Resultats de la cerca
Es mostren 519 resultats
música de les Canàries
Música
Música desenvolupada a les Canàries.
Música culta Vegeu Espanya Música popular Les Canàries, per la seva situació geogràfica, han estat sotmeses a influències culturals de natura força diversa Així, el seu repertori musical i coreogràfic es nodreix, bàsicament, d’elements propis de tres tradicions diferents la prehispànica, és a dir dels indígenes anomenats guanches , la ibèrica i l’americana Cançons A les Canàries es troben interessants romanalles de l’antiga cançó espanyola, especialment del romancer, cosa molt visible, per exemple, a l’illa de Gomera Els romanços conservats presenten molt sovint trets arcaics…
Terrerola vulgar
D’entre els ocells terrenejants, ocells que veiem fent petites volades, en estol, als nostres camps, les cogullades es caracteritzen pel fet de tenir un plomall al cap, del mateix color terrós que la resta del plomatge La cogullada vulgar Galerida cristata , a dalt, a l’esquerra i la cogullada fosca Galerida theklae , a dalt, a la dreta es diferencien principalment pel diferent contrast entre el color del dors i el del dessota i per la intensitat del tacat del pit en vol, el dessota de les ales és ocraci en la vulgar i gris en la fosca La calàndria Melanocoripha calandra , a sota, a l’…
Blauet
El blauet Alcedo atthis té una coloració molt vistent, com tots els coraciformes, i fa de bon Identificar pel seu bec, llarg i gruixut, i per la seva cua, curta i ampla Se’l veu, sol o en parelles, a la vora de les aigües dolces, a l’aguait damunt d’una branqueta o precipitant-se al damunt d’un peixet o un insecte que es mogui prop de la superfície de l’aigua Marisa Bendala El blauet és un nidificador comú, distribuït per la meitat oriental de la Catalunya Nord, i que ocupa els cursos d’aigua, des del nivell de la mar fins als 1000 m El mateix límit altitudinal és vàlid també per a la resta…
Ànec coll-verd
L’ànec collverd Anas plathyrhynchos és l’ànec més comú al nostre país i l’espècie origen d’algunes de les races domèstiques d’ànec El mascle és ben conegut pel color verd del cap, separat del marró del pit per un estret cinturó blanc, que s’aprecia bé en la fotografia, procedent del delta del Llobregat, i també pel petit plomall cargolat del carpó La femella, de colors brunencs, es distingeix pel to moradenc del mirall L’ànec coll-verd pon els ous en un niu situat generalment en la vegetació del voltant de l’aigua Fototeca / MC L’ànec coll-verd és, essencialment, un ànec…
celta

L’expansió celta
© fototeca.cat
Història
Individu d’un poble o d’un grup de pobles originaris del centre d’Europa, que durant l’edat de ferro s’estengueren per un territori molt vast, de l’Atlàntic a l’Àsia Menor.
El nom de ‘celta’ es dóna a les fonts clàssiques gregues d’ençà del segle VI aC, i després a les fonts romanes, totes les quals distingeixen, dins el conjunt, una sèrie nombrosa de pobles i tribus, cadascun amb un nom propi, com els gals, els belgues, els gàlates, etc Segons les investigacions lingüístiques del segle XIX, sobretot, els celtes parlaven una de les llengües indoeuropees, i hom ha determinat, per l’estudi dels topònims, les zones que ocuparen Al mateix temps ha estat identificada pels arqueòlegs la cultura material, que correspon a les dues èpoques en què és dividida l’edat del…
Ecologia 2008
Ecologia
Barcelona va ser l’escenari de diverses reunions internacionals relacionades amb la situació del medi ambient a escala mundial En totes es va posar en evidència la situació de degradació ambiental mundial i la necessitat d’actuar per corregir-ho La Declaració de Barcelona 2008 En el marc de les celebracions del 20è aniversari de la fundació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es va convocar científics de renom mundial Josep Canadell, Meinrat Andreae, Lidia Brito, Kristie Ebi, Jane Lubchenco, Harold Mooney, Ian Noble, Carlos Nobre, Josep Peñuelas, Bob Scholes i Keith Weibe…
Palau

Les aigües cristal·lines de les illes Palau són un atractiu per al turisme
© Corel / Fototeca.cat
Estat
Arxipèlag
Arxipèlag de la Micronèsia, a l’W de les Carolines, que forma un estat lliure associat als EUA en forma de república; la capital és Ngerulmud (271 h [2010]), a l’illa de Babelthuap.
La geografia Comprèn un conjunt d’illes d’origen volcànic i corallí Babelthuap la més gran, Koror, Malakal, Urukthapel, Peleliu, Angaur, etc L’economia es basa en el turisme Els principals intercanvis comercials són de productes agrícoles i aliments amb els Estats Units i el Japó La ciutat més gran és Koror, capital fins el 2006, que la seu del govern es traslladà al complex de Ngerulmud Les llengües oficials són l’anglès i el palauà La majoria de la població és palauana són cristians 41% catòlics, 25% protestants, bé que subsisteixen cultes indígenes República amb un parlament bicameral…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
Dilma Rousseff

Dilma Rousseff
© Presidència del Brasil
Política
Política brasilera.
Procedent d’una família de classe mitjana, en la seva joventut s’involucrà activament amb moviments d’esquerra l’any 1964, en què un cop d’estat instaurà la dictadura militar, ingressà al partit obrerista POLOP, escissió del Partit Socialista, aviat escindit al seu torn en dues tendències, una de les quals fou l’origen del Comando d’Alliberament Nacional COLINA, partidari de la lluita armada, al qual s’uní Els anys següents, des de la clandestinitat, participà en accions de guerrilla urbana mentre estudiava econòmiques Entre el 1970 i el 1972 fou empresonada i sotmesa a tortures Després de…
inca

Inca mapa de l’expansió de la cultura incaica
© Fototeca.cat
Història
Individu d’un poble de parla quítxua originari d’una petita illa del llac Titicaca, a l’altiplà de Bolívia.
Els inques, que aparegueren al començament del s XIII, s’expandiren, segons la tradició, amb el primer rei mític Manco Capac, que s’establí a la ciutat de Cusco Fins el 1438 se succeïren vuit reis, que consolidaren l’imperi imperi llegendari Amb la coronació de l’inca Paxacuti 1438 començà l' imperi històric i s’inicià l’expansió més enllà de les fronteres del Perú actual A la mort de Paxacuti, que conquerí, cap al nord, els reialmes dels chimús i de Quito i arribà, cap al sud, fins a la vall de Nasca, el succeí 1471 el seu fill Topa Inca, el qual estengué l’imperi fins al centre de Xile, l…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina