Yves Hennechart
A la costa menorquina els illots no són gaire abundants. N’hi ha un grup dins del port de Maó, alguns a la part central de la costa de Sa Tramuntana, l’illa de l’Aire, al sud-est, i alguns esculls a la costa de migjorn.
Els del port de Maó (Plana, del Rei) han estat severament transformats per l’home, i no els resta més que alguns vestigis de la seva vegetació anterior. A l’illa del Rei viu una subespècie endèmica de sargantana balear. N’existí una altra a l’illa de Ses Rates, illa que va ser destruïda literalment els anys trenta per motius de navegació. L’illa del Lazareto, amb el seu notable establiment del segle passat, és artificial, ja que tenia un istme que fou tallat per facilitar la navegació cap a la Mola.
Altres illes de tramuntana són les d’Addaia, cobertes per una densa catifa d’all porro (Allium chamaedris), on cria una important colònia de gavià argentat i on s’ha descrit una subespècie endèmica de dragó rosat. Més a l’est, dins de la badia de Fornells, es troben les illes Sargantana i Ravells, igualment amb la seva sargantana endèmica. A la primera hi ha una notable fortificació del segle XVIII. Vora el cap de Cavalleria es troba l’illa dels Porros o Sa Nitja, calcària, pràcticament plana, amb una vegetació molt limitada per l’acció de la mar, i fauna de sargantanes i gavines. No gaire lluny, però ben distinta, hi ha la de Ses Bledes, alta, terrosa, ocupada també per les gavines, algunes sargantanes —molt escasses—, corbs marins i ocells de tempesta.
L’illa de l’Aire, a la banda sud-est de Menorca, és un fragment del migjorn menorquí de calcàries mesozoiques, tabulars. Les sargantanes balears de l’illa són melàniques, de ventre blau metàl·lic, i foren les primeres descrites per la ciència, de manera que són la subespècie nominal, Podarcis lilfordi lilfordi. Altres elements faunístics que cal destacar són el conill (introduït, objecte de caça esportiva), diverses espècies de gavines i la baldriga pufí. A la part de llevant, la més alta de l’illa, hi ha un far.