccionals 1341 Participà en les campanyes del rei Pere III contra Jaume III de Mallorca a l’illa i al Rosselló 1343 negocià la rendició de les fortaleses del seu cunyat, el vescomte Ramon de Canet, i, amb Pere de Montcada, la capitulació de Perpinyà Prengué possessió, en nom del rei, d’Argelers, Cotlliure, Elna i Perpinyà Simpatitzà amb la causa de la Unió aragonesa, bé que sense comprometre-s’hi gaire 1347 El 1354 acompanyà el rei Pere en l’…
Sanç de Barcelona
Història
Comte o senyor del Penedès, fill de Berenger Ramon I i de la seva primera muller Sança de Castella.
En morir el seu pare el 1035, li deixà l’extrem ponentí del comtat, o marques de Barcelona, entre el Llobregat i la frontera sarraïna, amb la capital a Olèrdola, sota el vassallatge del seu germà gran Ramon Berenguer I L’inici del seu govern anà lligat a la rebellió de Mir Geribert d’Olèrdola, sense que consti gaire clar el paper que en tot l’afer representà el comte Sanç El 1049 renuncià els seus territoris a favor del seu germà Ramon Berenguer I Vivia encara el 1057, quan li féu un llegat la seva àvia la comtessa Ermessenda de Carcassona, però no es coneix res més de la seva…
Federació Nacional d’Agricultors d’Espanya
Economia
Organització, fundada per l’abril del 1913, a Còrdova, que pretengué de reunir tots els obrers camperols afiliats a la CNT.
No hi reeixí gaire, i el seu sisè congrés a València, pel desembre del 1918 decidí l’autodissolució, quan havia assolit el nombre màxim de federats 99 seccions i 25 092 camperols Agrupà principalment societats del País Valencià —cosa que possibilità la constitució de la Confederació Regional de Llevant—, Andalusia i el Principat especialment Tarragona, però les seves reivindicacions a més de “la terra, per a qui la treballa”, llei d’accidents del treball, jornada de vuit hores i un sou mínim de 10 rals toparen amb les aspiracions, més radicals, dels camperols andalusos Edità “La…
Santa Aularja de Trinhac (la Tor de França)
Es tracta de la primitiva parròquia del terme de Trinhac Degué centrar el primitiu nucli d’hàbitat, antecessor de l’actual vila de la Tor de França, que es formà en un altre lloc, al redós del castell o torre de Trinhac Les restes de l’església de Santa Aularja, vora l’Aglí, aigua amunt de la Tor de França, encara eren visibles no fa gaire temps L’església és documentada per primera vegada l’any 1056, en què Guifré, arquebisbe de Narbona, i Guillem Ramon, abat de Sant Pèire de Fenolhet, en van fer donació, juntament amb la de Santa Maria de la Tor, al monestir de Sant Ponç de…
txitximeca
Història
Individu d’unes tribus nòmades, ferotges i salvatges, anomenades txitximeques (equivalent a bàrbar) per oposició als tolteques civilitzats, que envaïren el Mèxic precolombí sota les ordres del llegendari Xòlotl, durant el període de decadència de l’imperi tolteca (1224).
Pertanyien, probablement, al grup otomí Establiren llur capital primer a Tenayuca i després a Texcoco i se civilitzaren ràpidament, sobretot arran de l’arribada a Texcoco 1327 d’un grup de mixteques mixteca, que introduïren l’escriptura, el calendari, la ceràmica, etc Dividits en diversos principats sobirans durant el regnat de Teixotlala 1357-1409, s’acarnissaren els uns contra els altres, i la majoria sucumbí fàcilment a l’embat dels asteques, sota les ordres de Moctezuma II 1516 La cultura i l’art txitximeques no foren gaire innovadors L’obra arquitectònica més important és la…
Altres illots menorquins
L’illa d’Es Porros, a ponent del cap de Cavalleria, resta totalment exposada a l’acció de la tramuntana i a una Intensa influència marina Yves Hennechart Altres illots menorquins 23, entre els principals espais naturals de Menorca A la costa menorquina els illots no són gaire abundants N’hi ha un grup dins del port de Maó, alguns a la part central de la costa de Sa Tramuntana, l’illa de l’Aire, al sud-est, i alguns esculls a la costa de migjorn Els del port de Maó Plana, del Rei han estat severament transformats per l’home, i no els resta més que alguns vestigis de la seva…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina